Ahir per la vesprada, Canto i jo vam estar explicant contes als xiquets del meu poble. Va ser una experiència molt agradable i gratificant. De fet, explicar contes és la segona cosa que més ens agrada fer junts. Jo crec que els xiquets i les xiquetes també s'ho van passar bé, i les mares. Gràcies a l'AMPA del Col.legi Públic Joan de Brusca d'Albocàsser per convidar-nos. Quin plaer!
30 de des. 2008
Contes i Albocàsser
Ahir per la vesprada, Canto i jo vam estar explicant contes als xiquets del meu poble. Va ser una experiència molt agradable i gratificant. De fet, explicar contes és la segona cosa que més ens agrada fer junts. Jo crec que els xiquets i les xiquetes també s'ho van passar bé, i les mares. Gràcies a l'AMPA del Col.legi Públic Joan de Brusca d'Albocàsser per convidar-nos. Quin plaer!
22 de des. 2008
Per Santa Llúcia un pas de puça
Des d'ací, la més cordial enhorabona per l'èxit d' El músic del bulebard Rossini , Vicent.
19 de des. 2008
Bones festes
Canto m'ha fet aquest dibuix per recordar-vos que fa fred, que us heu d'abrigar, que si voleu podeu encendre el foc i explicar històries i cantar cançons, que mireu de ser feliços i totes eixes coses que hauríem de desitjar tot l'any a totes les persones.
Bones festes.
I l'any que ve, salut i bona collita!
Una abraçada nadalenca,
Pep
14 de des. 2008
El valor d'una signatura
La fórmula, pam dalt pam baix seria: Valor de la signatura és igual a, més-menys, arrel quadrada de vanitat, per preu de venda al públic del llibre, més comunicació interpersonal, multiplicat per tresor i màgia al quadrat.
Si seguiu de tant en tant aquest bloc, sabreu de la meua dèria pels llibres de vell. Doncs bé, l'altre dia en va arribar a les meues mans un, autografiat per Ricardo Alcántara. Preu del llibre al mercat de vell: 0'60 cèntims. El valor d'una signatura.
Suposo jo, que la xiqueta que es va desfer del llibre, tot venent-lo de segona mà, no era conscient que el tenia signat, o potser li'l van robar, o... ves a saber quina cosa!
Marlene, si algun dia llegeixes aquest post, estic disposat a tornar-te de franc, l'exemplar signat de: “Qui ajuda a casa?”, si és que encara el vols, és clar.
11 de des. 2008
Deu puces i deu dits

6 de des. 2008
Feria Internacional del Libro
Ha estat tota una experiència. He tingut sort, molta sort, de poder compartir taula rodona amb bons escriptors i excel·lents persones: Teresa Broseta, Enric Lluch, Carles Cano i Llorenç Giménez. Vam parlar de nosaltres, vam riure junts, i vam fer riure el públic. Poc més, que no és poca cosa.
Pel que fa a la nostra participació a la FIL de los niños. Molts xiquets i xiquetes, però molts, eh? Només que els nostres llibres i nosaltres hi tinguérem presencia ja és molt d'agrair. Però a banda vam poder parlar-los al xiquets d'allà dels nostres llibres i fer algun contacte interessant. Canto i jo vam presentar: “Carmina, la pingüina que viene de Argentina” i també vam poder parlar de “El rap de Gallina Carolina" que, en breu eixirà en castellà.
Per a mi ha estat com una beca que m'ha donat l'Associació d'Editors del País Valencià, i que m'ha permès aprendre molt sobre literatura infantil i juvenil i veure què és fa a la resta del món. Miraré d'aprofitar tot el que he aprés.
Però està massa lluny, eh? Guadalajara està massa lluny!
29 de nov. 2008
FIL de Guadalajara
Ja en parlarem a la tronada.
28 de nov. 2008
Més sobre la dotzena de contes
Li estic molt agraït. És cert que, a banda d'un gran escriptor, també és el meu editor i podríeu dir que això no té mèrit. Però venint d'ell crec que ho diu seriosament.
26 de nov. 2008
Animals
Ho vaig escoltar ahir, 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència cap a les dones, a un documental d'animalets de la tele. No anem bé! No!
25 de nov. 2008
Crítiques
Gràcies Anna. Als que encara no l'heu llegit, espere que us faça el mateix profit que li ha fet a ella la lectura. Hauré d'ampliar les portes de casa, que avui no passaré.
22 de nov. 2008
LLibreries culturals
20 de nov. 2008
Pirates a Babel
Ahir a la vesprada vam presentar a Babel “Els pirates no ploren”. Marisa Cerrudo, amiga i experta en animació a la lectura va fer una intervenció ben bonica. A mi em va emocionar, pel que va dir i per com ho va dir. Però, també perquè de les seus paraules es desprenia que havia sabut apreciar aquelles coses que jo havia volgut transmetre quan escrivia el llibre. Va dir que era un llibre de lectura fàcil, però no facilona, carregat de sentiments i d'emocions però que no queia en la sensibleria. O alguna cosa semblant, no ho recorde molt bé, la veritat. Estava massa emocionat.
Canto per la seua banda va fer una presentació molt xula per il·lustrar-nos sobre com es “pirategen” les il·lustracions. Moli il·lustrativa.
Jo vaig dir quatre bajanades i vaig convidar a la gent a menjar mandarines.
Les autores de la Guia didàctica, ens van fer saber que la tenen pràcticament enllestida i que, entre d'altres coses, ens ensenyaran a fer perfum de mandarina (que, per cert, és molt present al llibre). Tan bon punt estiga enllestida i penjada al web de l'editorial Bullent, us ho farem saber.
La foto l'hem piratejada de la premsa, disculpeu la qualitat.
19 de nov. 2008
Presentacions de tardor

