1 de des. 2010

Narrativa històrica


Ahir, Canto i jo ens vam colar al Taller d'escriptura literària de la UJI. Ho vam fer perquè ens havia convidat Pasqual Mas, que és un dels coordinadors del taller i perquè la cosa anava de novel·la històrica, tema que ens agrada, i perquè intervenia un mestre del gènere: Joan Andrés Sorribes.
I va pagar la pena, sabeu?
Vam fruir de la vesprada, assaborint-la, tot i sabent que estàvem aprofitant el temps per viure intensament escoltant paraules sàvies pronunciades amb senzillesa.
Si voleu la recepta de Joan Andrés per fer bones novel·les històriques és aquesta:
Agafeu molta documentació i procureu que no es note que us heu documentat. Poseu-hi un pessic generós de coherència, i procureu parlar des de la mirada i els sentiments de la gent que van viure el moment del què parleu. Afegiu-hi uns quants escenaris reals o fàcils de reconèixer. Barregeu-ho tot amb una bona dosi d'etnologia i vida quotidiana. Deixeu reposar la mescla i no tingueu pressa. A poc a poc, deslliureu els personatges perquè parlant parlant vagen explicant-se i dient com són.
I no us penseu que heu fet l'obra més perfecta del món, que sempre quedaran coses "per fer", ja se n'encarregarà el lector de completar-la, si teniu la capacitat de seduir-lo.
Escoltar-lo va ser un plaer, ja us ho he dit.

3 comentaris:

rosana ha dit...

Qué xulo, això del taller d'escriptura, mare no pareu. Un abracet

aminuscula ha dit...

Ah, nunca puedo ir a esos talleres, por mis horarios extraños (lo mismo me pasa con las presentaciones de libros a las que quisiera ir ;)). Por lo menos, en este caso, he podido hacerme con una de las recetas que se cocinan ahí, gracias a ti.

Un abrazo, para Canto otro más.

Joan Pla ha dit...

Ara ja puc decidir-me a fer alguna novel·la històrica