2 de febr. 2009

papers


Avui és dilluns. He tingut la sort de tornar a la feina. Però tinc la taula plena de papers i m'he sentit angoixat. Ja veus tu quina cosa!
L'altre dia a la tele vaig veure un xicot amb síndrome Down, amb la taula més plena que la meua. Estava posant cartes en sobres, sense parar i un periodista, amb el micròfon carregat, li va disparar:
-Caram! Quanta feina, tens!
-No es pense -va contestar ell, sense deixar d'ensobrar i sense mirar el periodista que feia més nosa que una altra cosa-. No és pense, només son papers!
Només són papers! Quantes coses hem aprendre encara! Quantes!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hi han papers que els doném més
importancia del que es
mereixen.Som nosaltres els que importem, tat?
. ... ..