Demà dijous, és el darrer dia del mes de les lletres. El mes d'abril, segons diuen. Demà, doncs, Canto i jo ens l'agafarem de festa també, per celebrar-ho. De bon matí baixarem a La Safor a fer unes animacions lectores. Després anirem al Camp del Túria i per la vesprada a la ciutat de València, a prendre el sol al terrat.
És una manera de parlar i avant, el que vull dir és que a les 19'30 hores tinc una cita amb Joan Pla i els que vulgueu venir al Terrat de l'OCCC (Octubre Centre de Cultura Contemporània) sereu benvinguts i benvingudes. És un acte que organitza l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Parlarem de LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) que és el que mirem de fer els dos en les nostres hores lliures (en el cas de Joan, a temps complet, perquè ja sabeu que està jubilat) i també parlarem de DOUH (Dèries i Ocurrències d'Última Hora). M'encanten les sigles!
Si us voleu acostar serà un plaer compartir el terrat amb vosaltres.
29 d’abr. 2009
23 d’abr. 2009
Joan Pla i el dia del llibre

Ja us he dit que avui era festa, així que en faig dos de posts. Us volia dir que m'he acabat Pou sense fons on the rocks, de Joan Pla. M'ha recordat la primera novel·la de Joan, la mítica Mor una vida, es trenca un amor. En Pou sense fons Joan juga amb eros i tanatos tal com ho feia en Mor una vida... La mort present, dura, punyent, inesperada. L'amor difícil, amb triangle, perquè no falte de res. Una bona història que t'arrossega en una lectura trepidant que no pots deixar, que fa que et begues la novel·la d'una sola glopada. Això sí, no espereu flors i violes. Joan reflecteix un món que de vegades alguns volem no veure però que el tenim al costat de casa, per més incòmode que ens semble, per més que vulguem fer l'estruç i amagar el cap a sota de la terra. Si és difícil conduir una moto anant torrat, conduir la nostra vida sencera encara deu ser més complicat. Joan ens regala una reflexió final: “...no entén la raó de la vida, la seva lògica, sí és que en té. Tot i que la vida és un etern imprevist, un etern recomençar cada dia. Però cal ser com les ones del mar. Que s'estavellen contra les roques i tornen a començar”.
Una lectura recomanable per al Sant Jordi d'enguany, mira.
Una lectura recomanable per al Sant Jordi d'enguany, mira.
Sant Jordi
Avui és Sant Jordi.
Jo he demanat moscós. És un dia d'aquells que els funcionaris ens podem demanar per a fer a resoldre els nostres afers. Estic de festa com si diguérem. És que ací, a Castelló el Sant Jordi no se celebra massa la veritat. Canto i jo sí que el celebrem. Ens regalem llibres i flors i besos. Eixes coses dels enamorats, ja sabeu de que va això.
La cosa és que tinc festa i aprofite per escriure al bloc, de bon matí. Després marxarem a Les Coves a visitar els xiquets i les xiquetes de l'escola que s'han llegit llibres nostres i celebrarem el dia del llibre amb ells també. Xulo. Molt xulo el que ens espera en aquest dia de festa.
Salut i bones lectures!
Jo he demanat moscós. És un dia d'aquells que els funcionaris ens podem demanar per a fer a resoldre els nostres afers. Estic de festa com si diguérem. És que ací, a Castelló el Sant Jordi no se celebra massa la veritat. Canto i jo sí que el celebrem. Ens regalem llibres i flors i besos. Eixes coses dels enamorats, ja sabeu de que va això.
La cosa és que tinc festa i aprofite per escriure al bloc, de bon matí. Després marxarem a Les Coves a visitar els xiquets i les xiquetes de l'escola que s'han llegit llibres nostres i celebrarem el dia del llibre amb ells també. Xulo. Molt xulo el que ens espera en aquest dia de festa.
Salut i bones lectures!
18 d’abr. 2009
Llibres i més llibres
Ai! El mes dels llibres ja està ací. Fins ara, amb allò de les vacances escolars no ens n'hem adonat massa, però avui hem pegat una miradeta al calendari i ens esperen unes setmanetes d'aquelles que cal nugar ben curtes si no volem que s'esveren. Fires dels llibres (a Vinaròs, a Moncofa, a Castelló de la Plana, a València...), visites escolars a cinquanta col·legis i la mare, presentacions de llibres, xarrades sobre coses d'aquestes... Uf!
Ara, us he de confessar que a mi les visites a les escoles m'encanten. És una de les coses més xules d'aquest vici d'escriure que tinc, eh? Els xiquets i les xiquetes no tenen pèls a la llengua i ens diuen sense embuts allò que els agrada i allò que no, amb sinceritat. Ens ho fan passar molt bé i ens ensenyen molt, però molt, eh? Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres suggeriments.
Ens espera un més angoixant, sí, però també encantador.
Ara, us he de confessar que a mi les visites a les escoles m'encanten. És una de les coses més xules d'aquest vici d'escriure que tinc, eh? Els xiquets i les xiquetes no tenen pèls a la llengua i ens diuen sense embuts allò que els agrada i allò que no, amb sinceritat. Ens ho fan passar molt bé i ens ensenyen molt, però molt, eh? Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres suggeriments.
Ens espera un més angoixant, sí, però també encantador.
14 d’abr. 2009
Himnes
No és la muixeranga, ja ho sé. Però, avui és 14 d'abril i he de reconèixer que també m'agrada aquesta música.
7 d’abr. 2009
Premis Vicent Marçà

