29 de nov. 2008

FIL de Guadalajara

Un proverbi africà diu: “Qui té agulla i fil pot cosir” Demà emprenem el viatge cap a la FIL (Feria Internacional del Libro) de Guadalajara (Mèxic). Ab l'Associació d'Editors del País Valencià anem unes cuantes persones amb empenta i ho podem passar molt bé, però també hi confiem que el proverbi africà siga cert i aquest FIL ens permeta cosir bona cosa, i cosir bé, per suposat.
Ja en parlarem a la tronada.

28 de nov. 2008

Més sobre la dotzena de contes

Avui, el poeta Manel Alonso, al seu nou bloc “Els papers de can Perla” parla del meu recull: “Dotze contes i mig”. I només escriu coses bones, tu. Diu per exemple: "Pep ens sorprèn amb una prosa àgil, clara, neta amb històries sòlides, entretingudes que atrapen i sedueixen ràpidament al lector i ho fan de tal manera que aquest és capaç de recordar la trama de cadascuna dies després d’haver acabat la seua lectura, és més, afirme amb contundència (i la meua experiència personal que servisca per a subratllar-ho si cal) que seria capaç de narrar qualsevol d’elles amb fidelitat al que li ho demane".
Li estic molt agraït. És cert que, a banda d'un gran escriptor, també és el meu editor i podríeu dir que això no té mèrit. Però venint d'ell crec que ho diu seriosament.

26 de nov. 2008

Animals

“Els mascles es barallen per fer valer el seu dret d'aparellar-se amb la femella” Ho vaig escoltar ahir, 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència cap a les dones, a un documental d'animalets de la tele. No anem bé! No!
Proposta alternativa per a la veu en off de la tele: "Els mascles es barallen perquè volen aparellar-se amb la femella" o, fins i tot: "Mentre els mascles es barallen, la femella s'ho fa tota sola".
"... l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona contribuiria a eliminar la violència contra la dona..." (Assemblea General Nacions Unides. Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona).

25 de nov. 2008

Crítiques

Hi ha crítiques que t'arreglen el dia i t'unflen com un baló, de tan bones com són. És el cas d'aquesta que m'ha fet Anna Gimeno a LLetres valencianes del meu llibre "Dotze contes i mig"
Gràcies Anna. Als que encara no l'heu llegit, espere que us faça el mateix profit que li ha fet a ella la lectura. Hauré d'ampliar les portes de casa, que avui no passaré.

22 de nov. 2008

LLibreries culturals

Hi ha llibreries que fan alguna cosa més que vendre llibres. És el cas de la llibreria amiga Babel de Castelló. Jja ho sabeu que nosaltres fem moltes coses allí, sempre ens acullen amb més amabilitat que ens mereixem. Doncs, ahir a la vesprada, la CEGAL, li va lliurar simbòlicament a la llibreria Babel el premi a la millor llibreria cultural de l'any 1999. Coses de la vida, han hagut de passar quasi deu anys per a que obtingueren el guardó públicament, i a sa casa, com és costum fer-ho cada any. Va ser un acte entranyable, fins i tot històric, per al món del llibre de Castelló. I jo vaig tenir la sort de participar. Pere, el gerent de Babel em va convidar i jo en vaig fer una de les meues. Em vaig preparar un monòleg per a l'ocasió fent-me passar per llibre de la prestatgeria de les ofertes. Val a dir que estava bastant nerviós i que no m'ho vaig poder aprendre de memòria, per la qual cosa vaig haver d'anar mirant, de tant en tant, a la xulla, però no estic descontent de com va quedar la cosa. Una altra experiència, mira.

20 de nov. 2008

Pirates a Babel



Ahir a la vesprada vam presentar a Babel “Els pirates no ploren”. Marisa Cerrudo, amiga i experta en animació a la lectura va fer una intervenció ben bonica. A mi em va emocionar, pel que va dir i per com ho va dir. Però, també perquè de les seus paraules es desprenia que havia sabut apreciar aquelles coses que jo havia volgut transmetre quan escrivia el llibre. Va dir que era un llibre de lectura fàcil, però no facilona, carregat de sentiments i d'emocions però que no queia en la sensibleria. O alguna cosa semblant, no ho recorde molt bé, la veritat. Estava massa emocionat.
Canto per la seua banda va fer una presentació molt xula per il·lustrar-nos sobre com es “pirategen” les il·lustracions. Moli il·lustrativa.
Jo vaig dir quatre bajanades i vaig convidar a la gent a menjar mandarines.
Les autores de la Guia didàctica, ens van fer saber que la tenen pràcticament enllestida i que, entre d'altres coses, ens ensenyaran a fer perfum de mandarina (que, per cert, és molt present al llibre). Tan bon punt estiga enllestida i penjada al web de l'editorial Bullent, us ho farem saber.
La foto l'hem piratejada de la premsa, disculpeu la qualitat.

19 de nov. 2008

Presentacions de tardor

Avui acabem el cicle de presentacions d'aquesta tardor. Hem presentat tres llibres en tres mesos i potser això ha estat una mica abusiu. Però la cosa ha vingut així. Com que ha plogut molt han volgut eixir els llibres, com els fredolics, els rovellons o les llanegues. Però ara ja us deixarem tranquils com a mínim fins a la primavera. Avui, de moment, a les 19 hores a Babel, presentarem “Els pirates no ploren”. Estic molt content d'aquest llibre perquè amb ell vaig guanyar el Premi Carmesina de Narrativa Infantil. Espere que us agrade tant com a mi.

16 de nov. 2008

Fredolics

M'agrada la tardor, tu. M'agrada molt, però molt eh?

Fredolics. Els he collit aquest matí. N'he assecat uns pocs i la resta ens els cruspirem aquesta setmana la Canto i jo amb una mica de carn, o de pasta, o d'arròs, o amb alguna lectura interessant per acompanyar-los... Això ja ho veurem.

M'agrada molt la tardor.
És temps de bolets i llibres.

14 de nov. 2008

Presentació Pirates

Rom, rom, rom, la botella de rom! La vida del pirata és la vida millor! Sense treballar! Sense estudiar!... Presentem un llibre! “Els pirates no ploren” XVIII Premi Carmesina de Narrativa Infantil el proper dimecres, 19 de novembre de 2008 a Babel a les 19:00 hores (pam dalt pam baix) L'abordatge comptarà amb la presència de l'autor Pep Castellano i de la il·lustradora Canto Nieto, i anirà a càrrec de Marisa Cerrudo, prof. de Serveis Socioculturals.

10 de nov. 2008

Maria Rogêt

Ja m'he llegit “El misteri de Maria Rogêt”. Li estic molt agraït a qui va deixar la novel·leta en aquella tenda de coses de segona mà. Ara només em falta tornar-la a la biblioteca de l'institut de la qual procedia. Ja havia llegit un altre cas del detectiu Dupin: “Els crims del carrer Morgue” i em va encantar. No cal dir que Poe és un mestre. Va inventar la novel·la negra i va deixar el llistó molt alt. Quan n'he d'aprendre encara! Si vull acabar fent una novel·la de lladres i serenos en condicions ja em puc posar les piles. Per als que ens agrada el gènere, és una lectura recomanable.

6 de nov. 2008

Poe i BookCrossing lucratiu

He comprat un parell de llibres a una tenda que venen coses de segona mà. Un és d'un autor de renom del País Valencià, l'altre és d'Edgar Allan Poe: El misteri de Maria Rogêt. M'agrada anar-hi de tant en tant a comprar-ne perquè són molt barats (0,60.-) i perquè solen estar molt marcats pels anteriors propietaris i m'agrada imaginar-me qui va llegir el llibre abans que jo (digueu-me fetitxista). Avui he tirat mà del segon, el de Maria Rogêt i, en obrir-lo, he observat que pertany a la biblioteca d'un institut de la ciutat, la qual du el nom de l'amic Manel Garcia Grau. El misteri està servit. Ni Poe hagués pogut inventar una trama així: com ha arribat Maria Rogêt a la tenda de coses de segona mà? Si a mi m'ha costat 0,60, quant li van donar a la persona que el va vendre a la tenda? 0,20?, 0,40? Ben mirat paga la pena? Potser sí! Jo no en sóc soci de la biblioteca Manel Garcia Grau i així i tot en podré fruir dels avantatges del seu club de lectura. En acabar-lo el tornaré, és clar. Només espere que no em facen pagar a mi la multa per haver tardat més del compte.