Presentació de Raons a Castelló

Això, que dimecres que ve, que és dia 7 de març, a les 19 hores, a la llibreria BABEL, presentarem la meua darrera novel.la: Raons de sang i foc. Que és històrica, diuen. I que està ambientada al Castelló de les Germanies. M'ha quedat xula i les crítiques, de moment són molt bones. I que si esteu per Castelló, i no teniu res millor a fer, i podeu vindre, per a mi serà un plaer.

Més raons, encara

Jesús M Tibau, també parla del llibre Raons de sang i foc al seu bloc: Tens un Racó dalt del món.

Si voleu saber què diu, podeu clicar ací.

Raons a L'Informatiu

L'informatiu ha publicat una ressenya sobre la meua novel.la "Raons de sang i foc". La signa Carles Fenollosa i m'ha fet pujar l'autoestima uns quants quilets. Gràcies.
Per si li voleu feu una ullada. Cliqueu.

Raons a Manuel

Ahir vam fer la primera presentació en públic de Raons de sang i foc. Va ser a Manuel, a La Ribera Alta. Moltes gràcies a les persones que ho van fer possible. Ja ha començat a rodar la nova novel·la. També fa molt bona olor. Diu l'editor que és perquè l'ha fet una impremta de Xàtiva que treballa amb moltes ganes... No ho sé, però bona olor fa. Si voleu llegir-ne un fragment, cliqueu ací.

Castelló Negre

Una setmana, d'una quinzena de dies, al voltant del gènere negre a Castelló en la que tinc la sort de participar.

Dimarts que ve, dia 24 de maig, a la llibreria Babel de Castelló, presentaré la meua novel·la Al punt de mira, d'edicions del Bullent, en el marc d'aquesta programació.

Us adjunte un cartell per si voleu fer-hi una ullada.







Ja ho sabeu, cliqueu sobre la imatge i ho veureu una mica més gran.

Al punt de mira, al Posdata

Us adjunte una crítica de la meua darrera novel·la "Al punt de mira" que va aparèixer al suplement Posdata del Levante de divendres passat. Jo crec que si cliqueu sobre la imatge, la podreu llegir.
Vull donar-li les gràcies a Alícia Toledo i fer-vos un aclariment.
Això que ella demana al final de la seua crítica, no ha estat possible perquè, tot i que és una novel·la un poc negra, i un poc agra, i un poc..., no deixa d'estar encabida dins d'una col·lecció de narrativa per a joves i... Per això tinc tan de mirament. Eu, que no sóc tan valent, jo.

Visita al Grangel Mascarós

Aquesta setmana he anat a L'Alcora, al col·legi Grangel Mascarós. Ha estat una experiència molt especial.
D'una banda perquè els xiquets i les xiquetes s'han llegit un llibre que vaig escriure a quatre mans amb l'amic Vicent Marçà, i parlar del procés de creació de "Moda amb misteri" amb els lectors i lectores, m'ha portat records emotius i agradables.
Però, també ha estat una visita agradable perquè uns altres s'han llegit "Marta i l'encanteri maleït" i encara no tenia molta resposta d'aquest llibre, ja que el vaig estrenar l'any passat. I ha estat bona, eu!, que els ha agradat!
Tots i totes, els xiquets, les xiquetes, les mestres i Javier, el comercial d'Edelvives que m'ha acompanyat, s'han portat molt bé amb mi.
I els volia donar les gràcies

Presentació de Bernat a Castelló

El proper dimarts dia 23 a la llibreria Babel de Castelló, Canto i jo presentarem el llibre: Bernat, un científic enamorat, d'Edicions Bromera. El podeu llegir si teniu més de 10 anys, o potser menys i tot. Amb aquesta història esbojarrada, com el científic que la protagonitza, vaig guanyar el Premi Vicent Silvestre dels Ciutat d'Alzira.
Si voleu més informació cliqueu damunt de la imatge.

Carmina a la biblioteca

Gràcies a una iniciativa de la Fundació Huguet, ahir a la vesprada vam poder gaudir d'un encontre amb lectors de Carmina, la pingüina que ve de l'Argentina, de Tàndem Edicions, a la Biblioteca del Primer Molí de la ciutat de Castelló. Va caure algun conte, a més del de Carmina, és clar, i vam riure una estona amb els xiquets i xiquetes. I envoltats de llibres. A Canto i a mi ens va agradar molt l'experiència.

