Contes i Albocàsser

Ahir per la vesprada, Canto i jo vam estar explicant contes als xiquets del meu poble. Va ser una experiència molt agradable i gratificant. De fet, explicar contes és la segona cosa que més ens agrada fer junts. Jo crec que els xiquets i les xiquetes també s'ho van passar bé, i les mares. Gràcies a l'AMPA del Col.legi Públic Joan de Brusca d'Albocàsser per convidar-nos. Quin plaer!

Per Santa Llúcia un pas de puça

Tinc un amic que per Santa Llúcia no fa passes de puça. Ni de pardal. Babau qui no ho coneix com diu la dita tradicional, que Vicent Usó és un dels escriptors més reeixits de la narrativa valenciana actual. Dues vegades ha estat finalista del Premi Sant Jordi. Dues vegades ha pujat les escales, o la rampa, de l'escenari de la nit de les lletres catalanes. Per Santa Llúcia, Vicent Usó ha donat una mica més que un pas de puça.
Des d'ací, la més cordial enhorabona per l'èxit d' El músic del bulebard Rossini , Vicent.

Bones festes

Canto m'ha fet aquest dibuix per recordar-vos que fa fred, que us heu d'abrigar, que si voleu podeu encendre el foc i explicar històries i cantar cançons, que mireu de ser feliços i totes eixes coses que hauríem de desitjar tot l'any a totes les persones.
Bones festes.
I l'any que ve, salut i bona collita!
Una abraçada nadalenca,
Pep

El valor d'una signatura

Quan signem llibres als nostres lectors, vanitosos com som, ens pensem que aquell llibre, una vegada autografiat, el guardaran per sempre més com un tresor. Ja veus tu, quines coses! Volem pensar que li hem afegit un valor insubstancial, però etern, fent-lo únic amb la nostra dedicatòria. El cas és que si li mires la cara del lector o lectora, en aquell moment màgic de la signatura, és així. No vull trencar eixe moment fantàstic de comunicació entre el lector i l'escriptor..., i de creixement del nostre ego també, per què no dir-ho.
La fórmula, pam dalt pam baix seria: Valor de la signatura és igual a, més-menys, arrel quadrada de vanitat, per preu de venda al públic del llibre, més comunicació interpersonal, multiplicat per tresor i màgia al quadrat.
Si seguiu de tant en tant aquest bloc, sabreu de la meua dèria pels llibres de vell. Doncs bé, l'altre dia en va arribar a les meues mans un, autografiat per Ricardo Alcántara. Preu del llibre al mercat de vell: 0'60 cèntims. El valor d'una signatura.
Suposo jo, que la xiqueta que es va desfer del llibre, tot venent-lo de segona mà, no era conscient que el tenia signat, o potser li'l van robar, o... ves a saber quina cosa!
Marlene, si algun dia llegeixes aquest post, estic disposat a tornar-te de franc, l'exemplar signat de: “Qui ajuda a casa?”, si és que encara el vols, és clar.

Deu puces i deu dits

Diu un proverbi xinés que no es poden agafar deu puces amb deu dits. Heu tingut alguna vegada la sensació de voler fer moltes coses?, de tenir molts projectes entre mans?, de no poder encetar-ne cap d'una manera seriosa?, d'angoixar-vos perquè tots s'esmunyen entre els dits com si foren els granets de la sorra del desert?, o de la platja? Tinc tantes ganes que arriben les vacances! Ni que siga per poder seure tranquil·lament davant de l'ordinador, amb unes hores pel davant, ni que siga per agafar la sorra en un poal perquè no s'esmunya entre els dits, ni que siga per mullar-la amb aigua de mar i fer-la fang per anar construint alguns dels castells que només tinc esbossats. M'agradaria agafar-ne ni que fora una, de puça. En tinc més de deu pegant-me voltes, fugint-me totes cada dia. Però, en que n'agafara una...

La puça que il.lustra el post és de Canto Nieto, del llibre que tenim a mitges amb Edicions del Bullent: Les puces vampires.

Feria Internacional del Libro

Ja hem tornat de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara.
Ha estat tota una experiència. He tingut sort, molta sort, de poder compartir taula rodona amb bons escriptors i excel·lents persones: Teresa Broseta, Enric Lluch, Carles Cano i Llorenç Giménez. Vam parlar de nosaltres, vam riure junts, i vam fer riure el públic. Poc més, que no és poca cosa.
Pel que fa a la nostra participació a la FIL de los niños. Molts xiquets i xiquetes, però molts, eh? Només que els nostres llibres i nosaltres hi tinguérem presencia ja és molt d'agrair. Però a banda vam poder parlar-los al xiquets d'allà dels nostres llibres i fer algun contacte interessant. Canto i jo vam presentar: “Carmina, la pingüina que viene de Argentina” i també vam poder parlar de “El rap de Gallina Carolina" que, en breu eixirà en castellà.
Per a mi ha estat com una beca que m'ha donat l'Associació d'Editors del País Valencià, i que m'ha permès aprendre molt sobre literatura infantil i juvenil i veure què és fa a la resta del món. Miraré d'aprofitar tot el que he aprés.
Però està massa lluny, eh? Guadalajara està massa lluny!

FIL de Guadalajara

Un proverbi africà diu: “Qui té agulla i fil pot cosir” Demà emprenem el viatge cap a la FIL (Feria Internacional del Libro) de Guadalajara (Mèxic). Ab l'Associació d'Editors del País Valencià anem unes cuantes persones amb empenta i ho podem passar molt bé, però també hi confiem que el proverbi africà siga cert i aquest FIL ens permeta cosir bona cosa, i cosir bé, per suposat.
Ja en parlarem a la tronada.

Més sobre la dotzena de contes

Avui, el poeta Manel Alonso, al seu nou bloc “Els papers de can Perla” parla del meu recull: “Dotze contes i mig”. I només escriu coses bones, tu. Diu per exemple: "Pep ens sorprèn amb una prosa àgil, clara, neta amb històries sòlides, entretingudes que atrapen i sedueixen ràpidament al lector i ho fan de tal manera que aquest és capaç de recordar la trama de cadascuna dies després d’haver acabat la seua lectura, és més, afirme amb contundència (i la meua experiència personal que servisca per a subratllar-ho si cal) que seria capaç de narrar qualsevol d’elles amb fidelitat al que li ho demane".
Li estic molt agraït. És cert que, a banda d'un gran escriptor, també és el meu editor i podríeu dir que això no té mèrit. Però venint d'ell crec que ho diu seriosament.

Animals

“Els mascles es barallen per fer valer el seu dret d'aparellar-se amb la femella”
Ho vaig escoltar ahir, 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència cap a les dones, a un documental d'animalets de la tele. No anem bé! No!

Proposta alternativa per a la veu en off de la tele: "Els mascles es barallen perquè volen aparellar-se amb la femella" o, fins i tot: "Mentre els mascles es barallen, la femella s'ho fa tota sola".

"... l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona contribuiria a eliminar la violència contra la dona..." (Assemblea General Nacions Unides. Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona).

Crítiques

Hi ha crítiques que t'arreglen el dia i t'unflen com un baló, de tan bones com són. És el cas d'aquesta que m'ha fet Anna Gimeno a LLetres valencianes del meu llibre "Dotze contes i mig"
Gràcies Anna. Als que encara no l'heu llegit, espere que us faça el mateix profit que li ha fet a ella la lectura. Hauré d'ampliar les portes de casa, que avui no passaré.

LLibreries culturals

Hi ha llibreries que fan alguna cosa més que vendre llibres. És el cas de la llibreria amiga Babel de Castelló. Jja ho sabeu que nosaltres fem moltes coses allí, sempre ens acullen amb més amabilitat que ens mereixem. Doncs, ahir a la vesprada, la CEGAL, li va lliurar simbòlicament a la llibreria Babel el premi a la millor llibreria cultural de l'any 1999. Coses de la vida, han hagut de passar quasi deu anys per a que obtingueren el guardó públicament, i a sa casa, com és costum fer-ho cada any. Va ser un acte entranyable, fins i tot històric, per al món del llibre de Castelló. I jo vaig tenir la sort de participar. Pere, el gerent de Babel em va convidar i jo en vaig fer una de les meues. Em vaig preparar un monòleg per a l'ocasió fent-me passar per llibre de la prestatgeria de les ofertes. Val a dir que estava bastant nerviós i que no m'ho vaig poder aprendre de memòria, per la qual cosa vaig haver d'anar mirant, de tant en tant, a la xulla, però no estic descontent de com va quedar la cosa. Una altra experiència, mira.

Pirates a Babel

Ahir a la vesprada vam presentar a Babel “Els pirates no ploren”. Marisa Cerrudo, amiga i experta en animació a la lectura va fer una intervenció ben bonica. A mi em va emocionar, pel que va dir i per com ho va dir. Però, també perquè de les seus paraules es desprenia que havia sabut apreciar aquelles coses que jo havia volgut transmetre quan escrivia el llibre. Va dir que era un llibre de lectura fàcil, però no facilona, carregat de sentiments i d'emocions però que no queia en la sensibleria. O alguna cosa semblant, no ho recorde molt bé, la veritat. Estava massa emocionat.
Canto per la seua banda va fer una presentació molt xula per il·lustrar-nos sobre com es “pirategen” les il·lustracions. Moli il·lustrativa.
Jo vaig dir quatre bajanades i vaig convidar a la gent a menjar mandarines.
Les autores de la Guia didàctica, ens van fer saber que la tenen pràcticament enllestida i que, entre d'altres coses, ens ensenyaran a fer perfum de mandarina (que, per cert, és molt present al llibre). Tan bon punt estiga enllestida i penjada al web de l'editorial Bullent, us ho farem saber.
La foto l'hem piratejada de la premsa, disculpeu la qualitat.

Presentacions de tardor

Avui acabem el cicle de presentacions d'aquesta tardor. Hem presentat tres llibres en tres mesos i potser això ha estat una mica abusiu. Però la cosa ha vingut així. Com que ha plogut molt han volgut eixir els llibres, com els fredolics, els rovellons o les llanegues. Però ara ja us deixarem tranquils com a mínim fins a la primavera. Avui, de moment, a les 19 hores a Babel, presentarem “Els pirates no ploren”. Estic molt content d'aquest llibre perquè amb ell vaig guanyar el Premi Carmesina de Narrativa Infantil. Espere que us agrade tant com a mi.

Fredolics

M'agrada la tardor, tu. M'agrada molt, però molt eh?

Fredolics. Els he collit aquest matí. N'he assecat uns pocs i la resta ens els cruspirem aquesta setmana la Canto i jo amb una mica de carn, o de pasta, o d'arròs, o amb alguna lectura interessant per acompanyar-los... Això ja ho veurem.

M'agrada molt la tardor.

És temps de bolets i llibres.

Presentació Pirates

Rom, rom, rom,
la botella de rom!
La vida del pirata és la vida millor!
Sense treballar! Sense estudiar!...

Presentem un llibre!

“Els pirates no ploren”
XVIII Premi Carmesina de Narrativa Infantil
el proper dimecres, 19 de novembre de 2008
a Babel a les 19:00 hores (pam dalt pam baix)

L'abordatge comptarà amb la presència
de l'autor Pep Castellano i de la il·lustradora Canto Nieto,
i anirà a càrrec de Marisa Cerrudo, prof. de Serveis Socioculturals.

Maria Rogêt

Ja m'he llegit “El misteri de Maria Rogêt”. Li estic molt agraït a qui va deixar la novel·leta en aquella tenda de coses de segona mà. Ara només em falta tornar-la a la biblioteca de l'institut de la qual procedia.
Ja havia llegit un altre cas del detectiu Dupin: “Els crims del carrer Morgue” i em va encantar. No cal dir que Poe és un mestre. Va inventar la novel·la negra i va deixar el llistó molt alt. Quan n'he d'aprendre encara! Si vull acabar fent una novel·la de lladres i serenos en condicions ja em puc posar les piles.
Per als que ens agrada el gènere, és una lectura recomanable.