En l'acte de lliurament, l'escriptor Vicent Pallarés farà esment de la figura de l'escriptor Vicent Marçà, el grup de teatre “L'enfilat” representarà: “46 contes i un gelat”, també podrem fruir amb l'actuació musical del grup instrumental del CEIP Herrero. I més coses!
Tot serà a les 19'30 hortes al Teatre Principal de Castelló.
Vicent, on siga, estarà content.
3 d’abr. 2009
Salut, festa i bones lectures

Aquest diumenge, si esteu per Castelló i no teniu res millor a fer, jo us aconselle que us passeu pel Parc Ribalta. Sempre és un parc bonic per passejar-lo, de veritat.
De fet, quan era menut i em baixaven a Castelló per alguna cosa, no volia tornar al poble si abans no hi passàvem. Recorde els viatges a Castelló amb dos rituals que es feien necessaris: la compra d'un TBO i donar de menjar els ànecs de l'estany del Parc. Així, des de ben menut, la lectura i el Parc Ribalta de Castelló, per a mi sempre han estat lligats. I he de reconèixer que de gran, he sovintejat l'ombra dels seus arbres i m'hi he empassat novel·les senceres o, fins i tot, temaris d'oposicions. S'hi està tan fresquet a l'estiu!
I ara resulta que la Festa per la llengua d'enguany de les nostres comarques s'hi fa allí. Quin goig!
Us recomane que us passeu, perquè la festa s'ho val i l'entorn també. I enguany, ja ho sabeu, les trobades estan dedicades al vici de llegir, així que...
Si us passeu, podreu gaudir d'un munt d'actuacions, d'una pila de bons tallers i, a banda, si us ve de gust, Joan Pla i jo mateix hi serem a la parada de l'Associació d'Escriptors per xarrar amb vosaltres, o per signar-vos llibres, o pel que siga.
I també hi ha paella i cinquanta coses més.
Jo crec que és una manera molt bonica de passar un matí de diumenge, si més no, per a mi.
Salut, festa i bones lectures.
De fet, quan era menut i em baixaven a Castelló per alguna cosa, no volia tornar al poble si abans no hi passàvem. Recorde els viatges a Castelló amb dos rituals que es feien necessaris: la compra d'un TBO i donar de menjar els ànecs de l'estany del Parc. Així, des de ben menut, la lectura i el Parc Ribalta de Castelló, per a mi sempre han estat lligats. I he de reconèixer que de gran, he sovintejat l'ombra dels seus arbres i m'hi he empassat novel·les senceres o, fins i tot, temaris d'oposicions. S'hi està tan fresquet a l'estiu!
I ara resulta que la Festa per la llengua d'enguany de les nostres comarques s'hi fa allí. Quin goig!
Us recomane que us passeu, perquè la festa s'ho val i l'entorn també. I enguany, ja ho sabeu, les trobades estan dedicades al vici de llegir, així que...
Si us passeu, podreu gaudir d'un munt d'actuacions, d'una pila de bons tallers i, a banda, si us ve de gust, Joan Pla i jo mateix hi serem a la parada de l'Associació d'Escriptors per xarrar amb vosaltres, o per signar-vos llibres, o pel que siga.
I també hi ha paella i cinquanta coses més.
Jo crec que és una manera molt bonica de passar un matí de diumenge, si més no, per a mi.
Salut, festa i bones lectures.
Nota: La il.lustració és de Canto Nieto
Etiquetes:
Festa per la llengua,
Joan Pla,
Notícies
2 d’abr. 2009
Dia de llibres
Nota: Si no hi ha mar on vius pots passejar per on et vinga de gust, això sí, acompanyat i acompanyada, eh?
Etiquetes:
a cau d'orella,
dia del llibre infantil,
llibres
1 d’abr. 2009
Marxa triomfal
Quan acabes de llegir El músic del bulevard Rossini, darrer llibre de Vicent Usó, amb el que va quedar finalista del Premi Sant Jordi 2009 i que presenta avui a la llibreria Babel de Castelló, a les 19 hores, sents des de dins dels budells cap a fora una música com aquesta:
Importància dels principis
“-Es diu Una petita serenata nocturna...
-No ho sabia, senyor.
-La va escriure un compositor que es deia Wolfgang Amadeus Mozart. Per desgràcia, no la conservem sencera. N'hem perdut un moviment, dels cinc originals. N'has sentit parlar de Mozart?
-Crec que em sona.”
El llibre: El músic del bulevard Rossini podria començar així o de cinquanta maneres més. Però no ho fa. Perquè Vicent Usó sap molt bé de la importància de les primeres frases i ha triat un altre principi. Comença així:
“Al final de la vesprada, el músic ambulant del bulevard Rossini copsarà per fi la immensa magnitud del seu error. Fa uns instants que ha començat a ploure, una pluja modesta, no creguen, però tan delicada i trista que diries que frena l'ímpetu de les converses als cafés i que sumeix els vianants en un sopor malenconiós”
-La va escriure un compositor que es deia Wolfgang Amadeus Mozart. Per desgràcia, no la conservem sencera. N'hem perdut un moviment, dels cinc originals. N'has sentit parlar de Mozart?
-Crec que em sona.”
El llibre: El músic del bulevard Rossini podria començar així o de cinquanta maneres més. Però no ho fa. Perquè Vicent Usó sap molt bé de la importància de les primeres frases i ha triat un altre principi. Comença així:
“Al final de la vesprada, el músic ambulant del bulevard Rossini copsarà per fi la immensa magnitud del seu error. Fa uns instants que ha començat a ploure, una pluja modesta, no creguen, però tan delicada i trista que diries que frena l'ímpetu de les converses als cafés i que sumeix els vianants en un sopor malenconiós”
Avui, a les 19 hores, el presenta a la llibreria Babel de Castelló i jo tindré el goig de compartir taula amb ell.
Etiquetes:
llibreries culturals,
llibres llegits,
presentacions,
Vicent Usó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)