28 de nov. 2009

Diàlegs

Ahir vam passar una vesprada agradable. A la Llotja del Cànem de Castelló, vam fruir d'una nova edició dels “Diàlegs a tres” que organitza l'AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En l'edició d'ahir vam comptar amb la presència de Josep Lozano, de Joan Andrés Sorribes i d'una sala d'actes plena a vessar de gent amb ganes de xarrar. I va haver-hi diàleg, a tres bandes. Els dos escriptors ens van parlar una mica de com veuen el panorama de la novel·la anomenada històrica, de la seua obra i d'allò que els empenta a escriure aquesta mena de novel.les, però de seguida van donar pas al públic que va respondre al repte. Una vesprada i una conversa agradable ja us ho he dit. Llàstima que no vaig fer fotos. Llàstima.

18 de nov. 2009

Plagis

Estic penedit de no haver-lo llegit abans, d'haver deixat passar davant una pila de llibres (alguns bastant avorrits) i no haver agafat per banda Plagis molt abans. I mira que ho sabia que era bo, que ja me n'havien parlat, però... En fi, que ja me l'he llegit! I no puc deixar de recomanar-lo. Per què? Doncs perquè m'ha agradat molt. És una història explicada amb molta frescura. Tenia la sensació que era un contacontes el que m'anava referint els fets. El narrador es passa tota la història jugant amb la llengua i jugant amb els que l'escoltem, divertint-se mentre ens explica la història. I el divertiment del narrador s'encomana al lector. Això a mi em sembla genial. Té ritme i energia. És un llibre divertit, àgil, original, actual, entretingut, intel·ligent, irònic (la ironia sempre és intel·ligent), i té un pessic d'erotisme que s'agraeix... Una història de suspens i intriga des de la primera pàgina, amb personatges que, tot i que podrien ser caricatures de falla, no ho són, són reals com la vida i te'ls podries trobar passejant per qualsevol ciutat de La Ribera, o a València, o a Terrassa, o a Ses Illes... Parlem d'un llibre entretingut i àgil de llegir. Hi haurà qui pensarà que si és fàcil no pot ser bo. Moniato qui ho pense. Perquè ja he dit que és un llibre intel·ligent que pot parlar de la profunda complexitat de les relacions humanes, de la soledat, o del que li rote a l'autor, sense renunciar a l'humor. Per a mi, pura Literatura! L'Urbà Lozano de Plagis diu que és un copió, però jo no ho crec, per a mi ha tret molt bona nota!

14 de nov. 2009

Premis ciutat d'Alzira

Ma vie est monotone. Je chasse les poules, les hommes me chassent. Toutes se ressemblent, et tous les hommes se ressemblent. Je m'ennuie donc un peu. Mais, si tu m'apprivoises, ma vie sera comme ensoleillée. Je connaîtrai un bruit de pas qui sera différent de tous les autres. Les autres pas me font rentrer sur terre. Le tien m'appellera hors du terrier, comme une musique. Et puis regarde! Tu vois là-bas, les champs de blé? Je ne mange pas de pain. Le blé pour moi est inutile. Les champs de blé ne me rappellent rien. Et ça, c'est triste! Mais tu as des cheveux couleur d'or. Alors ce sera merveilleux quand tu m'auras apprivoisé! Le blé qui est doré, me fera souvenir de toi. Et j'aimerai le bruit du vent dans le blé...”
Antoine de Saint-exupéry
Le petit Prince
Això, que ja en llegireu de cròniques sobre la nit dels premis. Crec que Esperança Camps ha estat la primera. Mercè Climent també ha matinat. Jo he posat un fragment de “Le petit Prince” perquè em fa mandra escriure i perquè jo no podria explicar millor els meus sentiments de com ho fa la rabosa. Ja res no serà igual. Estic domesticat, tu. Vaig abraçar molts amics que feia temps que no veia. En vaig conèixer d'altres que només coneixia pels blocs. I a partir d'anit estimaré el soroll del vent en el blat... Ié! Que em va agradar molt! És bonic anar a un sopar d'aquestos literaris, tu. I si t'acompanyen les persones que més estimes, més encara, i si donen un premi més encara, més encara.

6 de nov. 2009

Premi Vicent Silvestre

Estic entusiasmat! Tan alegre que no ho sé dir. Es veu que he guanyat el premi Vicent Silvestre, l'infantil dels Ciutat d'Alzira, així que estic més content que una cadernera en un card, que un gat amb dues rates, que la reina de les festes el dia de la proclamació, que un golut(llépol) en una fàbrica de caramels!
El llibre es titularà, pam dalt, pam baix: “Bernat, un científic enamorat” i el publicarà Bromera. Jo he volgut fer una història senzilla, actual i divertida, sense pretensions. Els que vulguen filar prim trobaran estratègies per millorar en habilitats socials, potser diran que amaga un exercici de reflexió sobre el valor de l'amistat, una crítica a la superficialitat del món de la publicitat i no sé quantes coses més sobre la societat que ens envolta. Tanmateix, jo crec que només és una història entretinguda d'amor contada amb humor.
Al Juvenil ha quedat finalista l'amic Joan Pla i guanyadora Maria Carme Roca.
En parlen del tema ací.
Moltes gràcies a les membres i als membres del jurat. Gràcies, de tot cor!