L'hivern de la crisi

La setmana passada vaig llegir a un periòdic que per a dimarts, és a dir per a ahir, és a dir per al dia de La Candelera, s'esperava una mena de gota freda, que plouria en abundor, eu! I jo en part, què voleu que us diga, si no feia cap barbaritat i s'emportava ponts i coses d'eixes..., doncs, em vaig alegrar. Perquè la pluja sempre és benvinguda, i més amb la tardor tan seca que hem tingut. I també perquè els pronòstics d'aigua eren per a La Candelera i "si La Candelera plora, l'hivern és fora". I a més, coincidia amb el dia que els que manen signaven un acord que ens havia de traure de la crisi, i jo, un poc innocent, ja ho sé, vaig pensar: Bon senyal! Serà per a bé que signen el dia de La Candelera! I amb bona cosa de pluja! Tinc una tendència patològica a l'optimisme, sí! Ahir van acabar de reunir-se i es van fer la foto, els del Pacte. I reien. Estaven contents! I vaig pensar que no va ploure, que La Candelera també reia. I ja ho sabeu que "si La Candelera riu, fes foc al niu". De manera que... Ara que tampoc no sé perquè en faig cas de Pactes i Candeleres, si també diuen que "tant si riu com si plora, fes foc i tanca la porta, i tan si plora com si riu, l'hivern és viu". Vull dir que una mica de crisi i algun constipat encara tindrem, eh? Sort que avui és Sant Blai Gloriós i li demanarem que ens cure la tos. No sé què els haurà dit La Marmota als Estat Units. S'acabarà la crisi allí, vull dir l'hivern? La recordeu aquella pel·lícula? "Atrapat en el temps"? Una en que Bill Murray es despertava cada matí i sempre era el dia 2 de febrer? No sé jo com acabarà aquest hivern, però la peli acaba bé. I la cançó amb que Murray es desperta cada matí, és molt xula. A mi la versió que més m'agrada és la d'UB40. Au, bon dia!