23 de jul. 2009
Rossinyol perdut
Atenció a allò que escrivim al bloc. Fa dies us comentava que un rossinyol venia a despertar-me a les cinc del matí. Bo, doncs es veu que algú li ho ha dit al pardalet, o és ell qui ho ha llegit al bloc, o ves a saber. La cosa és que no li ha sabut bo, i l'animalet no ha tornat des que vaig publicar aquell post.
Des d'ací vull dir-te, estimat rossinyol, que em perdones, que sóc de la broma, jo, que no ho deia de debó, i que pots venir tantes vegades com vulgues, i a l'hora que consideres oportuna, a cantar baix de la meua finestra, d'acord?
22 de jul. 2009
Convit estiuenc de Mompó
L'amic Francesc Mompó en el seu bloc ens convida a fer un haiku amb la imatge que veieu.
Jo no en sé de poesia, però com es tracta de jugar he fet això:
Mandra d'estiu,
t'insinues a la sorra,
jo passe de tu.
18 de jul. 2009
Parra i fum de caliquenyo
Ahir a la nit va fer molt de vent a La Plana. Avui hem encetat un dia d'aquells tan nets, sense gens de boirina, ni calitja, ni núvols, d'aquells que a poc que t'enfiles a la muntanya colombres les Columbretes. Tan clar! I a més, és dissabte!
Ja sabeu que m'agraden molt els dissabtes. Canto i jo l'hem encetat amb un bon esmorzar a l'ombra de la parra, amb pa torrat amb tomata, embotits, formatge de la terra i vi fresquet de la bota ficada a la nevera. Després, de postres, rebentat de rom (deixeu-me dir carajillo, que avui és dissabte) Doncs això, m'he fet un “carahillo” i m'he fumat mig caliquenyo (sencer m'hauria semblat un pecat massa gros i no tinc bula, jo).
Me l'he fumat a plaer, i he deixat que els granets de temps s'escorregueren entre els meus dits com la sorra del rellotge (ja ho sé que és una metàfora molt gastada, però avui és dissabte, xa!). Les volves de fum s'enfilaven amunt entre els rajos de sol que s'imposaven ufans, després d'una nit de neteja de cel i ventada, entre les fulles de la parra. Tot un espectacle de fum marmolitzat per la presencia de sol.
Ai! Fumar! Beure! Esmorzar! No fer res! Ens ho demana tant l'estiu! El temps ens prega que el deixem volar lliure com el fum del caliquenyo entre les fulles de la parra! Ens exigeix ser lliure! I jo li faig tan poc de cas!
15 de jul. 2009
Rossinyol
Al nostre barri, hi ha un rossinyol que canta molt bé. Ho sé perquè és estiu i dormim amb les finestres obertes. Tots els matins ens fa una visita per despertar-nos. És molt agradable. Llàstima que no puga comunicar-me amb ell. Li diria que ni Canto ni jo no ens posem a treballar a les cinc del matí.
3 de jul. 2009
Bona olor de llibre
Avui estic d'enhorabona.
Han arribat a les meues mans els exemplars que m'ha fet arribar l'editorial de la meua darrera novel·la El causant.
Han arribat a les meues mans els exemplars que m'ha fet arribar l'editorial de la meua darrera novel·la El causant.
Tinc el costum d'olorar els llibres, alguns ja ho sabeu. El causant fa molt bona olor. I la gent de Perifèric edicions cuiden tant els detalls que ha quedat fantàstic, Estic molt content del resultat. La coberta ja la veieu a la imatge i a la part de darrere podeu llegir aquest text:
“Marta, una jove de quinze anys, descobreix un caixó de fusta a l'andana de sa casa amb una nota que li crida l'atenció: "El causant és Ernest Cucala". Amb aquella troballa hereta un secret que només pot compartir amb sa mare, i una dèria malaltissa per descobrir el responsable d'una mort, tan injusta com miler d'altres. Farà tots els possibles per recuperar la memòria que alguns han volgut silenciar, i ho farà sense deixar de renunciar a l'amor.”
“Marta, una jove de quinze anys, descobreix un caixó de fusta a l'andana de sa casa amb una nota que li crida l'atenció: "El causant és Ernest Cucala". Amb aquella troballa hereta un secret que només pot compartir amb sa mare, i una dèria malaltissa per descobrir el responsable d'una mort, tan injusta com miler d'altres. Farà tots els possibles per recuperar la memòria que alguns han volgut silenciar, i ho farà sense deixar de renunciar a l'amor.”
Per si voleu tastar una mica del llibre i saber com va la cosa podeu fer-ho ací
2 de jul. 2009
Amics, mar, arròs
Ahir va ser una festa. Una colla d'amics que només ens trobem una vegada a l'any havíem quedat, com sempre fem a les primeries de juliol, en un restaurant de Benicàssim, un que està a la vora del mar, i que també és un hotel, però no vull donar mes dades que no em paguen per fer-los propaganda. Allí ens esperava un taula redona, d'aquelles que ajuden a xarrar a plaer, i un arròs amb llamàntol. Tot exquisit.
Quina manera més bona d'iniciar l'estiu que una trobada de taula i tapet! I amb una conversa d'aquelles que fan que allargues la sobretaula fins a l'hora de sopar, eh? Fantàstic! L'arròs també. I el vi del Penedés, blanc, fresc, fent-nos companyia.
I per a postres, a la nit, la nostra filla ens va regalar la notícia d'unes notes estupendes.
M'agrada tant viure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)