19 de nov. 2011

Raons a Manuel


Ahir vam fer la primera presentació en públic de Raons de sang i foc. Va ser a Manuel, a La Ribera Alta. Moltes gràcies a les persones que ho van fer possible. Ja ha començat a rodar la nova novel·la. També fa molt bona olor. Diu l'editor que és perquè l'ha fet una impremta de Xàtiva que treballa amb moltes ganes... No ho sé, però bona olor fa. Si voleu llegir-ne un fragment, cliqueu ací.

8 d’oct. 2011

Llibres, terceres edicions i desitjos

Avui m'han arribat a casa dos exemplars de la tercera edició de Bernat, un científic enamorat. Estic molt content.
És la força de l'amor, així ho vull pensar.
Parlant de l'amor, ja sé quin desig demanaré aquesta nit a les Dracònides. I no estic parlant d'edicions, de llibres, ni de res d'això, eh?
Parle del que realment paga la pena desitjar.
Recordeu, serà aquesta nit, sobre les 22 hores. Cauran un fum d'estrelles per desitjar coses a cabassos. Trieu bé i aprofiteu l'avinentesa.

19 de maig 2011

Castelló Negre


Una setmana, d'una quinzena de dies, al voltant del gènere negre a Castelló en la que tinc la sort de participar.

Dimarts que ve, dia 24 de maig, a la llibreria Babel de Castelló, presentaré la meua novel·la Al punt de mira, d'edicions del Bullent, en el marc d'aquesta programació.

Us adjunte un cartell per si voleu fer-hi una ullada.







Ja ho sabeu, cliqueu sobre la imatge i ho veureu una mica més gran.

18 de maig 2011

Sistema

Mal-funcionament general del sistema. Re-iniciem?

24 de març 2011

Escapar-se

Quan fa una estona la ràdio m'ha despertat, en sentir les notícies, he tingut la sensació que el món volia acabar-se. He pensat que està malalt. Estem malalts, de fet. Després, el logo del buscador m'ha fet saber que avui Harry Houdini hauria fet 137 anys. I he tornat a pensar: que no m'escaparé com ell feia sempre? Fugir ja sé que no és la solució, però què voleu que us diga, no sé per on mamprendre tant d'empastre, la veritat.
Potser són molts pensaments a les sis del matí...
Sí.

9 de març 2011

Dones de paraula


Ahir vam assistir a la inauguració d'una exposició de fotos altament recomanable. Es diu la mostra: "Llengua Màtria. Dones de paraula" i l'ha muntada un col·lectiu de dones amb empenta sobrada: Adona't. Associació de Dones Nacionalistes Terra.
Què voleu que us diga? Les meues xiques ixen a una de les fotos i...
Però si no fóra així, si no m'afectara tan de prop, l'exposició continuaria sent altament recomanable. La podeu veure al Museu de Belles Arts de Castelló fins al 10 d'abril, crec.
Ah! I va cantar el cor Veus atrevides, que ho va fer estupendament. I van haver-hi rotllets d'ou i moscatell i... Una vesprada molt agradable, sí.

1 de març 2011

Conte d'un país molt ric

Hi havia una vegada un país tan ric que el seu príncep es va comprar un iot molt car per a passejar la seua grandesa mentre el poble es moria de fam.
I conte contat ja s'hauria d'haver acabat!

20 de febr. 2011

Zapping

1. Raquel diu que la lluna baixa i que és normal que estiguem un poc de baixó.
2. Un home que pega crits i un telèfon que comença per 806 al que puc trucar.
3. Diu que és una TV nacional i que no té informació de l'evento.
4. Pri on pregunta al 25.... i un Kamionero joven me enseña su kabina, també puc trucar al mateix 806, si vull.
5. TV Castellón Campaña de vigilancia y control de camiones y furgonetas.
6. Puc aprendre anglés. Una xica disfressada de dàlmata em vol ensenyar, però ara no em ve de gust.
7. La 1. Lubina asada con tirabeques. Què són els tirabeques? La lubina sí que ho sé, és el llobarro.
8. La 2. Fan propaganda del planeta de los simios, ix l'home eixe que fa d'actor que li agraden tant els rifles.
9. 24h. Un home juga al basquet i encistella saltant per damunt d'un cotxe.
10. Clan. Uns dibuixos animats molt estranys. Es peguen molt i es fan mal. Criden.
11. Canal 9.
12. Nou 2 Paregut a l'11 però ara parlen en valencià.
13. Fan bous a la TV popular.
14. Et pots comprar una liquadora que ho liqua tot.
15. Nou 24. Paregut a l'11, però un poc endarrerit.
16. Juguen a handbol, acaben de fer un gol xulo, però em resulta avorrit.
17. NOséquèbang i la suciedad se va en un bang.
18. Canal revuelto AXN amb pantalla negra.
19. Només tenim un *, al 19.
20. Intereconomía, això intereconomía, la mateixa paraula ho diu.
21. La sexta. Una xica molt templada ens diu què ha passat al món, però no sé què passa al meu país.
22. Cuatro. Mouriño diu no sé què, però no el puc sentir perquè he baixat la veu.
23. CNN+ Una xica dorm un xic dorm, res més.
24. Canal revuelto una altra vegada, aquest és el canal +, però no paguem i també està en negre
25. Canal club em podria comprar unes zapatillas Fitness step, però vaig servit, de moment.
26. Telecinco, ja sabeu que en castellà té una rima molt fàcil i no és brinco.
27. PDF Hi ha una histèrica vestida de roig que pega crits.
28. La siete, com la cinco, però rima amb mete.
29. Disney Chanel. Uns adolescents argentins que no tenen ni un granet a la cara.
30. Antena 3. Multicine. No vull ni saber de què va. Les de multicine solen tenir molt de multi i poc de cine.
31. Neox. Fan uns dibuixos que no són per a xiquets un home neteja una mena de vomitada del water. Sort que encara no he sopat.
32. Nova. Un altre water cutre.
33. Un altre revuelto de gols, que tampoc no paguem.
34. Se'l salta.
35. No suporta el vídeo, perquè la nostra tele no és prou moderna i no té HD.
36. Juguen els mateixos a handbol. Un contraatac interessant, però han fallat el gol.
37. CasTV és com un NODO, és com un NODO, ensenyen una missa de campanya a les Columbretes i la comenten. Fa molt que no sentia el verb avezar, curiós.
38. TV Benicàssim, se sent molt mal i fort, així que canvie de seguida.
39. Puc xatejar amb una gent que no conec i escoltar una música que no m'agrada mentre veig xiques que es passegen. De nit ensenyen el cul, que ho he vist.
40. És una calcomania de l'altra.
41 Pareguda, però és un altre xat i la música més desagradable encara.
42. Més xiques que es passegen i més xat.
43 TV3 sense senyal.
44. Canal 33 sense senyal.
45. Canal 3/24 Sense senyal.
46 Super 3/3XL Sense senyal.

Ja n'he tingut prou!
Em fa mal el dit. Apague la tele. Sort que no ens en vam comprar una d'eixes modernes tan cares, amb HD i tota la pesca. Hauria estat com tirar els diners al fem.

18 de febr. 2011

sense senyal

Això, sense senyal. Pel tancament de TV3.

Reciclatge de la tele

Com que ja no podem veure la TV3 hem pensat de tirar la tele al fem. Tenim un problema, però. Vosaltres sabeu a quin contenidor va la merda podrida? Al verd?, al blau?, al groc? O potser va a la compostadora directament.
Però no em contesteu. Ara toca silenci. Un cap de setmana de silenci per la mort, al nostre país, de l'única tele que pagava la pena. L'altra..., l'altra no es pot ni reciclar, de tanta pudor com fa.

17 de febr. 2011

Preguntes i respostes

De vegades tinc la sensació que la vida és com una entrevista. Una d'aquelles que els fan als famosos que no volen contestar.
Jo m'enteste a buscar respostes, però la vida només em torna preguntes.
No us ha passat mai això?
Segons com es mire, no és poca cosa, no?
Per què? Li preguntaré a la vida.
Per què no? Em contestarà.

10 de febr. 2011

presentació a Babel


Demà, divendres 11 de febrer, a les 19 hores, a la llibreria Babel de Castelló, acompanyaré l'escriptor Vicent Cerdà que presentarà el seu llibre: Dies d'incertesa. Com que és una obra de teatre, hi haurà teatre. Si no teniu res millor que fer i us voleu acostar, ens agradarà.

3 de febr. 2011

L'hivern de la crisi

La setmana passada vaig llegir a un periòdic que per a dimarts, és a dir per a ahir, és a dir per al dia de La Candelera, s'esperava una mena de gota freda, que plouria en abundor, eu! I jo en part, què voleu que us diga, si no feia cap barbaritat i s'emportava ponts i coses d'eixes..., doncs, em vaig alegrar.
Perquè la pluja sempre és benvinguda, i més amb la tardor tan seca que hem tingut. I també perquè els pronòstics d'aigua eren per a La Candelera i "si La Candelera plora, l'hivern és fora".
I a més, coincidia amb el dia que els que manen signaven un acord que ens havia de traure de la crisi, i jo, un poc innocent, ja ho sé, vaig pensar: Bon senyal! Serà per a bé que signen el dia de La Candelera! I amb bona cosa de pluja! Tinc una tendència patològica a l'optimisme, sí!
Ahir van acabar de reunir-se i es van fer la foto, els del Pacte. I reien. Estaven contents! I vaig pensar que no va ploure, que La Candelera també reia. I ja ho sabeu que "si La Candelera riu, fes foc al niu".
De manera que...
Ara que tampoc no sé perquè en faig cas de Pactes i Candeleres, si també diuen que "tant si riu com si plora, fes foc i tanca la porta, i tan si plora com si riu, l'hivern és viu". Vull dir que una mica de crisi i algun constipat encara tindrem, eh? Sort que avui és Sant Blai Gloriós i li demanarem que ens cure la tos.
No sé què els haurà dit La Marmota als Estat Units. S'acabarà la crisi allí, vull dir l'hivern? La recordeu aquella pel·lícula? "Atrapat en el temps"? Una en que Bill Murray es despertava cada matí i sempre era el dia 2 de febrer?
No sé jo com acabarà aquest hivern, però la peli acaba bé. I la cançó amb que Murray es desperta cada matí, és molt xula. A mi la versió que més m'agrada és la d'UB40. Au, bon dia!

31 de gen. 2011

Al punt de mira, al Posdata

Us adjunte una crítica de la meua darrera novel·la "Al punt de mira" que va aparèixer al suplement Posdata del Levante de divendres passat. Jo crec que si cliqueu sobre la imatge, la podreu llegir.
Vull donar-li les gràcies a Alícia Toledo i fer-vos un aclariment.
Això que ella demana al final de la seua crítica, no ha estat possible perquè, tot i que és una novel·la un poc negra, i un poc agra, i un poc..., no deixa d'estar encabida dins d'una col·lecció de narrativa per a joves i... Per això tinc tan de mirament. Eu, que no sóc tan valent, jo.

29 de gen. 2011

Joan Baptista Campos


Hi ha blocs i blocs.
El meu, per exemple, és un com un sac de pataques, on la majoria de vegades guarde pataques, i d'altres aboque el que em ve de gust, però no deixa de ser un sac de pataques. A mi ja em va bé, però hi ha gent que l'ha enllaçat com un bloc de literatura... Tanmateix, si l'heu llegit alguna vegada ja sabeu que de literatura, de literatura, no és, aquest bloc. Ara que cap problema tampoc.
Hi ha uns altres, que, s'han especialitat en la crítica literarària, que és una cosa que a casa nostra fa molta falta.
Hi ha uns altres que comenten notícies...
Però hi ha blocs que, al meu parer, són imprescindibles!
És el cas del que us recomane avui: La garfa dels dies. El que governa l'escriptor del grau de Castelló Joan Baptista Campos.
A mi, amb La garfa dels dies, em passa una cosa curiosa: sempre tinc ganes de fer-li comentaris. La bellesa dels mots amb que va bastint els textos, les imatges plenes de vida que ens regala, la mirada amb que ens fa observar la realitat que ens envolta i que nosaltres no sabem veure, els aforismes tan encertats amb que ens obliga a pensar, la prosa poètica que trena idees d'enginy... Un bloc ple de poesia que mai no em deixa indiferent.
I tinc ganes de contestar-li i de dir-li-ho...
Crec que ho va dir Salinger això de les ganes de telefonar a l'autor i fer-te amic seu quan acabes un llibre que t'agrada... Ja sabeu de què estic parlant, no?
Doncs, això mateix em passa a mi. Tinc ganes de fer comentaris, i obric la finestreta per a fer-los, i comence a escriure a l'espai reservat per a comentar, i mai no els acabe. Ni els envie.
Perquè els meus comentaris mereixen estar ací al meu bloc. Però allí... no els puc deixar (desar).
Per què?, direu. Potser pense que no puc millorar de cap manera els silencis que em provoca la lectura dels seus posts. Us en deixe un de tast ací però us recomane el bloc sencer. Pura literatura!
Fruïu-ne!

28 de gen. 2011

Invisibilitat

Herbert George Wells ja va tocar el tema en la seua novel·la: L'home invisible. Més recent i divertit, podeu trobar un conte d'un home que troba la fórmula per fer-se invisible al llibre: Set narracions curtes per una setmana llarga de Joan Andrés Sorribes. Després de la primera pel.lícula l'any 1933 dirigida per James Whale, se n'han fet cinquanta de versions... Jo pensava que tot pertanyia al camp de la ciència ficció, però no. La invisibilitat existeix!
Si voleu trobar la fórmula real per a fer-vos invisibles, allà va la recepta:
Proveu de circular en bici per la ciutat!
O, en tot cas, si no sabeu anar en bicicleta, proveu d'escriure en una llengua minoritzada.

25 de gen. 2011

La bici és un plaer

La bici és un plaer. Jo vaig amb la bicicleta a treballar. Ho vaig decidir aquest estiu i des de les vacances que ho estic fent. Visc a uns 10 quilòmetres del lloc de treball i tarde mitja hora d'anar i mitja més de tornar. Això representa una hora al dia d'exercici físic gratuït que em va molt bé. A més, des que vaig amb la bici he descobert olors noves, espais diferents, paisatges que m'havien passat desapercebuts, eixides de sol dignes de fotografiar... M'encanta i us ho recomane.
Ah! I m'han regalat una bicicleta nova preciosa amb la que dóna gust anar a treballar. Així que estic fruint com tant com... (poseu vosaltres la comparança). Eu! Que és un goig.
He tastat de tot: a l'estiu calor, a la tardor fulles seques per tot el carril i olor de bosc (esperava pluja, però no ha pogut ser) i a l'hivern estic passant un poc de fred. De fet avui fa molt de fred, uns tres sota zero, diuen, i només de pensar-ho.... ui!
Però no desistiré! No em sentireu queixar-me. Agafaré la bici tan bon punt acabe d'escriure això i me n'aniré a treballar amb molt de gust.
Potser si m'haguera de queixar d'alguna cosa... ho faria d'alguna gent. Perquè hi ha gent que no saben per a què serveix un carril bici. Jo els diria que no és un lloc per a deixar el camió i descarregar les mercaderies, tampoc no és un lloc per a aparcar, ni és l'espai verd on poden cagar els gossos, ni un bon racó per a fer el botellot i esclafar les botelles de vidre, ni és un dipòsit per a les caixes de cartró, ni... Però no em queixe. Ni de la gent. Ja ho aniran aprenent.
Ara, m'abrigaré bé, per als tres sota zero, i sortejaré tots els obstacles del carril bici, mentre hi haja. I quan s'acabe el carril, m'enfrontaré a les obres del tram que l'han fet desaparèixer i després als perills de la ciutat sense carril i arribaré viu i amb ganes de viure al treball.
La bici un plaer, ja us ho he dit.
Bon dia.

21 de gen. 2011

Visita al Grangel Mascarós

Aquesta setmana he anat a L'Alcora, al col·legi Grangel Mascarós. Ha estat una experiència molt especial.
D'una banda perquè els xiquets i les xiquetes s'han llegit un llibre que vaig escriure a quatre mans amb l'amic Vicent Marçà, i parlar del procés de creació de "Moda amb misteri" amb els lectors i lectores, m'ha portat records emotius i agradables.
Però, també ha estat una visita agradable perquè uns altres s'han llegit "Marta i l'encanteri maleït" i encara no tenia molta resposta d'aquest llibre, ja que el vaig estrenar l'any passat. I ha estat bona, eu!, que els ha agradat!
Tots i totes, els xiquets, les xiquetes, les mestres i Javier, el comercial d'Edelvives que m'ha acompanyat, s'han portat molt bé amb mi.
I els volia donar les gràcies

12 de gen. 2011

Avui fa un any

Fa un any, vaig tenir la sensació que el terratrèmol no havia respectat res, que s'havia carregat fins i tot el poder d'aquell país. Ens van voler impressionar ensenyant-nos que havia caigut la casa del govern, ja veus tu, amb tanta destrucció com hi havia! A mi em va afectar veure tanta gent viva sense saber on anar, ni què fer, ni a qui buscar... I les imatges d'un cementeri. Vaig veure moltes tombes intactes, sense ni tan sols un clavill. Em va sobtar que s'hagueren construït les cases dels morts a prova de terratrèmols, però no les dels vius, que semblaven nínxols enderrocats.
Fa un any, la televisió ens mostrà imatges. Si ens creiem el que ens ensenyen, poc ha canviat en un any aquell país. Si de cas les tombes, que ja no estaran intactes, tampoc.
Perquè fa una any i els morts continuen vius a Haití. I jo tinc ràbia.
Però, bon dia!