Plagis

Estic penedit de no haver-lo llegit abans, d'haver deixat passar davant una pila de llibres (alguns bastant avorrits) i no haver agafat per banda Plagis molt abans. I mira que ho sabia que era bo, que ja me n'havien parlat, però... En fi, que ja me l'he llegit! I no puc deixar de recomanar-lo. Per què? Doncs perquè m'ha agradat molt. És una història explicada amb molta frescura. Tenia la sensació que era un contacontes el que m'anava referint els fets. El narrador es passa tota la història jugant amb la llengua i jugant amb els que l'escoltem, divertint-se mentre ens explica la història. I el divertiment del narrador s'encomana al lector. Això a mi em sembla genial. Té ritme i energia. És un llibre divertit, àgil, original, actual, entretingut, intel·ligent, irònic (la ironia sempre és intel·ligent), i té un pessic d'erotisme que s'agraeix... Una història de suspens i intriga des de la primera pàgina, amb personatges que, tot i que podrien ser caricatures de falla, no ho són, són reals com la vida i te'ls podries trobar passejant per qualsevol ciutat de La Ribera, o a València, o a Terrassa, o a Ses Illes... Parlem d'un llibre entretingut i àgil de llegir. Hi haurà qui pensarà que si és fàcil no pot ser bo. Moniato qui ho pense. Perquè ja he dit que és un llibre intel·ligent que pot parlar de la profunda complexitat de les relacions humanes, de la soledat, o del que li rote a l'autor, sense renunciar a l'humor. Per a mi, pura Literatura! L'Urbà Lozano de Plagis diu que és un copió, però jo no ho crec, per a mi ha tret molt bona nota!