“-Es diu Una petita serenata nocturna...
-No ho sabia, senyor.
-La va escriure un compositor que es deia Wolfgang Amadeus Mozart. Per desgràcia, no la conservem sencera. N'hem perdut un moviment, dels cinc originals. N'has sentit parlar de Mozart?
-Crec que em sona.”
El llibre: El músic del bulevard Rossini podria començar així o de cinquanta maneres més. Però no ho fa. Perquè Vicent Usó sap molt bé de la importància de les primeres frases i ha triat un altre principi. Comença així:
“Al final de la vesprada, el músic ambulant del bulevard Rossini copsarà per fi la immensa magnitud del seu error. Fa uns instants que ha començat a ploure, una pluja modesta, no creguen, però tan delicada i trista que diries que frena l'ímpetu de les converses als cafés i que sumeix els vianants en un sopor malenconiós”
-La va escriure un compositor que es deia Wolfgang Amadeus Mozart. Per desgràcia, no la conservem sencera. N'hem perdut un moviment, dels cinc originals. N'has sentit parlar de Mozart?
-Crec que em sona.”
El llibre: El músic del bulevard Rossini podria començar així o de cinquanta maneres més. Però no ho fa. Perquè Vicent Usó sap molt bé de la importància de les primeres frases i ha triat un altre principi. Comença així:
“Al final de la vesprada, el músic ambulant del bulevard Rossini copsarà per fi la immensa magnitud del seu error. Fa uns instants que ha començat a ploure, una pluja modesta, no creguen, però tan delicada i trista que diries que frena l'ímpetu de les converses als cafés i que sumeix els vianants en un sopor malenconiós”
Avui, a les 19 hores, el presenta a la llibreria Babel de Castelló i jo tindré el goig de compartir taula amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada