23 de jul. 2009
Rossinyol perdut
Atenció a allò que escrivim al bloc. Fa dies us comentava que un rossinyol venia a despertar-me a les cinc del matí. Bo, doncs es veu que algú li ho ha dit al pardalet, o és ell qui ho ha llegit al bloc, o ves a saber. La cosa és que no li ha sabut bo, i l'animalet no ha tornat des que vaig publicar aquell post.
Des d'ací vull dir-te, estimat rossinyol, que em perdones, que sóc de la broma, jo, que no ho deia de debó, i que pots venir tantes vegades com vulgues, i a l'hora que consideres oportuna, a cantar baix de la meua finestra, d'acord?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Com es nota que el rossinyol no ha tornat a la figuereta del pati i la tristor no et deixa acostar-te ni a les tecles. Ja li he dit a la cadernera que ha fet niu a la llimera del pati que, si veu el teu pardalet (vull dir rossinyol, no m'entengueu malament), li diga que notes a faltar els seus trins.
Publica un comentari a l'entrada