Quan signem llibres als nostres lectors, vanitosos com som, ens pensem que aquell llibre, una vegada autografiat, el guardaran per sempre més com un tresor. Ja veus tu, quines coses! Volem pensar que li hem afegit un valor insubstancial, però etern, fent-lo únic amb la nostra dedicatòria. El cas és que si li mires la cara del lector o lectora, en aquell moment màgic de la signatura, és així. No vull trencar eixe moment fantàstic de comunicació entre el lector i l'escriptor..., i de creixement del nostre ego també, per què no dir-ho.
La fórmula, pam dalt pam baix seria: Valor de la signatura és igual a, més-menys, arrel quadrada de vanitat, per preu de venda al públic del llibre, més comunicació interpersonal, multiplicat per tresor i màgia al quadrat.
Si seguiu de tant en tant aquest bloc, sabreu de la meua dèria pels llibres de vell. Doncs bé, l'altre dia en va arribar a les meues mans un, autografiat per Ricardo Alcántara. Preu del llibre al mercat de vell: 0'60 cèntims. El valor d'una signatura.
Suposo jo, que la xiqueta que es va desfer del llibre, tot venent-lo de segona mà, no era conscient que el tenia signat, o potser li'l van robar, o... ves a saber quina cosa!
Marlene, si algun dia llegeixes aquest post, estic disposat a tornar-te de franc, l'exemplar signat de: “Qui ajuda a casa?”, si és que encara el vols, és clar.
La fórmula, pam dalt pam baix seria: Valor de la signatura és igual a, més-menys, arrel quadrada de vanitat, per preu de venda al públic del llibre, més comunicació interpersonal, multiplicat per tresor i màgia al quadrat.
Si seguiu de tant en tant aquest bloc, sabreu de la meua dèria pels llibres de vell. Doncs bé, l'altre dia en va arribar a les meues mans un, autografiat per Ricardo Alcántara. Preu del llibre al mercat de vell: 0'60 cèntims. El valor d'una signatura.
Suposo jo, que la xiqueta que es va desfer del llibre, tot venent-lo de segona mà, no era conscient que el tenia signat, o potser li'l van robar, o... ves a saber quina cosa!
Marlene, si algun dia llegeixes aquest post, estic disposat a tornar-te de franc, l'exemplar signat de: “Qui ajuda a casa?”, si és que encara el vols, és clar.
2 comentaris:
com sempre ets sorprenen i encertat en el que dius, totalment d´acord, no sé si lo de la vanitat la tenim tots al mateix nivel, però, conta que hi ha de vanitat alta quan signem llibres i d´altres ocasions quan ens diuen les coses boniques que fem.
Bona reflexió, com tantes atres que fas. No mos coneixem però t'he enllaçat al meu bloc per l'interessant dels teus comentaris. Estaria agraït si també m'enllaceces a mi :)
www.marcferreres.com
Salutacions i bones festes!
Publica un comentari a l'entrada