30 de des. 2008

Contes i Albocàsser


Ahir per la vesprada, Canto i jo vam estar explicant contes als xiquets del meu poble. Va ser una experiència molt agradable i gratificant. De fet, explicar contes és la segona cosa que més ens agrada fer junts. Jo crec que els xiquets i les xiquetes també s'ho van passar bé, i les mares. Gràcies a l'AMPA del Col.legi Públic Joan de Brusca d'Albocàsser per convidar-nos. Quin plaer!

22 de des. 2008

Per Santa Llúcia un pas de puça

Tinc un amic que per Santa Llúcia no fa passes de puça. Ni de pardal. Babau qui no ho coneix com diu la dita tradicional, que Vicent Usó és un dels escriptors més reeixits de la narrativa valenciana actual. Dues vegades ha estat finalista del Premi Sant Jordi. Dues vegades ha pujat les escales, o la rampa, de l'escenari de la nit de les lletres catalanes. Per Santa Llúcia, Vicent Usó ha donat una mica més que un pas de puça. Des d'ací, la més cordial enhorabona per l'èxit d' El músic del bulebard Rossini , Vicent.

19 de des. 2008

Bones festes



Canto m'ha fet aquest dibuix per recordar-vos que fa fred, que us heu d'abrigar, que si voleu podeu encendre el foc i explicar històries i cantar cançons, que mireu de ser feliços i totes eixes coses que hauríem de desitjar tot l'any a totes les persones.
Bones festes.
I l'any que ve, salut i bona collita!
Una abraçada nadalenca,
Pep

14 de des. 2008

El valor d'una signatura

Quan signem llibres als nostres lectors, vanitosos com som, ens pensem que aquell llibre, una vegada autografiat, el guardaran per sempre més com un tresor. Ja veus tu, quines coses! Volem pensar que li hem afegit un valor insubstancial, però etern, fent-lo únic amb la nostra dedicatòria. El cas és que si li mires la cara del lector o lectora, en aquell moment màgic de la signatura, és així. No vull trencar eixe moment fantàstic de comunicació entre el lector i l'escriptor..., i de creixement del nostre ego també, per què no dir-ho.
La fórmula, pam dalt pam baix seria: Valor de la signatura és igual a, més-menys, arrel quadrada de vanitat, per preu de venda al públic del llibre, més comunicació interpersonal, multiplicat per tresor i màgia al quadrat.
Si seguiu de tant en tant aquest bloc, sabreu de la meua dèria pels llibres de vell. Doncs bé, l'altre dia en va arribar a les meues mans un, autografiat per Ricardo Alcántara. Preu del llibre al mercat de vell: 0'60 cèntims. El valor d'una signatura.
Suposo jo, que la xiqueta que es va desfer del llibre, tot venent-lo de segona mà, no era conscient que el tenia signat, o potser li'l van robar, o... ves a saber quina cosa!
Marlene, si algun dia llegeixes aquest post, estic disposat a tornar-te de franc, l'exemplar signat de: “Qui ajuda a casa?”, si és que encara el vols, és clar.

11 de des. 2008

Deu puces i deu dits

Diu un proverbi xinés que no es poden agafar deu puces amb deu dits. Heu tingut alguna vegada la sensació de voler fer moltes coses?, de tenir molts projectes entre mans?, de no poder encetar-ne cap d'una manera seriosa?, d'angoixar-vos perquè tots s'esmunyen entre els dits com si foren els granets de la sorra del desert?, o de la platja? Tinc tantes ganes que arriben les vacances! Ni que siga per poder seure tranquil·lament davant de l'ordinador, amb unes hores pel davant, ni que siga per agafar la sorra en un poal perquè no s'esmunya entre els dits, ni que siga per mullar-la amb aigua de mar i fer-la fang per anar construint alguns dels castells que només tinc esbossats. M'agradaria agafar-ne ni que fora una, de puça. En tinc més de deu pegant-me voltes, fugint-me totes cada dia. Però, en que n'agafara una...


La puça que il.lustra el post és de Canto Nieto, del llibre que tenim a mitges amb Edicions del Bullent: Les puces vampires.

6 de des. 2008

Feria Internacional del Libro


Ja hem tornat de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara.
Ha estat tota una experiència. He tingut sort, molta sort, de poder compartir taula rodona amb bons escriptors i excel·lents persones: Teresa Broseta, Enric Lluch, Carles Cano i Llorenç Giménez. Vam parlar de nosaltres, vam riure junts, i vam fer riure el públic. Poc més, que no és poca cosa.
Pel que fa a la nostra participació a la FIL de los niños. Molts xiquets i xiquetes, però molts, eh? Només que els nostres llibres i nosaltres hi tinguérem presencia ja és molt d'agrair. Però a banda vam poder parlar-los al xiquets d'allà dels nostres llibres i fer algun contacte interessant. Canto i jo vam presentar: “Carmina, la pingüina que viene de Argentina” i també vam poder parlar de “El rap de Gallina Carolina" que, en breu eixirà en castellà.
Per a mi ha estat com una beca que m'ha donat l'Associació d'Editors del País Valencià, i que m'ha permès aprendre molt sobre literatura infantil i juvenil i veure què és fa a la resta del món. Miraré d'aprofitar tot el que he aprés.
Però està massa lluny, eh? Guadalajara està massa lluny!