5 de gen. 2009

Bolets i Bromera

Aquest ha estat un bon any per als bolets. N'hem collit des del mes d'agost. Dissabte encara vam fer una incursió al bosc i vam trobar uns fredolics i unes llenegues. No gran cosa, la veritat, però prou per fer una sopa que vam degustar en companyia dels amics.
Jo vaig ser l'encarregat de fer-la. Mentre la regirava, li pegava voltes també a l'embolic que s'ha generat entre l'AELC i Bromera. No sé per què...
D'una banda, sóc soci de l'AELC des de fa nou anys per amistat personal amb l'amic Manel Garcia Grau. Mai no he pertangut a cap junta directiva, però la meua relació amb els membres que conec al si de l'associació sempre ha estat bona. He fet bons amics a l'AELC.
Pel que fa al món editorial valencià, només puc parlar bé de la gent que conec, sempre m'he trobat amb persones honrades que miren per la seua llengua i pel seu país, i que han fet el possible per ajudar-me a créixer com a persona i com a escriptor. Els estic molt agraït a tots i a totes. Crec que les editorials valencianes, al menys les que jo conec, fan més del que poden per mantenir viva la lletra impresa en la nostra llengua al nostre país. Jo no estic per la labor d'iniciar una guerra amb cap d'elles, amb cap! Amb la misèria en la que ens toca viure, encara com, fan el que fan!
Mentre pensava en tot plegat la sopa començava a bullir. Algú va dir: cal traure la bromera. Però jo m'hi vaig repensar. La bromera l'havien feta els bolets i els bolets els havíem collit nosaltres. No em va donar la gana de traure la bromera, vaig preferir deixar-la bullir amb la resta de la sopa. Una sopa pobra, si voleu; de fet, només hi vam posar una ceba, unes pataques, una carabassa, oli, pebre i sal, a banda dels bolets i l'aigua, és clar.
És pobra la nostra sopa, potser. Però, si no la fem nosaltres, no la farà ningú.
I sabeu què? Que ens va eixir molt bona la sopa de bolets, amb Bromera i tot, i en vam fruir.
No sé per què escric aquest post, ni tampoc sé molt bé què vull dir, però ja està fet, o dit.

1 comentari:

Anònim ha dit...

quina sopa més bona, ens vam xuplar els dits i van secundar. Si pensem, que a més a més, part dels ingredients, els vam trovar nosaltres, encara es duplica el bon gus que feia la sopa, amb bromera i tot.