28 de gen. 2011

Invisibilitat

Herbert George Wells ja va tocar el tema en la seua novel·la: L'home invisible. Més recent i divertit, podeu trobar un conte d'un home que troba la fórmula per fer-se invisible al llibre: Set narracions curtes per una setmana llarga de Joan Andrés Sorribes. Després de la primera pel.lícula l'any 1933 dirigida per James Whale, se n'han fet cinquanta de versions... Jo pensava que tot pertanyia al camp de la ciència ficció, però no. La invisibilitat existeix!
Si voleu trobar la fórmula real per a fer-vos invisibles, allà va la recepta:
Proveu de circular en bici per la ciutat!
O, en tot cas, si no sabeu anar en bicicleta, proveu d'escriure en una llengua minoritzada.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

l'home invisible és un dels meus personatges preferits, i em refereixo a aquesta persona que passa desapercebuda, que entra en un local ple de gent, diu un bon dia tímid i ningú es gira per a contestar.

Albert ha dit...

O circula en bici i al mateix temps escrius en una llengua minoritzada.
L'home reinvisible

rosana ha dit...

Molts invisibles formen un ésser visible? No es veurà però es notarà!

Pep Castellano ha dit...

Jesús, hi coincidim amb el personatge preferit. M'agraden els invisibles.
Albert, vivim en un país de reinvisibles?
Rosana ens dóna la resposta. De moltes invisibilitats farem llum.
Una abraçada cordial i animada.

aminuscula ha dit...

Jajaja, este artículo merecería un comentario en valenciano, para hacerte un poco de compañía en la ivisibilidad... ¡pero no sé escribirlo! Sólo alcanzo a entenderlo y chapurrearlo (esto último con mucho esfuerzo).

De todos modos, piensa que tu lengua aún tiene lectores, porque es asequible y se puede entender, aparte de que hay gente que la conoce bien. Imagina si escribieras en vasco, ahí sí que serías del todo invisible, con bici o sin bici.
Una abraçada