Llibres antics i lectors joves

La gent que organitza la Fira del llibre antic i d'ocasió de Castelló, han programat un dia dedicat a l'encontre dels joves i dels infants amb escriptors. Em fa gràcia que una Fira del llibre antic, promocione la lectura entre els més joves. Curiós, si més no.
Serà demà dijous a partir de les deu del matí a la Plaça Santa Clara de Castelló. Em sembla una proposta molt interessant i és per això que he demanat permís a la feina per poder assistir (m'estic quedant sense moscosos, però m'agrada poder-los gastar en coses com aquestes).
Joan Pla i jo estarem tot el matí a la fira esperant els lectors, per explicar-los coses sobre el procés d'escriure o allò que vulguen saber, i que siga confessable, és clar.

Sopar, festa i literatura

Ahir vam tindre la sort d'estar al sopar del lliurament dels premis de la crítica. Malauradament no vaig fer fotos, però estic segur que Francesc Mompó i Mercé Climent, a qui van premiar per llurs blocs, en penjaran una muntonada i faran una crònica com cal. Joan Pla ja n'ha penjat unes poques, si les voleu veure. Dir-vos que va ser un sopar agradable, una bona conversa amb una colla d'amics, un bon vi, aigües minerals variades, uns galtes de vedella tendríssimes i un amic especialment emocionat: Joan Pla. No va haver-hi ball, però tampoc es pot demanar tot, no?
Tot i que no vam ballar, la festa em va agradar molt, perquè van haver molts parlaments que van deixar caure la importància de la literatura infantil i juvenil. Tenia ganes de sentir, en un sopar d'aquestos, que la LIJ no és la germana petita de la resta de literatures. Fantàstic!
Sabeu que passa?, doncs, que els que ens dediquem a aquest "gènere", de vegades, no sempre, tenim la sensació que no som ni la germana petita. De vegades tenim la sensació que no sóm ni família, ens fa l'efecte que som la cosina forastera que ve del poble, que pobreta a prou penes si se sap desimboldre en un món tan d'això com és el de la Literatura amb majúscules. Potser, tinc una mica de complexe d'inferioritat, no us diré que no, potser això no passa de veritat, però jo tinc aquesta sensació, que voleu que us diga...
Anit no em vaig senitr acomplexat. Anit, amb Joan Pla de capdavanter, tot va se diferent. Sí!
I va ser molt agradable compartir taula i conversa amb la gent que la vam compartir. Definitivament, és una sort que l'AELC, de tant en tant celebre estos sopars a les terres de Castelló. I més encara que li facen un homenatge a Joan Pla, tu!
Quan vulguen poden repetir, si volen.

Marató de Joan Pla

Aquesta setmana he fet una marató de lectura amb Joan Pla de protagonista. Vaig començar dilluns amb una novel.la seua que tenia pendent de feia mesos: La secta del Graal. Des que vaig escriure L'estirp de la sang reial que tenia ganes de llegir-la perquè sabia que els dos havíem fabulat el robatori del Sant Calze de València a mans d'una secta de bojos fanàtics, i tenia curiositat per veure si hi havia coincidències entre les dues històries. He de dir que, per sort per als dos, no n'he trobat. A canvi, però, m'ho he passat molt bé amb la lectura.
En tornar La secta del Graal a la prestatgeria vaig ser conscient que tenia, pendents de lectura, quatre més de Joan: Així que els vaig mamprendre tots, un darrere de l'altre, eh? I me'ls he anat cruspint estes vesprades: El secret del collar de diamants, El crim del mas maleït, La maledicció del Graal càtar i La violinista de París. Us he de reconèixer que li tinc enveja a Joan (l'enveja no és un bon sentiment, així que m'ho hauré de fer mirar). Potser seria millor dir que l'admire, però és que l'admire i li tinc enveja, sabeu?, les dues coses!
Joan és un especialista en bastir històries d'amor i mort, amanides amb misteri i intriga. Ho fa molt bé, tu. I aconsegueix enganxar els adolescents a la lectura, a tots i a totes, per més mantes que siguen a l'hora de llegir, ell els sap enganxar!
I continua tan prolífic com sempre!
Casundena! Tant, tant..., que exigeix de nosaltres, maratons com la que jo he fet aquesta setmana, si volem estar al dia de tot allò que va escrivint.
Demà, en l'acte del lliurament dels premis de la crítica dels escriptors valencians, a la ciutat de Castelló, l'AELC li farà un homenatge. Un merescut homenatge, al meu parer, perquè no és fàcil fer lectors, no en una llengua tan minoritzada com la nostra, ací, al nostre país.
L'enhorabona Joan, per l'homenatge i pel treball ben fet. Ah, i GRÀCIES!!!!

Una vesprada al terrat

Demà dijous, és el darrer dia del mes de les lletres. El mes d'abril, segons diuen. Demà, doncs, Canto i jo ens l'agafarem de festa també, per celebrar-ho. De bon matí baixarem a La Safor a fer unes animacions lectores. Després anirem al Camp del Túria i per la vesprada a la ciutat de València, a prendre el sol al terrat.
És una manera de parlar i avant, el que vull dir és que a les 19'30 hores tinc una cita amb Joan Pla i els que vulgueu venir al Terrat de l'OCCC (Octubre Centre de Cultura Contemporània) sereu benvinguts i benvingudes. És un acte que organitza l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Parlarem de LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) que és el que mirem de fer els dos en les nostres hores lliures (en el cas de Joan, a temps complet, perquè ja sabeu que està jubilat) i també parlarem de DOUH (Dèries i Ocurrències d'Última Hora). M'encanten les sigles!
Si us voleu acostar serà un plaer compartir el terrat amb vosaltres.

Joan Pla i el dia del llibre

Ja us he dit que avui era festa, així que en faig dos de posts. Us volia dir que m'he acabat Pou sense fons on the rocks, de Joan Pla. M'ha recordat la primera novel·la de Joan, la mítica Mor una vida, es trenca un amor. En Pou sense fons Joan juga amb eros i tanatos tal com ho feia en Mor una vida... La mort present, dura, punyent, inesperada. L'amor difícil, amb triangle, perquè no falte de res. Una bona història que t'arrossega en una lectura trepidant que no pots deixar, que fa que et begues la novel·la d'una sola glopada. Això sí, no espereu flors i violes. Joan reflecteix un món que de vegades alguns volem no veure però que el tenim al costat de casa, per més incòmode que ens semble, per més que vulguem fer l'estruç i amagar el cap a sota de la terra. Si és difícil conduir una moto anant torrat, conduir la nostra vida sencera encara deu ser més complicat. Joan ens regala una reflexió final: “...no entén la raó de la vida, la seva lògica, sí és que en té. Tot i que la vida és un etern imprevist, un etern recomençar cada dia. Però cal ser com les ones del mar. Que s'estavellen contra les roques i tornen a començar”. Una lectura recomanable per al Sant Jordi d'enguany, mira.

Salut, festa i bones lectures

Aquest diumenge, si esteu per Castelló i no teniu res millor a fer, jo us aconselle que us passeu pel Parc Ribalta. Sempre és un parc bonic per passejar-lo, de veritat.
De fet, quan era menut i em baixaven a Castelló per alguna cosa, no volia tornar al poble si abans no hi passàvem. Recorde els viatges a Castelló amb dos rituals que es feien necessaris: la compra d'un TBO i donar de menjar els ànecs de l'estany del Parc. Així, des de ben menut, la lectura i el Parc Ribalta de Castelló, per a mi sempre han estat lligats. I he de reconèixer que de gran, he sovintejat l'ombra dels seus arbres i m'hi he empassat novel·les senceres o, fins i tot, temaris d'oposicions. S'hi està tan fresquet a l'estiu!
I ara resulta que la Festa per la llengua d'enguany de les nostres comarques s'hi fa allí. Quin goig!
Us recomane que us passeu, perquè la festa s'ho val i l'entorn també. I enguany, ja ho sabeu, les trobades estan dedicades al vici de llegir, així que...
Si us passeu, podreu gaudir d'un munt d'actuacions, d'una pila de bons tallers i, a banda, si us ve de gust, Joan Pla i jo mateix hi serem a la parada de l'Associació d'Escriptors per xarrar amb vosaltres, o per signar-vos llibres, o pel que siga.
I també hi ha paella i cinquanta coses més.
Jo crec que és una manera molt bonica de passar un matí de diumenge, si més no, per a mi.
Salut, festa i bones lectures.

Nota: La il.lustració és de Canto Nieto