Bon dia. He estat dormint molt de temps, ja ho sé.
Primer perquè estava de vacances i em donava mandra escriure res al bloc. Després perquè al poble no tenia connexió a la xarxa. Després perquè em vaig posar a llegir les coses tan interessants que penjaven els blocs amics que vaig pensar que si no trobava quelcom ben interessant per explicar, més valia que restara en silenci.
La cosa és que m'he quedat molt de temps sense paraules o sense tenir res a dir, com si haguera estat dormint molt de temps i avui em despertara.
La cosa és que avui m'ha abellit donar senyals de vida. Tampoc no sé si continuaré, si escriuré sovint, si em tornaré a estirar a dormir una altra vegada...
Jo sóc així d'inconstant. No hauria d'haver obert un bloc, potser.
I què us volia explicar avui? Doncs, que tinc unes petites vacances i, aquest matí, com que tenim els bioritmes avesats a matinar, Canto i jo ens hem alçat d'hora, hem agafat les bicis i hem anat a veure com eixia el sol.
6 comentaris:
Tens raó, avui s'ha eixit el sol.
Bon dia.
Jo ja estava apunt de posar el cas a mans del Lobaton. Benvingut, company.
Salut i Terra
Hola Albert,
Bon dia. Tan de bo la llum dure molts dies al nostre país. Ja era hora que es fera de dia.
Salut!
Hola Francesc,
Gràcies per la benvinguda. L'enhorabona per l'anguila. M'està fent passar moments inmillorables.
Salut!
Hola, Pep. Bon dia. A mi em passa el mateix que a tu. Després de les vacances em fa mandra començar de nou, i més amb el 'novelón' del cas Gürtel, sempre pendents de com acabaran les coses, que ni Hannig Mankell hauria imaginat una novel·la amb tant de 'suspense'. Potser ens done material per a fer unes quantes novel·les 'negres' (i tan negres) en un futur. Però esperem mamprendre aviat la nostra activitat, tot i que tenim reserva per ananr publicant un temps...
Bon dia, Pep. Ja notàvem a faltar alguna parauleta que altra; jo m'olorava (no sé per què) que les estaves estalviant per presentar-nos aviat una nova obra per llegir. Si has descansat agust, això està molt bé. Si has estalviat, ja ens mostraràs algun dia el compte co..., vull dir el conte.
Un goig de matinada la que heu pogut contemplar i capturar aquest matí al Grau. A València, fa dies que ens plou a la matinada i fa l'airet fresquet; després, comença ala xafogor i ens sobra quasi tota la roba que ens endreçat de bon matí.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada