Poe i BookCrossing lucratiu

He comprat un parell de llibres a una tenda que venen coses de segona mà. Un és d'un autor de renom del País Valencià, l'altre és d'Edgar Allan Poe: El misteri de Maria Rogêt. M'agrada anar-hi de tant en tant a comprar-ne perquè són molt barats (0,60.-) i perquè solen estar molt marcats pels anteriors propietaris i m'agrada imaginar-me qui va llegir el llibre abans que jo (digueu-me fetitxista). Avui he tirat mà del segon, el de Maria Rogêt i, en obrir-lo, he observat que pertany a la biblioteca d'un institut de la ciutat, la qual du el nom de l'amic Manel Garcia Grau. El misteri està servit. Ni Poe hagués pogut inventar una trama així: com ha arribat Maria Rogêt a la tenda de coses de segona mà? Si a mi m'ha costat 0,60, quant li van donar a la persona que el va vendre a la tenda? 0,20?, 0,40? Ben mirat paga la pena? Potser sí! Jo no en sóc soci de la biblioteca Manel Garcia Grau i així i tot en podré fruir dels avantatges del seu club de lectura. En acabar-lo el tornaré, és clar. Només espere que no em facen pagar a mi la multa per haver tardat més del compte.