"Mire per la finestra que dona al mateix terrat que he vist des del menjador. L'ametler florit dona tristor. Fot un fred que pela. Es gelarà. Els ametlers són uns faves, sempre floreixen abans d'hora, deixant-se arrossegar per l'escalforeta amorosa de quatre dies de gener. I quan arriba el fred de debò... Són més curts que la màniga d'un jupetí! Té una rama trencada, sense flors. Estarà morta. Fa pena. Les gotes de la pluja es deixen caure des de les puntes de la branca seca com llàgrimes de resignació"
De la meua novel.la Al punt de mira, inèdita, de moment.
1 comentari:
L'estil que més m'agrada és el directe, el que s'asssembla a la conversa, el de les imprecacions i les frases dites a cau de confiança: "estarà fava!" el teu ametller que encara regalima llàgrimes manllevades a la pluja i es cobreix de barrets florits, potser, per a protegir-se del fred. Si quallen eixes primeres floretes i fan fulla, tindrà el millor abric de primavera que hom, dic, que arbre podria esperar. I ell, fava com és, ho intenta any rere any, portat per l'escalfor dels primers rajos protectors que se li escapen al gener del cau del llebre.
O potser li agrada que li facen fotos abans que a ningú més de l'hort i per això trau a relluir les seues millors gales.
Una abraçada
Paco López
Publica un comentari a l'entrada