Está el enemigo? Que se ponga!
Escolten, vostès no podrien esperar una mica a traure les porres? Ho dic jo perquè a nosaltres ens costa més de traure els llibres de la motxilla, saben?
Ah, que vostès la tenen sempre amanida, no? És que nosaltres, no. Per aixo els hem telefonat, a veure si podem posar-nos d'acord per a l'atac.
Sí. Ja ho sabem que els llibres són perillosos, ja ho sabem. Si en això vostès tenen tota la raó. Però, és que s'han de llegir, saben vostès? S'han d'obrir i després s'han de llegir..., i clar! Vostés la porra ja la tenen preparada i nosaltres no podem llegir ni una paraula i...
Ja! Que vostès compleixen ordres...? I no podrien di-li als que els manen que...?
A que no, no? Que no escolten.
Ja. Doncs miren, si vostès no tenen més remei que traure-la, fem una cosa: Ataquem tots a la vegada, però en igualtat de condicions!
Mentre nosaltres obrim la motxilla, vostès despassen el segur de la porra. Mentre nosaltres obrim el llibre, vostès desenfunden. Però, abans de pegar-nos, ens deixen llegir una miqueta.
Cadascú llegirà del llibre que porte. Jo per exemple en duc damunt un de Joan Baptista Campos. Aquesta estranya quietud, es diu.
Posem que llegira això:
"Confesse que cada dia lluite
per traçar ponts d'esperança.
I allà on la vida no ha estat esmentada,
allà he plantat llavors noves.
Algunes llavors moren,
d'altres hi arrelen,
tard o d'hora."
Veuen vostès? No és massa llarg el que llegirem. Hauran de tindre paciència només uns segons, com a molt! Vostès ho escolten, i si de cas, després ja ens peguen amb la porra.
Ara que si no els sembla bé...., sempre podem arribar a algun altre acord, no?, o què?
D'això..., esta telefonada qui la paga?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada