Ahir va ser un dia redó. Hi ha coses que no us explicaré, però.
Només heu de saber que vam estar a una escola, la Pius XII de Vila-real, que ens van tractar de meravella unes persones de sisè curs que s'havien llegit “Thora i l'anell de la Sort” i que ens van fer una bateria de preguntes ben interessants, que ja els agradaria a molts periodistes.
Després, encara vam fer una passejada per Vila-real, tot contemplant la seua nova plaça major, em reserve, però, l'opinió envers el gust estètic de qui l'ha dissenyada.
I encara vam fer un café amb Gabi, un amic que feia anys que no vèiem i que ens va explicar com és la vida d'un reporter en un país en guerra i moltes altres coses que no ve al cas exposar.
I encara vam passar per la secció infantil de la Biblioteca Pública de Vila-real i vam fruir amb les meravelles de novetats que hi tenen.
I encara ens vam poder omplir de goig amb la
Presentació Mundial (com va dir l'autor) del
Músic del Bulevard Rossini, feta amb un mestratge exquisit entre la periodista
Anna Artero i l'autor mateix, l'amic
Vicent Usó.
I encara, amb aquell regust literari, vam sopar amb els amics un fricandó per a xuplar-se els dits que va fer Asun, l'amfitriona. I ens va donar la recepta, amb secret inclòs.
I avui comencen les festes a Castelló, el poble que m'acull des de fa tants anys i que considere meu. Va ser o no, un dia redó, eh?
Ah! per cert,
El Músic del Bulevard Rossini, el llibre de
Vicent Usó que
Anna Artero va presentar ahir, sona així: