Fred i calor

El fred i la neu d'aquesta setmana no només ens han enfarinat l'ànima de records tendres d'infantesa, perquè ve Nadal i tota la pesca.
Nosaltres, hem tingut el cotxe en la fredor del taller des del dimarts. Mentre el cotxe s'avorria a l'UVI, nosaltres hem pogut experimentar una altra vegada la fredor dels transports públics de la nostra ciutat. I no em referisc a la calefacció dels autobusos, que això no ve al cas. El que vull dir és que a segons quines hores als transports públics de la ciutat on vivim els falta calor, que van mig buits, eu!
I com és això? Doncs, ho pense i m'acalore, sabeu?
Resulta que el trajecte de cinc minuts de cotxe, amb la línia regular d'autobusos urbans costa vint minuts de tornada i uns quaranta-cinc d'anada. És o no és per a acalorar-se la cosa? Cal afegir, però, que els autobusos només passen cada trenta minuts. Acudir al treball et pot costar una hora i un quart, si tot va bé. Naturalment, la fredor dels autobusos és aclaparadora i els cotxes van plens de persones soles que només volen tardar cinc minuts.
Diuen, els polítics locals que manen, que tenen un projecte de TRAM (una mena de trolebús un poc modern) que s'havia d'inaugurar en 2007. Però, la gent s'ha agafat la notícia amb certa fredor, no han augmentat la freqüència dels autobusos d'ara i tampoc no acaben de creure en un trole d'un futur que mai no arriba. Ara diuen que estarà en marxa per a 2011. La bicicleta és el futur! Almenys mentre tinguem el cotxe al taller. Però aquesta setmana ha fotut un fred que pela, per a la bici.
Mentre, els altres polítics, els globals, han triat aquesta setmana tan freda per anar a un dels països més gelats del planeta, perquè no volen adonar-se que el planeta s'està escalfant.
Ahir a darrera hora de la vesprada ens van tornar el cotxe. Estem més contents que un bou brau a Catalunya!
Aquest matí, amb la fredor de la matinada, he anat a provar-lo. Li he donat a la clau i ha arrancat. Ha arrancat! És pura màgia, sabeu? Ha arrancat a la primera! Quin goig! Jo ja ho sé que amb aquest gest estic contribuint a escalfar el planeta, ja ho sé! Però arriba un punt que això del planeta ja no et dona ja ni fred ni calor, sabeu?
Per cert, sabeu que li passava al nostre cotxe? Doncs, ens va dir el mecànic que fa molt de fred i que tenia espatllats els escalfadors!
Salut i calefacció!

Nota: La imatge del TRAM l'he baixada del blog de Canto Nieto

Diàlegs

Ahir vam passar una vesprada agradable. A la Llotja del Cànem de Castelló, vam fruir d'una nova edició dels “Diàlegs a tres” que organitza l'AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En l'edició d'ahir vam comptar amb la presència de Josep Lozano, de Joan Andrés Sorribes i d'una sala d'actes plena a vessar de gent amb ganes de xarrar. I va haver-hi diàleg, a tres bandes. Els dos escriptors ens van parlar una mica de com veuen el panorama de la novel·la anomenada històrica, de la seua obra i d'allò que els empenta a escriure aquesta mena de novel.les, però de seguida van donar pas al públic que va respondre al repte. Una vesprada i una conversa agradable ja us ho he dit. Llàstima que no vaig fer fotos. Llàstima.

Plagis

Estic penedit de no haver-lo llegit abans, d'haver deixat passar davant una pila de llibres (alguns bastant avorrits) i no haver agafat per banda Plagis molt abans. I mira que ho sabia que era bo, que ja me n'havien parlat, però... En fi, que ja me l'he llegit! I no puc deixar de recomanar-lo. Per què? Doncs perquè m'ha agradat molt. És una història explicada amb molta frescura. Tenia la sensació que era un contacontes el que m'anava referint els fets. El narrador es passa tota la història jugant amb la llengua i jugant amb els que l'escoltem, divertint-se mentre ens explica la història. I el divertiment del narrador s'encomana al lector. Això a mi em sembla genial. Té ritme i energia. És un llibre divertit, àgil, original, actual, entretingut, intel·ligent, irònic (la ironia sempre és intel·ligent), i té un pessic d'erotisme que s'agraeix... Una història de suspens i intriga des de la primera pàgina, amb personatges que, tot i que podrien ser caricatures de falla, no ho són, són reals com la vida i te'ls podries trobar passejant per qualsevol ciutat de La Ribera, o a València, o a Terrassa, o a Ses Illes... Parlem d'un llibre entretingut i àgil de llegir. Hi haurà qui pensarà que si és fàcil no pot ser bo. Moniato qui ho pense. Perquè ja he dit que és un llibre intel·ligent que pot parlar de la profunda complexitat de les relacions humanes, de la soledat, o del que li rote a l'autor, sense renunciar a l'humor. Per a mi, pura Literatura! L'Urbà Lozano de Plagis diu que és un copió, però jo no ho crec, per a mi ha tret molt bona nota!

Premis ciutat d'Alzira

“Ma vie est monotone. Je chasse les poules, les hommes me chassent. Toutes se ressemblent, et tous les hommes se ressemblent. Je m'ennuie donc un peu. Mais, si tu m'apprivoises, ma vie sera comme ensoleillée. Je connaîtrai un bruit de pas qui sera différent de tous les autres. Les autres pas me font rentrer sur terre. Le tien m'appellera hors du terrier, comme une musique. Et puis regarde! Tu vois là-bas, les champs de blé? Je ne mange pas de pain. Le blé pour moi est inutile. Les champs de blé ne me rappellent rien. Et ça, c'est triste! Mais tu as des cheveux couleur d'or. Alors ce sera merveilleux quand tu m'auras apprivoisé! Le blé qui est doré, me fera souvenir de toi. Et j'aimerai le bruit du vent dans le blé...”
Antoine de Saint-exupéry
Le petit Prince
Això, que ja en llegireu de cròniques sobre la nit dels premis. Crec que Esperança Camps ha estat la primera. Mercè Climent també ha matinat. Jo he posat un fragment de “Le petit Prince” perquè em fa mandra escriure i perquè jo no podria explicar millor els meus sentiments de com ho fa la rabosa. Ja res no serà igual. Estic domesticat, tu. Vaig abraçar molts amics que feia temps que no veia. En vaig conèixer d'altres que només coneixia pels blocs. I a partir d'anit estimaré el soroll del vent en el blat... Ié! Que em va agradar molt! És bonic anar a un sopar d'aquestos literaris, tu. I si t'acompanyen les persones que més estimes, més encara, i si donen un premi més encara, més encara.

Premi Vicent Silvestre

Estic entusiasmat! Tan alegre que no ho sé dir. Es veu que he guanyat el premi Vicent Silvestre, l'infantil dels Ciutat d'Alzira, així que estic més content que una cadernera en un card, que un gat amb dues rates, que la reina de les festes el dia de la proclamació, que un golut(llépol) en una fàbrica de caramels!
El llibre es titularà, pam dalt, pam baix: “Bernat, un científic enamorat” i el publicarà Bromera. Jo he volgut fer una història senzilla, actual i divertida, sense pretensions. Els que vulguen filar prim trobaran estratègies per millorar en habilitats socials, potser diran que amaga un exercici de reflexió sobre el valor de l'amistat, una crítica a la superficialitat del món de la publicitat i no sé quantes coses més sobre la societat que ens envolta. Tanmateix, jo crec que només és una història entretinguda d'amor contada amb humor.

Al Juvenil ha quedat finalista l'amic Joan Pla i guanyadora Maria Carme Roca.

En parlen del tema ací.
Moltes gràcies a les membres i als membres del jurat. Gràcies, de tot cor!

Presentació Janxa i la pell de cocodril

Si esteu subscrits a la programació del Fòrum Babel, potser ja sabreu que l'ONG Asamanu, presente un llibre nostre:
Janxa i la pell de cocodril,
que ho fan a la llibreria Babel
i que ens han convidat a estar a la taula:
a Canto Nieto, la il·lustradora,
a Joan Pla, que n'ha fet el pròleg,
i a mi que sóc l'autor.
Naturalment, també estaran presents els membres de l'ONG Asamanu Àfrica
i, com no, el llibre.
Tot això ja ho sabeu, si teniu la programació a mà.
El que no sabreu segurament és que la presentació es farà el dimarts dia 27 d'octubre de 2009 i no el dia que estava previst.
I per això us vull informar que el dia 27 d'octubre dimarts, a les 19 hores, a la llibreria Babel de Castelló presentem llibre: Janxa i la pell de cocodril.
Au! Ja ho sabeu!
Si podeu venir, serà un plaer poder compartir una estona amb vosaltres.