25 de gen. 2011

La bici és un plaer

La bici és un plaer. Jo vaig amb la bicicleta a treballar. Ho vaig decidir aquest estiu i des de les vacances que ho estic fent. Visc a uns 10 quilòmetres del lloc de treball i tarde mitja hora d'anar i mitja més de tornar. Això representa una hora al dia d'exercici físic gratuït que em va molt bé. A més, des que vaig amb la bici he descobert olors noves, espais diferents, paisatges que m'havien passat desapercebuts, eixides de sol dignes de fotografiar... M'encanta i us ho recomane.
Ah! I m'han regalat una bicicleta nova preciosa amb la que dóna gust anar a treballar. Així que estic fruint com tant com... (poseu vosaltres la comparança). Eu! Que és un goig.
He tastat de tot: a l'estiu calor, a la tardor fulles seques per tot el carril i olor de bosc (esperava pluja, però no ha pogut ser) i a l'hivern estic passant un poc de fred. De fet avui fa molt de fred, uns tres sota zero, diuen, i només de pensar-ho.... ui!
Però no desistiré! No em sentireu queixar-me. Agafaré la bici tan bon punt acabe d'escriure això i me n'aniré a treballar amb molt de gust.
Potser si m'haguera de queixar d'alguna cosa... ho faria d'alguna gent. Perquè hi ha gent que no saben per a què serveix un carril bici. Jo els diria que no és un lloc per a deixar el camió i descarregar les mercaderies, tampoc no és un lloc per a aparcar, ni és l'espai verd on poden cagar els gossos, ni un bon racó per a fer el botellot i esclafar les botelles de vidre, ni és un dipòsit per a les caixes de cartró, ni... Però no em queixe. Ni de la gent. Ja ho aniran aprenent.
Ara, m'abrigaré bé, per als tres sota zero, i sortejaré tots els obstacles del carril bici, mentre hi haja. I quan s'acabe el carril, m'enfrontaré a les obres del tram que l'han fet desaparèixer i després als perills de la ciutat sense carril i arribaré viu i amb ganes de viure al treball.
La bici un plaer, ja us ho he dit.
Bon dia.

3 comentaris:

Anca Balaj ha dit...

Pep, te admiro, yo con este frío quisiera teletransportarme, andando ya se me hace demasiado el frío como para pensar en coger velocidad en una bici (y sólo estoy a diez minutos del trabajo, a paso lento). Brrrrr...

Pep Castellano ha dit...

Hola Bianca,
El fred no és l'enemic. La quantitat de majúscules que em trobe de camí sí. Però, em segueix agradant la bici i pertànyer al món de les minúscules, tot i que no sé quina lletra sóc.
Una abraçada.
Pep

Anònim ha dit...

Us deixo la meva experiencia:
Jo vaig a treballar a 15 Km de casa. Surto a les 4:45 de casa i aquelles hores no m`arrisco a anar per la carretera (gent adormida, torrats, drogats, delinqüents variïs...) aixi que vaig per camins de carró. Al principi passava por, ho reconec però últimament ho tinc "superat". Ës molt interessant aprofitar les setmanes de lluna plena doncs fins i tot em permet anar amb el llum apagat! El pitjor de tot no és la foscor, ni el fred, ni la pluja, és la boira. Si n´hi ha val més girar i agafar el cotxe, doncs encara que hagi passat centenars de cops pel mateix camí, la suma de boira i foscor fan complicadissima l`arribada!