16 de nov. 2008
Fredolics
14 de nov. 2008
Presentació Pirates

la botella de rom!
La vida del pirata és la vida millor!
Sense treballar! Sense estudiar!...
Presentem un llibre!
“Els pirates no ploren”
XVIII Premi Carmesina de Narrativa Infantil
el proper dimecres, 19 de novembre de 2008
a Babel a les 19:00 hores (pam dalt pam baix)
L'abordatge comptarà amb la presència
de l'autor Pep Castellano i de la il·lustradora Canto Nieto,
i anirà a càrrec de Marisa Cerrudo, prof. de Serveis Socioculturals.
10 de nov. 2008
Maria Rogêt
Ja m'he llegit “El misteri de Maria Rogêt”. Li estic molt agraït a qui va deixar la novel·leta en aquella tenda de coses de segona mà. Ara només em falta tornar-la a la biblioteca de l'institut de la qual procedia.
Ja havia llegit un altre cas del detectiu Dupin: “Els crims del carrer Morgue” i em va encantar. No cal dir que Poe és un mestre. Va inventar la novel·la negra i va deixar el llistó molt alt. Quan n'he d'aprendre encara! Si vull acabar fent una novel·la de lladres i serenos en condicions ja em puc posar les piles.
Per als que ens agrada el gènere, és una lectura recomanable.
6 de nov. 2008
Poe i BookCrossing lucratiu
He comprat un parell de llibres a una tenda que venen coses de segona mà. Un és d'un autor de renom del País Valencià, l'altre és d'Edgar Allan Poe: El misteri de Maria Rogêt. M'agrada anar-hi de tant en tant a comprar-ne perquè són molt barats (0,60.-) i perquè solen estar molt marcats pels anteriors propietaris i m'agrada imaginar-me qui va llegir el llibre abans que jo (digueu-me fetitxista). Avui he tirat mà del segon, el de Maria Rogêt i, en obrir-lo, he observat que pertany a la biblioteca d'un institut de la ciutat, la qual du el nom de l'amic Manel Garcia Grau. El misteri està servit. Ni Poe hagués pogut inventar una trama així: com ha arribat Maria Rogêt a la tenda de coses de segona mà? Si a mi m'ha costat 0,60, quant li van donar a la persona que el va vendre a la tenda? 0,20?, 0,40? Ben mirat paga la pena? Potser sí! Jo no en sóc soci de la biblioteca Manel Garcia Grau i així i tot en podré fruir dels avantatges del seu club de lectura.
En acabar-lo el tornaré, és clar. Només espere que no em facen pagar a mi la multa per haver tardat més del compte.
31 d’oct. 2008
Presentació de Carmina
Ahir vam presentar a “Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina” en societat. Vaig compartir taula amb Canto Nieto, coautora del llibre i il.lustradora, Rosa Serrano, l'editora de Tàndem i Aitana Carrasco, il·lustradora i contista. Va ser un plaer.
L'editora va fer públic que hem venut no sé quants llibres de la versió en castellà a no sé quin país d'Amèrica i això em va posar molt content (tot i que tinc les dades confuses). També va dir que anirem a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (Mèxic). Com que ja es pot fer públic, n'anirem parlant d'aquesta experiència.
A Carmina li va fer companyia una altre llibre molt xulo d'Aitana Carrasco: “Gran Recull de mentides il·lustrades”.
Tot plegat va ser molt entranyable i van venir els amics i les amigues a fer-nos companyia.
A tots i a totes moltes gràcies per fer-nos costat una vegada més.
20 d’oct. 2008
2 d’oct. 2008
Mirada de detectiu i un gos a mitjanit

De detectiu és la mirada de Christopher, un xicot de 15 anys amb la síndrome d'Asperger, protagonista d'una novel·la que em va recomanar la meua amiga MariCreu i que m'ha encantat. No havia llegit res de Mark Haddon però aquesta em sembla una història tendra i entranyable, carregada d'humor i d'intel·ligència. Una lectura molt recomanable.
26 de set. 2008
Pirates

Edicions del Bullent m'acaba de publicar un llibre de pirates, o això sembla pel títol i per la portada, però crec que no és un llibre de pirates a l'ús. Els pirates no ploren explica la història d'una xiqueta que perd a sa mare en un accident de trànsit i es veu obligada a abandonar el seu poble. Ha d'anar a viure amb el seu avi, a qui no coneix de res. Quan el veu, el confon amb un pirata. És un vell ferroveller, militant ecologista, que viu en una caravana vella i atrotinada de recollir ferros i altres andròmines que recicla o reaprofita. Els dos hauran de conviure amb la nova realitat que els ha tocat i junts aprendran a sembrar la llavor de l'ecologia, de l'amor, de l'amistat i de l'aventura. Les il·lustracions les ha fetes Canto Nieto. Amb aquesta història vaig guanyar el premi Carmesina.
24 de set. 2008
Caçador d'estels

M'agrada molt el títol que li han donat en la nostra llengua al llibre de Khaled Hosseini. Té una doble lectura i m'agraden les dobles lectures.
És un llibre que no he comprat. Me l'ha deixat la meua amiga Asun i li estic molt agraït, però paga la pena comprar-lo, eh? Parla de sembrar i de recollir, de donar i de rebre, d'amor i de compromís. I també de moltes més coses. És un llibre dur, però. I també bonic, no penseu.
11 de set. 2008
Presentació a la llibreria Babel
I potser puga convèncer a Canto Nieto perquè ens explique un conte. Però no un dels meus, eh? Que els meus estan al llibre i l'editor s'enfada si els anem airejant abans de vendre el llibre. A Canto Nieto també l'admire profundament i m'agrada molt i, a més, explica molt bé els contes, entesos?
18 d’ag. 2008
Bous i llibres
Hem visitat la biblioteca pública.
Hi ha connexió a internet, prestatgeries amb un munt de llibres i Adela, una funcionaria molt amable. Tot és fantàstic!
Però, estem sols.
Dissabte vaig llegir que el govern de la Generalitat Valenciana és el menys generós pel que fa a la compra de llibres per a les biblioteques públiques. No em va venir de nou, la veritat.
Potser tinguen raó els que diuen que tenim el govern que ens mereixem. No ho sé!
Si més no, a l'estiu, els llibres no poden competir amb els bous.
13 d’ag. 2008
lladres de llibres

12 d’ag. 2008
Més contes i mig
“En Dotze contes i mig, apareix la petjada dels grans mestres del gènere com Kafka, Melville, Monzó o Calders, però amb personalitat pròpia. L'humor, la ironia, la intriga i el misteri són presents en aquest llibre de lectura totalment recomanable i que ens fa desitjar que Pep Castellano es prodigue més com autor de contes per a adults".
Tots quatre autors m'agraden molt, és cert. Si em poguera assemblar una miqueta de res... Ja em direu si no és per estar-ne pagat d'aquesta ressenya del professor San Abdón.
Gràcies Josep Manuel
29 de jul. 2008
Uwe Timm i la memòria

Llegint Uwe Timm (Tras la sombra de mi hermano) me n'he adonat que no hem de tenir vergonya d'ensenyar les nostres vergonyes. La memòria ens farà sempre lliures, fins i tot quan és una memòria poc agradosa. No entenc com encara, al nostre país, queda gent amb ganes que callem. No ho entenc, la veritat.
24 de jul. 2008
Estalvi i ecologia
Gràcies a la seua no gestió, a les biblioteques púbiques hi haurà 300.000 llibres menys aquesta any. Sí, no m'he descomptat amb els zeros, són 300.000 llibres menys, 600.000 centímetres de prestatgeries sense ocupar, 2.743 mobles per a llibres buits.
Jo he fet els meus càlculs i això representarà un estalvi directe per al govern de la Generalitat de 380.000 € que és el que vindria a costar, aproximadament, el mobiliari que hauria d'acollir aquests llibres que mai no es compraran. Això vol dir que el nostre govern fa els deures i ja s'aplica la contenció de les despeses que requereixen els temps de crisi que ens toca viure.
I això sense comptar el benefici ecològic i contra el canvi climàtic que representen l'estalvi amb tanta fusta i tant de paper.
Ja us ho he dit. No ens el mereixem aquest govern!
23 de jul. 2008
Una lectora i un mica de vanitat
Pilar m'ha pujat l'autoestima. El recull que ha llegit el vaig titular: "Dotze contes i mig", i jo també estic content del resultat. A més, vaig tenir la sort de guanyar el premi Josep Pascual i Tirado, un premi emblemàtic, si més no per a mi.
Em diu la lectora: "Té una lectura amena i m'ho he passat bé. En especial m'han agradat els contes L'home que li faltava el do de la paraula, Volia dur el seu anell penjat al coll, El xip del baló de futbol, L'any sabàtic i De plasma és". Gràcies Pilar. Jo coincidisc amb tu. Potser no ho hauria de dir però a mi també són els que més m'agraden del recull.
8 de jul. 2008
Manel Garcia Grau
No hi faltarem!
4 de jul. 2008
Gramàtica

3 de jul. 2008
Un regal

Al temps aprofitem per fer-vos memòria d'altres llibres que tinc per a la gent més menuda, a partir de 6 anys:
El rap de la gallina Carolina. Picanya: Ed. del Bullent, 2003
Però per què no? Alzira: Ed. Fundació Bromera, 2006
Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina. València. Tàndem Edicions, 2008, que el podeu trobar en Valencià i en Castellà, amb grapes i amb tapa dura que serveix per a regalar.
2 de jul. 2008
Ferum de silenci
Això, que si voleu llegir, ja ho sabeu.
Quant a mi
Vaig exigir néixer a Sant Pau, un llogaret d'Albocàsser. Les meves pressions continues van obligar a ma mare a parir-me una nit plujosa d'octubre. Un veí va haver de creuar el diluvi amb moto per portar-nos el metge a casa, a temps. Ma mare i jo les varem passar magres, però, finalment, l'endemà, va sortir el sol. Vaig tindre una infància carregada d'albades i d'aventures (com la del meu naixement), amb molta vida i pocs llibres (la veritat), però amb moltes històries a la vora del foc que em van fer germinar el vici que tinc d'explicar coses, mentides quasi sempre. Vaig estudiar magisteri i pedagogia. He treballat de peó, de cambrer, de llaurador i de mestre. Des de la dècada dels vuitanta em dedico a la formació d'animadors juvenils i sóc funcionari de la Generalitat Valenciana. És un treball que m'agrada. Em deixa temps lliure per a contar contes amb Canto Nieto, il·lustradora de molts dels meus llibres. M'agrada pescar, treballar la terra, passejar per la muntanya, buscar bolets, i fer pastissos de carabassa. Però, amb el vici aquest que tinc de les mentides, em passo la vida desesperat per escriure històries i explicar contes, i quasi no em queda temps.