23 d’abr. 2009

Joan Pla i el dia del llibre


Ja us he dit que avui era festa, així que en faig dos de posts. Us volia dir que m'he acabat Pou sense fons on the rocks, de Joan Pla. M'ha recordat la primera novel·la de Joan, la mítica Mor una vida, es trenca un amor. En Pou sense fons Joan juga amb eros i tanatos tal com ho feia en Mor una vida... La mort present, dura, punyent, inesperada. L'amor difícil, amb triangle, perquè no falte de res. Una bona història que t'arrossega en una lectura trepidant que no pots deixar, que fa que et begues la novel·la d'una sola glopada. Això sí, no espereu flors i violes. Joan reflecteix un món que de vegades alguns volem no veure però que el tenim al costat de casa, per més incòmode que ens semble, per més que vulguem fer l'estruç i amagar el cap a sota de la terra. Si és difícil conduir una moto anant torrat, conduir la nostra vida sencera encara deu ser més complicat. Joan ens regala una reflexió final: “...no entén la raó de la vida, la seva lògica, sí és que en té. Tot i que la vida és un etern imprevist, un etern recomençar cada dia. Però cal ser com les ones del mar. Que s'estavellen contra les roques i tornen a començar”.
Una lectura recomanable per al Sant Jordi d'enguany, mira.