Poe i BookCrossing lucratiu

He comprat un parell de llibres a una tenda que venen coses de segona mà. Un és d'un autor de renom del País Valencià, l'altre és d'Edgar Allan Poe: El misteri de Maria Rogêt. M'agrada anar-hi de tant en tant a comprar-ne perquè són molt barats (0,60.-) i perquè solen estar molt marcats pels anteriors propietaris i m'agrada imaginar-me qui va llegir el llibre abans que jo (digueu-me fetitxista). Avui he tirat mà del segon, el de Maria Rogêt i, en obrir-lo, he observat que pertany a la biblioteca d'un institut de la ciutat, la qual du el nom de l'amic Manel Garcia Grau. El misteri està servit. Ni Poe hagués pogut inventar una trama així: com ha arribat Maria Rogêt a la tenda de coses de segona mà? Si a mi m'ha costat 0,60, quant li van donar a la persona que el va vendre a la tenda? 0,20?, 0,40? Ben mirat paga la pena? Potser sí! Jo no en sóc soci de la biblioteca Manel Garcia Grau i així i tot en podré fruir dels avantatges del seu club de lectura.
En acabar-lo el tornaré, és clar. Només espere que no em facen pagar a mi la multa per haver tardat més del compte.

Presentació de Carmina

Ahir vam presentar a “Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina” en societat. Vaig compartir taula amb Canto Nieto, coautora del llibre i il.lustradora, Rosa Serrano, l'editora de Tàndem i Aitana Carrasco, il·lustradora i contista. Va ser un plaer.
L'editora va fer públic que hem venut no sé quants llibres de la versió en castellà a no sé quin país d'Amèrica i això em va posar molt content (tot i que tinc les dades confuses). També va dir que anirem a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (Mèxic). Com que ja es pot fer públic, n'anirem parlant d'aquesta experiència.
A Carmina li va fer companyia una altre llibre molt xulo d'Aitana Carrasco: “Gran Recull de mentides il·lustrades”.
Tot plegat va ser molt entranyable i van venir els amics i les amigues a fer-nos companyia.
A tots i a totes moltes gràcies per fer-nos costat una vegada més.

Una Guia didàctica de la pinguina Carmina

Get your own - Open publication

Mirada de detectiu i un gos a mitjanit

De detectiu és la mirada de Christopher, un xicot de 15 anys amb la síndrome d'Asperger, protagonista d'una novel·la que em va recomanar la meua amiga MariCreu i que m'ha encantat. No havia llegit res de Mark Haddon però aquesta em sembla una història tendra i entranyable, carregada d'humor i d'intel·ligència. Una lectura molt recomanable.

Pirates

Edicions del Bullent m'acaba de publicar un llibre de pirates, o això sembla pel títol i per la portada, però crec que no és un llibre de pirates a l'ús. Els pirates no ploren explica la història d'una xiqueta que perd a sa mare en un accident de trànsit i es veu obligada a abandonar el seu poble. Ha d'anar a viure amb el seu avi, a qui no coneix de res. Quan el veu, el confon amb un pirata. És un vell ferroveller, militant ecologista, que viu en una caravana vella i atrotinada de recollir ferros i altres andròmines que recicla o reaprofita. Els dos hauran de conviure amb la nova realitat que els ha tocat i junts aprendran a sembrar la llavor de l'ecologia, de l'amor, de l'amistat i de l'aventura. Les il·lustracions les ha fetes Canto Nieto. Amb aquesta història vaig guanyar el premi Carmesina.

Caçador d'estels

M'agrada molt el títol que li han donat en la nostra llengua al llibre de Khaled Hosseini. Té una doble lectura i m'agraden les dobles lectures.
És un llibre que no he comprat. Me l'ha deixat la meua amiga Asun i li estic molt agraït, però paga la pena comprar-lo, eh? Parla de sembrar i de recollir, de donar i de rebre, d'amor i de compromís. I també de moltes més coses. És un llibre dur, però. I també bonic, no penseu.

