12 de juny 2009

Com l'angèlica

L'angèlica és un instrument que va desaparèixer. He de reconèixer, però, que abans de llegir-me el llibre de Ramon Guillem, Com l'angèlica, no n'havia sentit parlar mai.
Es veu que era un instrument de corda molt difícil de tocar i que tenia per costum anar a contratemps de la resta de l'orquestra. Segons Guillem la poesia, l'art, és una determinada forma d'angèlica: “Potser l'instrument musical de l'angèlica va desaparèixer, però la força de la bellesa va seguir altres camins” És un llibre que, més que un dietari, és un camí de vida: “Perquè les tempestes d'estiu -com tantes d'altres- són només un camí cap a la calma”. Ramon ha bastit un llibre carregat de bellesa, d'art, d'emocions. Com l'angèlica.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Els qui tingueu curiositat per conéixer l'instrument, al següent enllaç, nyàs, foto.
http://www.orchestracaputgauri.it/images/maxlombardo.jpg
Amic, Pep, un dietari molt bonic el del Guillem. Ell sempre tan comedit entre la lírica i la claretat d'idees. Tot un plaer per als dies d'estiu que s'acosten.
Paco

Mercè ha dit...

Hola Pep, quina casualitat, ara aquest llibre és el que estic llegint. I com tu ben bé dius és un camí de vida.
Salutacions.

Pep Castellano ha dit...

Tens raó Paco,
Admire Ramon per les dues qualitats que tu reflecteixes: és poeta com ell sol, el tio!
Salut

Pep Castellano ha dit...

Espere que t'agrade tant com a mi, Mercé.
Salut