Demà dijous, és el darrer dia del mes de les lletres. El mes d'abril, segons diuen. Demà, doncs, Canto i jo ens l'agafarem de festa també, per celebrar-ho. De bon matí baixarem a La Safor a fer unes animacions lectores. Després anirem al Camp del Túria i per la vesprada a la ciutat de València, a prendre el sol al terrat.
És una manera de parlar i avant, el que vull dir és que a les 19'30 hores tinc una cita amb Joan Pla i els que vulgueu venir al Terrat de l'OCCC (Octubre Centre de Cultura Contemporània) sereu benvinguts i benvingudes. És un acte que organitza l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Parlarem de LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) que és el que mirem de fer els dos en les nostres hores lliures (en el cas de Joan, a temps complet, perquè ja sabeu que està jubilat) i també parlarem de DOUH (Dèries i Ocurrències d'Última Hora). M'encanten les sigles!
Si us voleu acostar serà un plaer compartir el terrat amb vosaltres.
1 d’abr. 2009
Marxa triomfal
Quan acabes de llegir El músic del bulevard Rossini, darrer llibre de Vicent Usó, amb el que va quedar finalista del Premi Sant Jordi 2009 i que presenta avui a la llibreria Babel de Castelló, a les 19 hores, sents des de dins dels budells cap a fora una música com aquesta:
Importància dels principis
“-Es diu Una petita serenata nocturna...
-No ho sabia, senyor.
-La va escriure un compositor que es deia Wolfgang Amadeus Mozart. Per desgràcia, no la conservem sencera. N'hem perdut un moviment, dels cinc originals. N'has sentit parlar de Mozart?
-Crec que em sona.”
El llibre: El músic del bulevard Rossini podria començar així o de cinquanta maneres més. Però no ho fa. Perquè Vicent Usó sap molt bé de la importància de les primeres frases i ha triat un altre principi. Comença així:
“Al final de la vesprada, el músic ambulant del bulevard Rossini copsarà per fi la immensa magnitud del seu error. Fa uns instants que ha començat a ploure, una pluja modesta, no creguen, però tan delicada i trista que diries que frena l'ímpetu de les converses als cafés i que sumeix els vianants en un sopor malenconiós”
-La va escriure un compositor que es deia Wolfgang Amadeus Mozart. Per desgràcia, no la conservem sencera. N'hem perdut un moviment, dels cinc originals. N'has sentit parlar de Mozart?
-Crec que em sona.”
El llibre: El músic del bulevard Rossini podria començar així o de cinquanta maneres més. Però no ho fa. Perquè Vicent Usó sap molt bé de la importància de les primeres frases i ha triat un altre principi. Comença així:
“Al final de la vesprada, el músic ambulant del bulevard Rossini copsarà per fi la immensa magnitud del seu error. Fa uns instants que ha començat a ploure, una pluja modesta, no creguen, però tan delicada i trista que diries que frena l'ímpetu de les converses als cafés i que sumeix els vianants en un sopor malenconiós”
Avui, a les 19 hores, el presenta a la llibreria Babel de Castelló i jo tindré el goig de compartir taula amb ell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)