Una nova ressenya de Raons de sang i foc. En aquest cas la signa l'escriptor Pasqual Mas, al blog Pliegos volantes. I resulta que ha descobert coses de la meua novel.la que ni jo sabia. I en parla molt bé, també. Diu per exemple:
"El personatge de Cerafina és tant potent que agafa un protagonisme que, de tant en tant, manté el fil de l’enamorament entre Saïda i Manel en segon pla, però a diferència d’obres com La Celestina, ací l’autor aconsegueix amb solvència la contenció dels fets que du a terme aquesta meretriu per tal d’afavorir que l’assumpte amorós i els fets històrics completen l’atmosfera total de la novel·la amb proporcions ben mesurades i arrodonides. La referència a Celestina no és banal; també ací, quan Cerafina ensuma el perill, alça la veu per tal de ser socorreguda, i també ací sap de fils, és bona herbera, té meretrius més joves i regenta una casa a la qual els cristians van a “pregar”".
O per exemple:
"Raons de sang i foc és una novel·la d’aventures, perquè predominen els esdeveniments sobre el rerefons històric, la difícil convivència a Castelló entre musulmans, agermanats i mascarats als any vint del segle XVI. I, sobretot, es tracta d’una novel·la de fàcil i plaent lectura en la qual el xarxam tècnic i documental que la sosté es troba diluït i perfectament inserit en el desenvolupament d’una història que atreu pels fets que la basteixen i les paraules que la verbalitzen de manera tan propera i dinàmica."
"El personatge de Cerafina és tant potent que agafa un protagonisme que, de tant en tant, manté el fil de l’enamorament entre Saïda i Manel en segon pla, però a diferència d’obres com La Celestina, ací l’autor aconsegueix amb solvència la contenció dels fets que du a terme aquesta meretriu per tal d’afavorir que l’assumpte amorós i els fets històrics completen l’atmosfera total de la novel·la amb proporcions ben mesurades i arrodonides. La referència a Celestina no és banal; també ací, quan Cerafina ensuma el perill, alça la veu per tal de ser socorreguda, i també ací sap de fils, és bona herbera, té meretrius més joves i regenta una casa a la qual els cristians van a “pregar”".
O per exemple:
"Raons de sang i foc és una novel·la d’aventures, perquè predominen els esdeveniments sobre el rerefons històric, la difícil convivència a Castelló entre musulmans, agermanats i mascarats als any vint del segle XVI. I, sobretot, es tracta d’una novel·la de fàcil i plaent lectura en la qual el xarxam tècnic i documental que la sosté es troba diluït i perfectament inserit en el desenvolupament d’una història que atreu pels fets que la basteixen i les paraules que la verbalitzen de manera tan propera i dinàmica."
Moltes gràcies pel cas que m'ha fet. Si voleu llegir l'apunt complet ho podeu fer ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada