Joan Baptista Campos

Hi ha blocs i blocs.
El meu, per exemple, és un com un sac de pataques, on la majoria de vegades guarde pataques, i d'altres aboque el que em ve de gust, però no deixa de ser un sac de pataques. A mi ja em va bé, però hi ha gent que l'ha enllaçat com un bloc de literatura... Tanmateix, si l'heu llegit alguna vegada ja sabeu que de literatura, de literatura, no és, aquest bloc. Ara que cap problema tampoc.
Hi ha uns altres, que, s'han especialitat en la crítica literarària, que és una cosa que a casa nostra fa molta falta.
Hi ha uns altres que comenten notícies...
Però hi ha blocs que, al meu parer, són imprescindibles!
És el cas del que us recomane avui: La garfa dels dies. El que governa l'escriptor del grau de Castelló Joan Baptista Campos.
A mi, amb La garfa dels dies, em passa una cosa curiosa: sempre tinc ganes de fer-li comentaris. La bellesa dels mots amb que va bastint els textos, les imatges plenes de vida que ens regala, la mirada amb que ens fa observar la realitat que ens envolta i que nosaltres no sabem veure, els aforismes tan encertats amb que ens obliga a pensar, la prosa poètica que trena idees d'enginy... Un bloc ple de poesia que mai no em deixa indiferent.
I tinc ganes de contestar-li i de dir-li-ho...

Crec que ho va dir Salinger això de les ganes de telefonar a l'autor i fer-te amic seu quan acabes un llibre que t'agrada... Ja sabeu de què estic parlant, no?
Doncs, això mateix em passa a mi. Tinc ganes de fer comentaris, i obric la finestreta per a fer-los, i comence a escriure a l'espai reservat per a comentar, i mai no els acabe. Ni els envie.
Perquè els meus comentaris mereixen estar ací al meu bloc. Però allí... no els puc deixar (desar).
Per què?, direu. Potser pense que no puc millorar de cap manera els silencis que em provoca la lectura dels seus posts. Us en deixe un de tast ací però us recomane el bloc sencer. Pura literatura!
Fruïu-ne!