Presentació de Raons a Castelló

Això, que dimecres que ve, que és dia 7 de març, a les 19 hores, a la llibreria BABEL, presentarem la meua darrera novel.la: Raons de sang i foc. Que és històrica, diuen. I que està ambientada al Castelló de les Germanies. M'ha quedat xula i les crítiques, de moment són molt bones. I que si esteu per Castelló, i no teniu res millor a fer, i podeu vindre, per a mi serà un plaer.

Està l'enemic?

Está el enemigo? Que se ponga!

Escolten, vostès no podrien esperar una mica a traure les porres? Ho dic jo perquè a nosaltres ens costa més de traure els llibres de la motxilla, saben?

Ah, que vostès la tenen sempre amanida, no? És que nosaltres, no. Per aixo els hem telefonat, a veure si podem posar-nos d'acord per a l'atac.

Sí. Ja ho sabem que els llibres són perillosos, ja ho sabem. Si en això vostès tenen tota la raó. Però, és que s'han de llegir, saben vostès? S'han d'obrir i després s'han de llegir..., i clar! Vostés la porra ja la tenen preparada i nosaltres no podem llegir ni una paraula i...

Ja! Que vostès compleixen ordres...? I no podrien di-li als que els manen que...?

A que no, no? Que no escolten.

Ja. Doncs miren, si vostès no tenen més remei que traure-la, fem una cosa: Ataquem tots a la vegada, però en igualtat de condicions!

Mentre nosaltres obrim la motxilla, vostès despassen el segur de la porra. Mentre nosaltres obrim el llibre, vostès desenfunden. Però, abans de pegar-nos, ens deixen llegir una miqueta.

Cadascú llegirà del llibre que porte. Jo per exemple en duc damunt un de Joan Baptista Campos. Aquesta estranya quietud, es diu.

Posem que llegira això:

"Confesse que cada dia lluite

per traçar ponts d'esperança.

I allà on la vida no ha estat esmentada,

allà he plantat llavors noves.

Algunes llavors moren,

d'altres hi arrelen,

tard o d'hora."

Veuen vostès? No és massa llarg el que llegirem. Hauran de tindre paciència només uns segons, com a molt! Vostès ho escolten, i si de cas, després ja ens peguen amb la porra.

Ara que si no els sembla bé...., sempre podem arribar a algun altre acord, no?, o què?

D'això..., esta telefonada qui la paga?

Més raons, encara

Jesús M Tibau, també parla del llibre Raons de sang i foc al seu bloc: Tens un Racó dalt del món.

Si voleu saber què diu, podeu clicar ací.

Més raons

Una nova ressenya de Raons de sang i foc. En aquest cas la signa l'escriptor Pasqual Mas, al blog Pliegos volantes. I resulta que ha descobert coses de la meua novel.la que ni jo sabia. I en parla molt bé, també. Diu per exemple:
"El personatge de Cerafina és tant potent que agafa un protagonisme que, de tant en tant, manté el fil de l’enamorament entre Saïda i Manel en segon pla, però a diferència d’obres com La Celestina, ací l’autor aconsegueix amb solvència la contenció dels fets que du a terme aquesta meretriu per tal d’afavorir que l’assumpte amorós i els fets històrics completen l’atmosfera total de la novel·la amb proporcions ben mesurades i arrodonides. La referència a Celestina no és banal; també ací, quan Cerafina ensuma el perill, alça la veu per tal de ser socorreguda, i també ací sap de fils, és bona herbera, té meretrius més joves i regenta una casa a la qual els cristians van a “pregar”".
O per exemple:
"Raons de sang i foc és una novel·la d’aventures, perquè predominen els esdeveniments sobre el rerefons històric, la difícil convivència a Castelló entre musulmans, agermanats i mascarats als any vint del segle XVI. I, sobretot, es tracta d’una novel·la de fàcil i plaent lectura en la qual el xarxam tècnic i documental que la sosté es troba diluït i perfectament inserit en el desenvolupament d’una història que atreu pels fets que la basteixen i les paraules que la verbalitzen de manera tan propera i dinàmica."

Moltes gràcies pel cas que m'ha fet. Si voleu llegir l'apunt complet ho podeu fer ací.

Raons a L'Informatiu

L'informatiu ha publicat una ressenya sobre la meua novel.la "Raons de sang i foc". La signa Carles Fenollosa i m'ha fet pujar l'autoestima uns quants quilets. Gràcies.
Per si li voleu feu una ullada. Cliqueu.

Raons a Manuel

Ahir vam fer la primera presentació en públic de Raons de sang i foc. Va ser a Manuel, a La Ribera Alta. Moltes gràcies a les persones que ho van fer possible. Ja ha començat a rodar la nova novel·la. També fa molt bona olor. Diu l'editor que és perquè l'ha fet una impremta de Xàtiva que treballa amb moltes ganes... No ho sé, però bona olor fa. Si voleu llegir-ne un fragment, cliqueu ací.