Com ho sé que és primavera? Per a mi és molt fàcil de saber. Fa anys que m'ho recorden els símptomes de l'al·lèrgia. Tanmateix enguany, no sé si per que fa quatre anys que m'estic vacunant o perquè prenc kèfir i m'està regenerant les defenses, no m'ha afectat massa, la veritat.
Així que per saber que és primavera, enguany, m'he hagut de fixar en els bancals carregats de roig de rosella, les espadelles florides entre la verdor de l'ordi, el cant dels rossinyols al capvespre, la crisi de l'economia sempre la paguen els mateixos, les retallades salarials que no et deixen arribar a fi de mes, l'inici de la precampanya electoral que ja veurem qui els vota..., eixa mena de coses!
També sé que és primavera perquè mon pare ha tallat el baso que té. Tot siga dit, ha tret poca mel, que a les abelles també els afecta la crisi i li han fet una rebaixa del 5% respecte al que hauria estat normal. Poca mel, doncs. Així i tot, l'ha repartida. A mi me n'ha tocat un potet. Ara que és tan dolça, tan gustosa, que cada gota val pel mil. I també m'ha regalat unes bresquetes plenes per a xuplar, les podeu veure a la imatge.
I ma mare, per aprofitar-ho tot, ha escaldat les les bresques escorregudes i ha fet mostillo, i sa casa a tornat a fer olor de mel i de muntanya. Jo, en tastar eixes postres de most de mel, de farina de blat i d'ametla marcona, he tancat els ulls i he tornat a ser un xiquet de pantaló curt que corria pels carres d'Albocàsser, de l'escola directe a casa, a buscar el berenar. Perquè des que era menut que no l'havia tornat a tastar el mostillo tan delerós que fa ma mare.
Per això, tot i la crisi, les retallades i la pudor de precampanya electoral; gràcies al ball a l'ombra del prat, les bresques i el mostillo, avui és primavera de quan era menut, primavera d'infant! I això no m'ho pot treure ningú, ha!
