17 de des. 2010

Tren i Terra

Diuen que Woody Guthrie va fer aquesta cançó mentre viatjava en tren d'una punta a l'altra del seu país. M'agrada aquesta cançó. Ens diu com estima la seua terra. És, si fa o no fa, com jo estime la meua. També diuen que ell hi anava moltes vegades de polissó en vagons de mercaderies, que va ser així com va viatjar gratis per tot el seu país. No se jo si d'haver viatjat amb l'AVE l'hauria escrita mai, no ho sé. Hi ha qui diu que l'AVE serveix per a vertebrar el país. Quin? No sé si les presses vertebren, com a mínim jo no tinc pressa en arribar a Madrid, ni sé si tinc prou diners per pagar-la, eixa pressa. Ara que, no m'heu de fer cas, que jo no n'entenc molt, d'aquestes coses. De fet, no n'entenc gens. No sé ni perquè escric açò, serà perquè és molt prompte i encara estic un poc adormit, serà perquè m'he despertat amb aquesta cançó al cap, serà perquè ve l'AVE, serà...

16 de des. 2010

Una cançó a la memòria de Víctor Peris i Grau

La música de Dylan per recordar-te. Gràcies per sembrar la Llavor a la nostra Terra, ha donat Fruit i en seguirà donant. Una abraçada

10 de des. 2010

Al punt de mira de Joan Andrés Sorribes


Estic, de moment, al punt de mira de l'escriptor Joan Andrés Sorribes. Però no us penseu que és perquè em té mania o alguna cosa d'eixes, no. M'està apuntant, entre altres coses, perquè parla del meu llibre Al punt de mira, al seu bloc.
Si ho voleu llegir, podeu clicar ací i si no està l'enllaç trencat anireu a parar al seu bloc. Diu coses molt xules de la meua novel.la i de mi. Moltes gràcies Joan.

9 de des. 2010

Bolets i sequera


Aquesta ha estat una tardor de sequera a Albocàsser. No ha plogut gens al meu poble. Està tot molt eixut i no ha eixit cap bolet. Ni un. Però, tot això, estic content perquè, de moment per a menjar no ens en han faltat. Que quan tenim moltes ganes de tastar-los, tirem mà del congelador, doncs encara ens en queden uns pocs de l'any passat.
Dic que estic content, però, perquè potser que a Albocàsser no n'hagen eixit, de bolets, però... haver-ne n'hi ha. A mi, m'han regalat un llibre que ve farcit de poemes i fotos d'aquestes menges tan exquisides, i a més al bloc de Mompó en trobareu en abundor. Són literaris, però. Vull dir que no es mengen (o potser sí?) El cas és que si en voleu fer un tast veureu que tots són de la millor qualitat.
I això que ha estat una tardor seca, que si haguera arribat a ploure no vull ni pensar que els hauríem fet!
Per cert, els bolets de la imatge no els hem trobat al poble. Són de Canto Nieto.

1 de des. 2010

Narrativa històrica


Ahir, Canto i jo ens vam colar al Taller d'escriptura literària de la UJI. Ho vam fer perquè ens havia convidat Pasqual Mas, que és un dels coordinadors del taller i perquè la cosa anava de novel·la històrica, tema que ens agrada, i perquè intervenia un mestre del gènere: Joan Andrés Sorribes.
I va pagar la pena, sabeu?
Vam fruir de la vesprada, assaborint-la, tot i sabent que estàvem aprofitant el temps per viure intensament escoltant paraules sàvies pronunciades amb senzillesa.
Si voleu la recepta de Joan Andrés per fer bones novel·les històriques és aquesta:
Agafeu molta documentació i procureu que no es note que us heu documentat. Poseu-hi un pessic generós de coherència, i procureu parlar des de la mirada i els sentiments de la gent que van viure el moment del què parleu. Afegiu-hi uns quants escenaris reals o fàcils de reconèixer. Barregeu-ho tot amb una bona dosi d'etnologia i vida quotidiana. Deixeu reposar la mescla i no tingueu pressa. A poc a poc, deslliureu els personatges perquè parlant parlant vagen explicant-se i dient com són.
I no us penseu que heu fet l'obra més perfecta del món, que sempre quedaran coses "per fer", ja se n'encarregarà el lector de completar-la, si teniu la capacitat de seduir-lo.
Escoltar-lo va ser un plaer, ja us ho he dit.