Invisibilitat

Herbert George Wells ja va tocar el tema en la seua novel·la: L'home invisible. Més recent i divertit, podeu trobar un conte d'un home que troba la fórmula per fer-se invisible al llibre: Set narracions curtes per una setmana llarga de Joan Andrés Sorribes. Després de la primera pel.lícula l'any 1933 dirigida per James Whale, se n'han fet cinquanta de versions... Jo pensava que tot pertanyia al camp de la ciència ficció, però no. La invisibilitat existeix!
Si voleu trobar la fórmula real per a fer-vos invisibles, allà va la recepta:
Proveu de circular en bici per la ciutat!
O, en tot cas, si no sabeu anar en bicicleta, proveu d'escriure en una llengua minoritzada.

Al punt de mira de Joan Andrés Sorribes

Estic, de moment, al punt de mira de l'escriptor Joan Andrés Sorribes. Però no us penseu que és perquè em té mania o alguna cosa d'eixes, no. M'està apuntant, entre altres coses, perquè parla del meu llibre Al punt de mira, al seu bloc.

Si ho voleu llegir, podeu clicar ací i si no està l'enllaç trencat anireu a parar al seu bloc. Diu coses molt xules de la meua novel.la i de mi. Moltes gràcies Joan.

Narrativa històrica

Ahir, Canto i jo ens vam colar al Taller d'escriptura literària de la UJI. Ho vam fer perquè ens havia convidat Pasqual Mas, que és un dels coordinadors del taller i perquè la cosa anava de novel·la històrica, tema que ens agrada, i perquè intervenia un mestre del gènere: Joan Andrés Sorribes.
I va pagar la pena, sabeu?
Vam fruir de la vesprada, assaborint-la, tot i sabent que estàvem aprofitant el temps per viure intensament escoltant paraules sàvies pronunciades amb senzillesa.
Si voleu la recepta de Joan Andrés per fer bones novel·les històriques és aquesta:
Agafeu molta documentació i procureu que no es note que us heu documentat. Poseu-hi un pessic generós de coherència, i procureu parlar des de la mirada i els sentiments de la gent que van viure el moment del què parleu. Afegiu-hi uns quants escenaris reals o fàcils de reconèixer. Barregeu-ho tot amb una bona dosi d'etnologia i vida quotidiana. Deixeu reposar la mescla i no tingueu pressa. A poc a poc, deslliureu els personatges perquè parlant parlant vagen explicant-se i dient com són.
I no us penseu que heu fet l'obra més perfecta del món, que sempre quedaran coses "per fer", ja se n'encarregarà el lector de completar-la, si teniu la capacitat de seduir-lo.
Escoltar-lo va ser un plaer, ja us ho he dit.

set narracions (2)

> Joan Andrés Sorribes, no cal que ho diga, és un escriptor de gran solvència que es va estrenar com a narrador amb Noverint Universi, i pràcticament a la vegada va publicar: La forja de Lessera, tots dos amb Tàndem Edicions. Des de llavors ha anat publicant sense pausa, menys del que les seus lectors voldríem, però. Va completar la trilogia històrica amb: La creu de Cabrera, i després ha publicat: L'altra mirada, Parlaràs de mi. La majoria de la seua producció literària és fruit dels nombrosos guardons que ha obtingut. Ahir vam presentar a Babel la seua darrera obra: Set narracions curtes per a una setmana llarga. És una delícia, com tots els seus llibres. Però us he de dir que en aquest, els que coneixeu Joan Andrés personalment el veureu més reflectit que mai, i els que no teniu la sort de conèixer-lo, podreu saber com és. Jo crec que és un llibre sincer, com una finestra oberta a la seua vida. I ens convida a mirar. A Joan li agrada donar-nos feedback per facilitar-nos la comunicació amb ell. És un narrador proper i honest que ens presenta veritats absolutes, fins i tot quan explica les mentides més grosses, però en literatura no hi ha mentides, que això li ho sentit dir a ell. Són vuit narracions curtes que parteixen de la quotidianitat, la majoria d'elles, però de sobte, quan ja estàs amb el narrador tranquil·lament mirant per la finestra, aquest te n'obri una altra i et fa mirar el que a ell li dona la gana i et fa passar al surrealisme, al somni, a allò irreal, sense deixar-te anar, acompanyant-te perquè no t'acabes de perdre en el món de la seua fantasia. Jo crec que és com si ens convidara a somniar amb ell. Jo diria que és un llibre ideal per llegir-lo al llit abans d'anar a dormir, perquè són històries curtes i no correu el risc d'adormir-vos, a més el llibre no pesa i no agafareu tendinitis, i és ecològic, econòmic i ocupa poc de lloc. Jo crec que us ajudarà a agafar la son dolçament. Bo, potser algun conte us anime una mica, però tampoc no passa res perquè, ben mirat, esteu al llit, no? A més teniu lectura per a tota la setmana, això si no voleu repetir és clar, i ja us dic d'antuvi que estic segur que repetireu. És un recull molt equilibrat. Carregat de frases fetes que només ell sap portar a la boca dels personatges o del narrador, ens fa pensar, traspua passió, amor, tendresa, certa dosi d'erotisme i una bona càrrega d'humor.

Set narracions a Babel

No puc negar que m'agraden els contes. No sé si és per això que Joan Andrés Sorribes m'ha demanat que dimarts 26 d'octubre a les 19:00 de la vesprada a la llibreria Babel de Castelló, li presente el seu darrer llibre, publicat per Onada edicions, que es diu: Set narracions curtes per a una setmana llarga. O potser ho ha fet perquè som amics, i tenim el vici d'esmorzar plegats de tant en tant... No sé perquè m'ha convidat a compartir la taula de Babel amb ell, però, en deixar-me presentar-li el llibre, m'ha fet un regal. I no puc més que donar-li les gràcies. Ens agradaria molt que ens poguéreu acompanyar.

Diàlegs

Ahir vam passar una vesprada agradable. A la Llotja del Cànem de Castelló, vam fruir d'una nova edició dels “Diàlegs a tres” que organitza l'AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En l'edició d'ahir vam comptar amb la presència de Josep Lozano, de Joan Andrés Sorribes i d'una sala d'actes plena a vessar de gent amb ganes de xarrar. I va haver-hi diàleg, a tres bandes. Els dos escriptors ens van parlar una mica de com veuen el panorama de la novel·la anomenada històrica, de la seua obra i d'allò que els empenta a escriure aquesta mena de novel.les, però de seguida van donar pas al públic que va respondre al repte. Una vesprada i una conversa agradable ja us ho he dit. Llàstima que no vaig fer fotos. Llàstima.