14 de nov. 2009

Premis ciutat d'Alzira

Ma vie est monotone. Je chasse les poules, les hommes me chassent. Toutes se ressemblent, et tous les hommes se ressemblent. Je m'ennuie donc un peu. Mais, si tu m'apprivoises, ma vie sera comme ensoleillée. Je connaîtrai un bruit de pas qui sera différent de tous les autres. Les autres pas me font rentrer sur terre. Le tien m'appellera hors du terrier, comme une musique. Et puis regarde! Tu vois là-bas, les champs de blé? Je ne mange pas de pain. Le blé pour moi est inutile. Les champs de blé ne me rappellent rien. Et ça, c'est triste! Mais tu as des cheveux couleur d'or. Alors ce sera merveilleux quand tu m'auras apprivoisé! Le blé qui est doré, me fera souvenir de toi. Et j'aimerai le bruit du vent dans le blé...”
Antoine de Saint-exupéry
Le petit Prince
Això, que ja en llegireu de cròniques sobre la nit dels premis. Crec que Esperança Camps ha estat la primera. Mercè Climent també ha matinat. Jo he posat un fragment de “Le petit Prince” perquè em fa mandra escriure i perquè jo no podria explicar millor els meus sentiments de com ho fa la rabosa. Ja res no serà igual. Estic domesticat, tu. Vaig abraçar molts amics que feia temps que no veia. En vaig conèixer d'altres que només coneixia pels blocs. I a partir d'anit estimaré el soroll del vent en el blat... Ié! Que em va agradar molt! És bonic anar a un sopar d'aquestos literaris, tu. I si t'acompanyen les persones que més estimes, més encara, i si donen un premi més encara, més encara.

7 comentaris:

Mercè ha dit...

No sé pas francés, però sé perfectament a quin fragment del Petit Príncep fas referència.
És molt bonic, sí i molt adient.
Enhorabona, de nou.
Va ser tot un plaer poder compartir amb tu, Canto i Alba, la visita turística per Alzira, el gintònic a la plaça del campanari tort, els teus nervis... En fi, una nit màgica, on el vilero esdevení un gran falcó.
Una abraçada ben forta.

ginjol ha dit...

Enhorabona de nou. Em va alegrar molt conéixer-te en persona (ja se sap que açò virtual és molt fred) i només em sap greu que pel context ens fóra impossible compartir una xarrada més llarga i profunda. La tenim pendent.
Una abraçada.

Júlia ha dit...

Enhorabona, Pep. Divendres a la nit estava a la sala quan et donaren el premi però no vaig poder parlar amb tu. Te'l mereixes, ets un escriptor magnífic, amb una originalitat extraordinària. Us tornaré a escriure per enviar-vos el mural pintat que ens va deixar Canto en la vostra visita al Mas d'Escoto la primavera passada. Ha quedat preciós i deixa vore l'energia que ens vau deixar aquell dia a l'escola. Una abraçada ben forta per tots dos. Júlia

carles ha dit...

Ep! He vist la foto dels premiats al blog de Mercè Climent i t'haig de dir que amb eixa indumentària, i sobretot amb eixa corbata tan lluenta, pareixes encara més que un gran escriptor, que això ja sabíem que ho eres!

Moltíssimes felicitacions. Jo de tu en este moment estaria molt molt inflat :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats pel premi!!

SM ha dit...

Moltes felicitats!

Pep Castellano ha dit...

Gràcies a totes i a tots.
Una abraçada cordial i animada