Banda sonora de Bernat

Una possible banda sonora per al llibre Bernat un científic enamorat, podria ser aquesta: The Power of love, que també va ser banda sonora de les pel·lícules del retorn al futur. Ahir al Museu d'Alzira vaig fer una mena d'animació a la lectura d'aquest llibre amb la col·laboració d'una colla de gent estupenda de Tous, La Pobla i Senyera. Gràcies a tots i a totes els que ahir vau tindre la paciència d'aguantar les meues guilladures. Per a mi va ser un plaer, m'haguera agradat, però, poder-vos dedicar una mica més de temps en la signatura dels llibres.

Bernat visita Alzira

Demà, divendres 5 d'octubre, me'n vaig a la ciutat d'Alzira amb Bernat, un científic enamorat. És una animació lectora que han organitzat dins dels actes dels Premis Ciutat d'Alzira d'enguany. Hi vindrà gent de Tous, de Senyera, de La Pobla..., i potser de més llocs. Estic molt il·lusionat preparant coses per a fer una animació divertida. L'única cosa que no m'acaba de fer és que demà Canto no em pot acompanyar i a mi m'agrada molt treballar amb ella, però, tot i això, m'està ajudant tant amb els preparatius i m'ha transmés tant d'entusiasme, que és com si hi vinguera, també.
No m'agrada desitjar que passe el temps, perquè passa; però tinc ganes que siga demà, la veritat.

Youtube al punt de mira

El títol d'aquest apunt està desordenat expressament. Hi hauria hagut de ficar: Al punt de mira és al youtube. Però, sabeu?, us volia fer mirar.
I no em negareu que el titular queda molt més canyer tal com jo l'he posat, no?
Això, que Edicions del Bullent ha penjat un vídeo de promoció de la meua novel·la Al punt de mira al Youtube. I us ho volia dir, mira.

Premis de Xàtiva

Aquest matí volia fer la crònica del XXX Premis literaris de la ciutat de Xàtiva.
Perquè la fortuna i la bona voluntat dels membres del jurat van fer que estiguera present. Em va caure el de narrativa.
Va ser un acte ben organitzat, bonic i tendre. Pep Botifarra en va ficar l'apunt musical i va cloure amb una cançó que a Canto i a mi ens encanta: L'havanera tita, la de les figueretes, eu!
Ah, i estava ple de gent!
Au, ja està.
Una crònica molt curta, ja ho sé, però us he dit que la volia fer, la crònica, no que la faria. Que és molt de matí, tinc son i encara estic emocionat.
Si voleu saber-ne més haureu de navegar per la xarxa.

La ràdio i els llibres

La periodista Amàlia Garrigós del programa Alta fidelitat de Ràdio nou m'ha demanat que parlara durant un minut del meu llibre Al punt de mira. Quin exercici més difícil, a mi em resulta més fàcil escriure llibres que parlar d'ells i més encara si ho he de fer amb un minut. Crec que li he dit un poc de què anava el llibre, que és la història d'una advocada del torn d'ofici que es veu en l'obligació de defensar un assassí tot i sabent que és culpable, potser també li he dit que és una novel.la gairebé negra, amb tota la intriga de la investigació criminal...
Però no li he dit que vaig decidir escriure'l en present, perquè el ritme fóra més ràpid, ni tampoc que està narrat en primera persona per tal que el lector siga partícip de la neurosi de la protagonista, ni tampoc que és un llibre que a mi fa molt bona olor, ni moltes altres coses que potser hauria hagut d'explicar.
En fi, que no dec estar fet per a vendre llibres, jo. De tota manera, si teniu curiositat per sentir el que he dit en un minut del llibre Al punt de mira, podeu fer-ho escoltant a Ràdio nou el programa Alta fidelitat, tot i que no sé amb certesa quin dia ho trauran, així que...

Un nou llibre

Avui ha arribat a les meues mans un llibre nou que m'han publicat: "Al punt de mira". Núria Sendra, l'editora, s'ha desplaçat expressament fins a l'estació de València per lliurar-me'l. Li estic molt agraït perquè no podia esperar que arribara el correu amb el paquet de llibres a ma casa. Tenia massa ganes de tocar-lo, ja. La portada de Miquel Mollà ha quedat molt atractiva, molt encertada amb el contingut de l'interior.
L'he obert a la mateixa estació i l'he olorat. I m'ha agradat molt. Fa bona olor també. La veritat és que els llibres de l'editorial Bullent tenen una flaire especial. No sé si és perquè el primer llibre que vaig veure publicat va ser amb ells, però... fan una olor especial. Jo no sabria dir a què, però li l'he donat a olorar a la meua filla i diu que fa olor de muntanya, una mica d'espígol i alguna altra herba que no m'ha sabut dir quina és.
Bona olor, ja us ho ho he dit. El que em resulta curiós és que justament aquest llibre faça olor de muntanya i d'espígol, perquè és una de les històries més urbanes que he escrit. Una novel·la fosca, gairebé negra, amb un assassinat escabrós i una advocada molt mal parlada i una mica neuròtica. Estic molt content d'aquesta història i del to narratiu que li he donat (com que les meues avies han faltat les dues i no ho poden dir, doncs, ho dic jo mateix, au!), espere que us agrade tant com a mi. Si voleu tastar-la un poc ho podeu fer ací.

La Gallina Carolina al Cefire

Doncs, això! De la mà de Mari Creu i d'Estefania, dues mestres carregades de passió per l'ensenyament, El rap de la gallina Carolina ha visitat el Cefire. Concretament ho ha fet al si de les Primeres jornades de compartir experiències a primària. Mari Creu i Estefania van presentar una ponència: L'animació lectora a infantil, un tema que dominen a la perfecció. Nosaltres, de retruc vam eixir en la foto i en la ponència.
Estem contents de compartir amb elles un raconet de vida. Molt contents! I per això ho fem saber. Ha!

Bona olor de llibre

Avui estic d'enhorabona.
Han arribat a les meues mans els exemplars que m'ha fet arribar l'editorial de la meua darrera novel·la El causant.

Tinc el costum d'olorar els llibres, alguns ja ho sabeu. El causant fa molt bona olor. I la gent de Perifèric edicions cuiden tant els detalls que ha quedat fantàstic, Estic molt content del resultat. La coberta ja la veieu a la imatge i a la part de darrere podeu llegir aquest text:
“Marta, una jove de quinze anys, descobreix un caixó de fusta a l'andana de sa casa amb una nota que li crida l'atenció: "El causant és Ernest Cucala". Amb aquella troballa hereta un secret que només pot compartir amb sa mare, i una dèria malaltissa per descobrir el responsable d'una mort, tan injusta com miler d'altres. Farà tots els possibles per recuperar la memòria que alguns han volgut silenciar, i ho farà sense deixar de renunciar a l'amor.”

Per si voleu tastar una mica del llibre i saber com va la cosa podeu fer-ho ací

Gràcies pels bombons

És tan bonic poder donar les gràcies per alguna cosa! Jo avui aprofito per donar-li'n moltes a Francesc Mompó pels bombons de comentari que ha fet del meu llibre Bombons amargs al seu bloc i que podeu llegir ací.
Si heu llegit el seu apunt ja haureu vist que esmenta uns quants bons motius per poder donar-li jo moltes gràcies, no? És molt amable Francesc. I, tot i que m'està malament dir-ho, jo també estic prou orgullós de Bombons amargs, però...
Però he de dir que té una bona errada de documentació. Francesc l'haurà trobada però com que és tan bona persona no en fa esment en públic. També li dono les gràcies per això. Si ho ha d'esmentar algú, prefereixo fer-ho jo. I ho faig!
Repeteixo: El llibre Bombons amargs té una errada (com a mínim). Us convido a cercar-la. Ara bé, si la trobeu, heu de saber que jo sempre li tiraré les culpes a Marta. Després de tot, és ella qui explica la història i no en té ni idea de formulació química.

Final de temporada amb Gallina

Hem posat fi a la temporada. A la de promoció dels llibres per les escoles, s'entén. Ara sí que podem dir que hem acabat els “bolos”, les actuacions, les visites d'autor a centres, les animacions lectores..., digueu-ho com vulgueu. Ahir per la vesprada vam fer la darrera. I ho vam fer amb un llibre carregat de marxa i de felicitat per a nosaltres: El rap de la gallina Carolina. I va ser en un centre especial també. És una escola que porta el nom de l'estimat amic i poeta que mai no oblidarem Manel Garcia i Grau.
Una bona manera de posar-hi punt i final a la temporada d'enguany, no? Amb marxa, felicitat i memòria.

El causant

Ja he vist l'aspecte de la meua nova novel·la: El causant, de Perifèric Edicions. Us el presente. Espere que us agrade tant com a mi. Diuen, a l'editorial, que falta molt poc perquè el llibre estiga a les llibreries. Ja tinc ganes de tocar-lo i d'olorar-lo.