De menut m'agradava molt anar a la Fira. Perquè em comprava una pilota del tio Pacorro, una llepolia de caramel per a xuplar tot el dia i uns TBOs. I encara em sobraven diners per gastar-los en companyia dels amics. Dues pessetes per al tir: “A lo loco se tira mejor” i una pesseta per jugar-me-la a la ruleta amb l'esperança d'aconseguir-li unes arracades a ma mare o un rellotge d'or a mon pare. Però on mai no em va tocar res. Jo llavors, no podia saber que allò que aquell home em venia eren històries i il·lusió, i no rellotges ni arracades. Per això em passava tota la vesprada mirant i escoltant abans de posar-hi la meua pesseta en joc. Aquella Fira la feien, i la fan, però sense tir i sense ruleta, al Prat de Sant Pau d'Albocàsser.
Dissabte i diumenge passats, Canto i jo vam estar a la Fira del Llibre de València i també ens ho vam passar de categoria. Una animació divertida com les pilotes del tio Pacorro, la del llibre Bernat, un científic enamorat que vam fer dissabte. Una presentació dolça com el caramel que em durava tot el dia, la de Contes i poemes que venen de Mèxic. I una pila de llibres que vam poder comprar a preu de TBO com si diguérem.
No vam poder jugar al tir i a la ruleta perquè era una fira del llibre, però vam passar el cap de setmana amb els amics entre parada i parada amb el regust agradable del caramel. I en arribar a casa i descarregar les bosses, me'n vaig adonar que també havia jugat a la ruleta com quan era menut i que tampoc m'havien tocat unes arracades ni un rellotge. Perquè tenia llibres i els llibres, com la ruleta, també estan fets d'històries i d'il·lusions, no?
Jo què sé!
El cas és que m'encanten les fires, encara que siguen del Llibre, tu!
Ah, per cert! Demà dimecres, a la vesprada, tornem per a firmar llibres. Una altra vegada!
