Diu un proverbi xinés que no es poden agafar deu puces amb deu dits. Heu tingut alguna vegada la sensació de voler fer moltes coses?, de tenir molts projectes entre mans?, de no poder encetar-ne cap d'una manera seriosa?, d'angoixar-vos perquè tots s'esmunyen entre els dits com si foren els granets de la sorra del desert?, o de la platja? Tinc tantes ganes que arriben les vacances! Ni que siga per poder seure tranquil·lament davant de l'ordinador, amb unes hores pel davant, ni que siga per agafar la sorra en un poal perquè no s'esmunya entre els dits, ni que siga per mullar-la amb aigua de mar i fer-la fang per anar construint alguns dels castells que només tinc esbossats. M'agradaria agafar-ne ni que fora una, de puça. En tinc més de deu pegant-me voltes, fugint-me totes cada dia. Però, en que n'agafara una...
La puça que il.lustra el post és de Canto Nieto, del llibre que tenim a mitges amb Edicions del Bullent: Les puces vampires.
1 comentari:
Caguentot, Pep! I què bé has definit allò de les idees que s'esmunyen i no se sap com plasmar-les.
Publica un comentari a l'entrada