Presentació a la llibreria Babel

El proper dia 18 de setembre a les 19'30 hores a la llibreria Babel de Castelló, faig idea de presentar “Dotze contes i mig”, un recull amb el que vaig fer la sort de guanyar el VIII premi Josep Pasqual i Tirado. Són una dotzena i escaig de contes que m'han quedat prou arreglades. Jo n'estic content de com han quedat, la veritat. Per a mi serà un dia de festa perquè la presentació la farà Joan Andrés Sorribes, un escriptor a qui admire profundament (admirar profundament no crec jo que queda massa bé), posem que m'agrada molt (no, això també es pot interpretar per on no toca)..., la farà Joan Andrés Sorribes que és un gran escriptor... (Punt)
I potser puga convèncer a Canto Nieto perquè ens explique un conte. Però no un dels meus, eh? Que els meus estan al llibre i l'editor s'enfada si els anem airejant abans de vendre el llibre. A Canto Nieto també l'admire profundament i m'agrada molt i, a més, explica molt bé els contes, entesos?

Bous i llibres

Estem al poble, fan bous.
Hem visitat la biblioteca pública.
Hi ha connexió a internet, prestatgeries amb un munt de llibres i Adela, una funcionaria molt amable. Tot és fantàstic!
Però, estem sols.
Dissabte vaig llegir que el govern de la Generalitat Valenciana és el menys generós pel que fa a la compra de llibres per a les biblioteques públiques. No em va venir de nou, la veritat.
Potser tinguen raó els que diuen que tenim el govern que ens mereixem. No ho sé!
Si més no, a l'estiu, els llibres no poden competir amb els bous.

lladres de llibres

He acabat de llegir "La lladre de llibres" de Markus Zusak, és una novel.la de moda, ja ho sé, però a mi m'agrada llegir novel.les de moda, què passa?

Que us puc dir? La recomane.

És senzilla i la senzillesa sempre m'ha semblat una cosa molt gran.

La lectura és àgil, té un ritme fluid.

Aporta la sorpresa afegida de dues històries dibuixades a l'interior.

Són moltes pàgines, però no pesen.

M'ha emocionat.

Més contes i mig

Ha arribat a les meues mans una ressenya que fa el columnista literari Josep Manel San Abdón a "La veu de Benicarló". Li he de donar les gràcies públicament. Entre d'altres comentaris immerescuts em dedica aquest que vull compartir:
“En Dotze contes i mig, apareix la petjada dels grans mestres del gènere com Kafka, Melville, Monzó o Calders, però amb personalitat pròpia. L'humor, la ironia, la intriga i el misteri són presents en aquest llibre de lectura totalment recomanable i que ens fa desitjar que Pep Castellano es prodigue més com autor de contes per a adults".
Tots quatre autors m'agraden molt, és cert. Si em poguera assemblar una miqueta de res... Ja em direu si no és per estar-ne pagat d'aquesta ressenya del professor San Abdón.
Gràcies Josep Manuel

Uwe Timm i la memòria

Llegint Uwe Timm (Tras la sombra de mi hermano) me n'he adonat que no hem de tenir vergonya d'ensenyar les nostres vergonyes. La memòria ens farà sempre lliures, fins i tot quan és una memòria poc agradosa. No entenc com encara, al nostre país, queda gent amb ganes que callem. No ho entenc, la veritat.

Estalvi i ecologia

Tenim uns polítics que no ens els mereixem.
Gràcies a la seua no gestió, a les biblioteques púbiques hi haurà 300.000 llibres menys aquesta any. Sí, no m'he descomptat amb els zeros, són 300.000 llibres menys, 600.000 centímetres de prestatgeries sense ocupar, 2.743 mobles per a llibres buits.
Jo he fet els meus càlculs i això representarà un estalvi directe per al govern de la Generalitat de 380.000 € que és el que vindria a costar, aproximadament, el mobiliari que hauria d'acollir aquests llibres que mai no es compraran. Això vol dir que el nostre govern fa els deures i ja s'aplica la contenció de les despeses que requereixen els temps de crisi que ens toca viure.
I això sense comptar el benefici ecològic i contra el canvi climàtic que representen l'estalvi amb tanta fusta i tant de paper.
Ja us ho he dit. No ens el mereixem aquest govern!

