30 de set. 2010

El pont


El pont al joc de l'oca està representat a les caselles 6 i 12, simbolitza una mena de porta que ens condueix de la terra fins al cel. Segons les regles de l'oca, si caus al pont pots avançar fins a l'altre pont, tant en un sentit com en l'altre.
El pont també és el nom que hem escollit per batejar la nova associació d'apassionats de les lletres que vam parir uns quants i unes quantes dissabte passat a Benassal. Una associació cooperativa de lletres de les terres castellonenques que ha nascut carregada d'empenta i amb ganes de créixer. Si voleu més informació. El Bloc de Joan Andrés Sorribes en fa cinc cèntims.

28 de set. 2010

Un nou llibre


Avui ha arribat a les meues mans un llibre nou que m'han publicat: "Al punt de mira". Núria Sendra, l'editora, s'ha desplaçat expressament fins a l'estació de València per lliurar-me'l. Li estic molt agraït perquè no podia esperar que arribara el correu amb el paquet de llibres a ma casa. Tenia massa ganes de tocar-lo, ja. La portada de Miquel Mollà ha quedat molt atractiva, molt encertada amb el contingut de l'interior.
L'he obert a la mateixa estació i l'he olorat. I m'ha agradat molt. Fa bona olor també. La veritat és que els llibres de l'editorial Bullent tenen una flaire especial. No sé si és perquè el primer llibre que vaig veure publicat va ser amb ells, però... fan una olor especial. Jo no sabria dir a què, però li l'he donat a olorar a la meua filla i diu que fa olor de muntanya, una mica d'espígol i alguna altra herba que no m'ha sabut dir quina és.
Bona olor, ja us ho ho he dit. El que em resulta curiós és que justament aquest llibre faça olor de muntanya i d'espígol, perquè és una de les històries més urbanes que he escrit. Una novel·la fosca, gairebé negra, amb un assassinat escabrós i una advocada molt mal parlada i una mica neuròtica. Estic molt content d'aquesta història i del to narratiu que li he donat (com que les meues avies han faltat les dues i no ho poden dir, doncs, ho dic jo mateix, au!), espere que us agrade tant com a mi. Si voleu tastar-la un poc ho podeu fer ací.

24 de set. 2010

Tardor

Han passat tres mesos des que vaig publicar la darrera entrada. I ja ha arribat la tardor. Ara podria fer un post sobre el pas del temps i tota la pesca... Però, em fa molta mandra. Així que us propose escoltar una cançó, mirar per la finestra i deixar que es despenge alguna fulleta. És el que pense jo aquest cap de setmana.
Ara que, ben mirat, igual trobe temps per reunir-me amb una colla d'amics i amigues i muntar una associació lletraferida...
No ho sé. Ja en parlarem. De moment ací teniu una tardor per escoltar.