Coberta de Bernat

Així serà la coberta del llibre Bernat, un científic enamorat, amb el que vaig guanyar el Vicent Silvestre i que publicarà Bromera d'ací a no res. Diuen que ja està en màquines. Me l'imagine queixant-se entre els engranatges, pobre llibre, com a Chaplin en Temps moderns. Els dibuixos, molt xulos al meu parer, són de Jorge del Corral.

ametlers florits

"Mire per la finestra que dona al mateix terrat que he vist des del menjador. L'ametler florit dona tristor. Fot un fred que pela. Es gelarà. Els ametlers són uns faves, sempre floreixen abans d'hora, deixant-se arrossegar per l'escalforeta amorosa de quatre dies de gener. I quan arriba el fred de debò... Són més curts que la màniga d'un jupetí! Té una rama trencada, sense flors. Estarà morta. Fa pena. Les gotes de la pluja es deixen caure des de les puntes de la branca seca com llàgrimes de resignació"
De la meua novel.la Al punt de mira, inèdita, de moment.

Festes

S'han acabat les festes de la Magdalena.
No he fet massa festa, jo. De manera que m'hauria de fer igual que s'hagen acabat, sabeu?
Tot i això tinc una coseta a la panxa que... Bah! Seran aires!
O..., potser una mica sí que em dol que s'hagen acabat les festes!
Per les alifares amb els amics, per l'horari festiu tan fantàstic que teníem al treball, per les hores lliures de més que he pogut compartir amb qui estime, per les visites que he pogut fer als lectors i lectores que no van a escola a Castelló, pel temps que he pogut dedicar a arreglar els horts per sembrar les pataques, per les passejades per la mar, per alguna mascletà tirada amb gràcia com un conte ben explicat... Potser sí que n'he fet, de festa, no? Potser, després de tot, això de la panxa no siguen aires...
Sort als que comenceu les Falles!

Ja el dia és arribat

Ja el dia és arribat. Avui a Castelló és festa grossa.
Els cantors vestits amb sotana i roquet blanc comencen a cantar fins al carrer: O vere Déus, Trinus et únus... Ell canta també: “dona nobis salutem et pácem et gratiam de caelis”.
La romeria ja està en marxa pels carrers de Castelló. L'escolta de les relíquies és gran. A les autoritats municipals els acompanyen els polítics forasters que han vingut a fer-se la foto i els macers i els guàrdies rurals armats amb escopetes. No serà tan fàcil com li havien assegurat agafar el reliquiari de plata. Els guàrdies van descarregant salves per recordar-li que les seues escopetes van carregades i que la seua funció es custodiar la custòdia, i que ho faran. I els polítics forasters han vingut carregats de maromos amples com un armari, amb llúpies baix del braç que, curiosament, tenen la forma d'una Heckler Koch USP de nou mil·límetres.
Del conte El caçador de relíquies que m'han publicat la Colla Rebombori dins del recull La lletra ferida i que podeu consultar, si voleu, ací mateix.

Incerta glòria

Creu-me, Lluís, els substituts que l'home busca a l'única glòria són falsos i ridículs. ¿La glòria literaria? Quina imbecil.litat una glòria de paper... Ser un llibre entre milions de llibres, una mòmia entre milions de mòmies...
Joan Sales. Incerta glòria. Club Editor

Presentació de L'estirp de la sang reial

Esta vesprada ha plogut a Castelló. Ha fet mala hora, com si diguérem. Però mon pare sempre que plou diu que serà per a bé i quan no plou també diu que serà per a bé, i quan li preguntes com va la cosa?, sempre, faça el temps que faça, contesta: "Bé de tot".
Parlant de bé i de tot..., els nostres amics sí que són un bé de "lo" tot. Tot i la pluja, hem presentat L'estirp de la sang reial a la llibreria Babel, acompanyats de bons amics i amigues. Gràcies a totes i a tots i una abraçada.