19 de juny 2009

Sense fer ganyotes

Al nostre barri han posat una biblioteca provisional, una d''aquelles que només munten a l'estiu i que anomenen biblioteques del mar. Canto i jo ja l'hem visitada amb la idea de fer-ne ús.
Li vam pegar una ullada a les prestatgeries i jo me'n vaig adonar que no hi havia cap llibre en la nostra llengua. Li vaig demanar al bibliotecari.
–No, no en tenim –va fer el xic–. És que no tenen eixida, la gent no demana llibres en la llengua d'ací.
Segurament vaig fer una ganyota i el xic m'ho va notar perquè va afegir:
–Però, si vostés m'ho demanen, jo ja ho faré saber a qui mana, a veure si en porten...
–Molt bé, gràcies –vaig somriure però sense abandonar la ganyota inicial.
Vaig regirar les prestatgeries, tot preguntant-me per què no podia llegir cap llibre en la meua llengua, si s'havien pagat amb els meus imposts... En allò, amagat darrere de dos libres ben gruixuts d'aquells que es venen molt, en vaig descobrir un de xicotet i humil, avergonyit d'estar allí supose.
El vaig traure:
–Sí que en teniu un!
–Ah! –va fer el xic amb sorpresa.
Sí, era un llibre de Sergi Pàmies, tot un èxit de vendes en català, de fa tres anys: Si menges una llimona sense fer ganyotes.
Naturalment el vaig agafar en préstec.
El bibliotecari va somriure cofoi i jo vaig eixir de la biblioteca del mar sense poder fer ganyotes, amb la sensació estranya d'haver-me empassat una llimona agra.
No ho sé. Quines coses!

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

aquesta excusa és una perversió.

Perifèric Edicions ha dit...

"Siempre se repite la misma história, ya no puedo más!". Treball i més treball per fer front a aquesta dura realitat. I sinó, "siempre nos quedará"... el gran Pàmies!

http://perifericedicions.blogspot.com

Francesc Mompó ha dit...

Aixxx, i és que el pobre castellà està discriminat al llarg dels PPCC. Sort que la Rosa Díez en fa creuada i el salvarà de les urpes i de la llengua dels bàrbars. I nosaltres fent brindis al sol. Com diu la saviesa popular: Forasters vindran (han vingut) que de casa ens trauran (ens han tret).
Salut company.

Josep Porcar ha dit...

Si en tornar-lo no t'ha aconseguit més llibres en la nostra llengua passa directament de la ganyota a la carassa.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Ingènuament vull creure que va de ver...

Jesús M. Tibau ha dit...

T'informo que he inclòs aquest post a la meva secció de Blogs degustació d'aquest diumenge.

Francesc ha dit...

Mira que m'agrada la llima; sense anar més lluny, és el nom del nostre bloc i el de la productora que tenen els alumnes per editar els vídeos de Valencià: llengua i imatge... Però quan te la fan empassar sense un pessic de pasta i sucre, per exemple, la corfa et poc quedar amarguenca. Sort que el Pàmies en posa el bon suc!
Haurem de continuar fent ganyotes per veure si algú se n'adona que cal acompanyar la llima amb una mica de ginebra i tònica, per exemple. O no?