Al punt de mira, al Posdata

Us adjunte una crítica de la meua darrera novel·la "Al punt de mira" que va aparèixer al suplement Posdata del Levante de divendres passat. Jo crec que si cliqueu sobre la imatge, la podreu llegir.
Vull donar-li les gràcies a Alícia Toledo i fer-vos un aclariment.
Això que ella demana al final de la seua crítica, no ha estat possible perquè, tot i que és una novel·la un poc negra, i un poc agra, i un poc..., no deixa d'estar encabida dins d'una col·lecció de narrativa per a joves i... Per això tinc tan de mirament. Eu, que no sóc tan valent, jo.

Més sobre la dotzena de contes

Avui, el poeta Manel Alonso, al seu nou bloc “Els papers de can Perla” parla del meu recull: “Dotze contes i mig”. I només escriu coses bones, tu. Diu per exemple: "Pep ens sorprèn amb una prosa àgil, clara, neta amb històries sòlides, entretingudes que atrapen i sedueixen ràpidament al lector i ho fan de tal manera que aquest és capaç de recordar la trama de cadascuna dies després d’haver acabat la seua lectura, és més, afirme amb contundència (i la meua experiència personal que servisca per a subratllar-ho si cal) que seria capaç de narrar qualsevol d’elles amb fidelitat al que li ho demane".
Li estic molt agraït. És cert que, a banda d'un gran escriptor, també és el meu editor i podríeu dir que això no té mèrit. Però venint d'ell crec que ho diu seriosament.

Crítiques

Hi ha crítiques que t'arreglen el dia i t'unflen com un baló, de tan bones com són. És el cas d'aquesta que m'ha fet Anna Gimeno a LLetres valencianes del meu llibre "Dotze contes i mig"
Gràcies Anna. Als que encara no l'heu llegit, espere que us faça el mateix profit que li ha fet a ella la lectura. Hauré d'ampliar les portes de casa, que avui no passaré.

Més contes i mig

Ha arribat a les meues mans una ressenya que fa el columnista literari Josep Manel San Abdón a "La veu de Benicarló". Li he de donar les gràcies públicament. Entre d'altres comentaris immerescuts em dedica aquest que vull compartir:
“En Dotze contes i mig, apareix la petjada dels grans mestres del gènere com Kafka, Melville, Monzó o Calders, però amb personalitat pròpia. L'humor, la ironia, la intriga i el misteri són presents en aquest llibre de lectura totalment recomanable i que ens fa desitjar que Pep Castellano es prodigue més com autor de contes per a adults".
Tots quatre autors m'agraden molt, és cert. Si em poguera assemblar una miqueta de res... Ja em direu si no és per estar-ne pagat d'aquesta ressenya del professor San Abdón.
Gràcies Josep Manuel