M'acabe de llegir
El músic del bulevard Rossini de
Vicent Usó, finalista del premi Sant Jordi de 2009. Comença d'aquesta manera:
“Al final de la vesprada, el músic ambulant del bulevard Rossini copsarà per fi la immensa magnitud del seu error. Fa uns minuts que ha començat a ploure, una pluja modesta, no creguen, però tan delicada i trista que diries que frena l'ímpetu de les converses als cafés i que sumeix els vianants en un sopor malenconiós".
És una novel·la que plou i fa ploure el cos i l'ànima. És una història tendra i nostàlgica, narrada a ritme de mascletada carregada amb l'emoció de l'amor i la força de la denuncia de la injustícia social. S'ha de llegir amb els sis sentits: Sis, perquè son ben presents els cinc que coneixem, i un altre que mou l'ànima i el cos i que, com haureu comprovat, és present des de la primera paraula.
Es presentarà aquesta vesprada a la llibreria Ausiàs March de Vila-real, a les 19,30 hores.
1 comentari:
Considerarem la teua opinió, Pep.
Publica un comentari a l'entrada