Una lectora i un mica de vanitat

M'ha arribat una carta de Pilar, una lectora. Diu que li han agradat uns contes que m'ha publicat Brosquil edicions. No cal dir com m'he ficat de content. Supose que el Narcís que duc amagat a l'interior, de tant en tant surt a mirar-se a l'espill i... Al meu ego li agrada això, la veritat.
Pilar m'ha pujat l'autoestima. El recull que ha llegit el vaig titular: "Dotze contes i mig", i jo també estic content del resultat. A més, vaig tenir la sort de guanyar el premi Josep Pascual i Tirado, un premi emblemàtic, si més no per a mi.
Em diu la lectora: "Té una lectura amena i m'ho he passat bé. En especial m'han agradat els contes L'home que li faltava el do de la paraula, Volia dur el seu anell penjat al coll, El xip del baló de futbol, L'any sabàtic i De plasma és". Gràcies Pilar. Jo coincidisc amb tu. Potser no ho hauria de dir però a mi també són els que més m'agraden del recull.

Manel Garcia Grau

El proper dijous dia 10 de Juliol de 2008, a les 19 hores de la vesprada, a la Llotja del Cànem (seu de la Universitat Jaume I a la ciutat de Castelló) es farà el lliurament del Premi de poesia que porta el nom del poeta i amic Manel Garcia i Grau.
No hi faltarem!

Gramàtica

Aquest quadre del pintor de Castelló Vicent Castell titulat Al·legoria de la gramàtica i la memòria de la meva família m'han empentat a escriure una novel·la: El causant. La publicarà Perifèric edicions i ahir vaig acabar de corregir les galerades.

Ja tinc ganes de veure-la en format llibre.

Un regal

Fa relativament poc, Rosa Serrano, l'editora de Tàndem edicions, ens ha regalat amb una edició tendra i acurada d'un llibre nostre, de Canto Nieto i meu: Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina. Ens agrada molt com ha quedat i us ho volíem fer saber. Simplement.
Al temps aprofitem per fer-vos memòria d'altres llibres que tinc per a la gent més menuda, a partir de 6 anys:
El rap de la gallina Carolina. Picanya: Ed. del Bullent, 2003
Però per què no? Alzira: Ed. Fundació Bromera, 2006
Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina. València. Tàndem Edicions, 2008, que el podeu trobar en Valencià i en Castellà, amb grapes i amb tapa dura que serveix per a regalar.

És o no un regal, eh?

Ferum de silenci

Em diu l'editora d'edicions del Bullent que al web de l'editorial es pot llegir el primer capítol de la meua novel·la Ferum de silenci.
Això, que si voleu llegir, ja ho sabeu.

Quant a mi

Vaig exigir néixer a Sant Pau, un llogaret d'Albocàsser. Les meves pressions continues van obligar a ma mare a parir-me una nit plujosa d'octubre. Un veí va haver de creuar el diluvi amb moto per portar-nos el metge a casa, a temps. Ma mare i jo les varem passar magres, però, finalment, l'endemà, va sortir el sol. Vaig tindre una infància carregada d'albades i d'aventures (com la del meu naixement), amb molta vida i pocs llibres (la veritat), però amb moltes històries a la vora del foc que em van fer germinar el vici que tinc d'explicar coses, mentides quasi sempre. Vaig estudiar magisteri i pedagogia. He treballat de peó, de cambrer, de llaurador i de mestre. Des de la dècada dels vuitanta em dedico a la formació d'animadors juvenils i sóc funcionari de la Generalitat Valenciana. És un treball que m'agrada. Em deixa temps lliure per a contar contes amb Canto Nieto, il·lustradora de molts dels meus llibres. M'agrada pescar, treballar la terra, passejar per la muntanya, buscar bolets, i fer pastissos de carabassa. Però, amb el vici aquest que tinc de les mentides, em passo la vida desesperat per escriure històries i explicar contes, i quasi no em queda temps.