27 de febr. 2010

ESR (2)




Us Presente un altre fragment amb una altra il·lustració de Canto. El llibre? El mateix: L'estrip de la Sang Reial, el presentarem a la llibreria Babel, el proper dimarts, dia 2 de març, a les set de la vesprada.



Un home, amb els cabells llargs i pentinats cap arrere amb una cua, ha baixat del cotxe. Salta la tanca del cementeri i, amb una llanterna, va buscant el nínxol de la mare de Marta, fins que el troba. Arrufat, que ha tingut la precaució d'agafar ulleres nocturnes, veu clarament com l'home dels cabells llargs, deixa la llanterna recolzada en una d'aquelles escales que gasten per netejar les sepultures de manera que enfoca clarament la làpida de Maria March. Des d'on està, fins i tot pot llegir el nom i veure la foto. És el moment d'intervenir. La cosa no ha anat com a ell li haguera agradat, però com a mínim en tenien a un. I amb sort, segons les descripcions que li havia donat Joan, podia ser el cap de la secta, el Maestre de la Congregació.

26 de febr. 2010

ESR (1)


És el moment de fixar-nos en ell. Perquè és el que fa Marta quan entra per la porta feta una fera, seguida d'una parella de policies d'uniforme que no l'han poguda deturar. El veu parlant per telèfon amb algú. És un home jove. Molt jove per al càrrec que ocupa. Està de bon any, no excessivament gros, no, però... eu!, boniquet, com si diguérem!

Un tast de l'ESR (L'estirp de la sang reial), amb il·lustració de Canto Nieto inclosa. Presentació a la llibreria Babel, dimarts 2 de febrer a les 19 hores (Festes de la Premagdalena)

Quines coses!



No m'havia passat mai.
Els de la secta ESR, l'Estirp de la Sang Reial, els dolents dolentíssims d'una novel·la meua, han llogat un caçador de relíquies i l'envien a Castelló, per furtar les de la santa Magdalena, les que passegen pel terme de Castelló el diumenge de la romeria de les canyes. Això no és estrany, però, el que és curiós és que allò que li passa al caçador de relíquies no ho podem veure en la novel·la. Només ho podem llegir en un conte a part. Dic que és un misteri perquè a mi mai m'havia passat això de que els personatges em fugiren d'una novel·la per anar a viure a un conte. I en aquest cas és així. Sí llegiu L'estirp de la Sang Reial (novel·la publicada per Onada Edicions) o El caçador de relíquies (Conte publicat per la Colla Rebombori dins del recull La lletra ferida) trobareu moltes similituds.
I per acabar de rematar la perdiu, coincideixen en la presentació. L'estirp de la Sang reial es presentarà el dimarts 2 de maç i el recull La lletra ferida el dijous 4 de març. Tots dos actes seran a la llibreria Babel de Castelló a les 19 hores.
Quines coses!

25 de febr. 2010

El Causant a la xarxa



En pocs dies han aparegut a la bogosfera un parell d'apunts de dos escriptors que admire sobre la meua novel·la El causant, que ha publicat Perifèric Edicions.
Vicent Usó diu coses com aquestes del meu llibre:
"Una novel·la que no defuig la denúncia de la història que, sobre aquests fets, dictà el Franquisme, ni l'horror de les presons, els judicis i la repressió que seguiren a la guerra, però que sap edificar, sobre aquesta base, una trena interessant d'històries (i de personatges) que busquen atrapar el lector a través, sobretot, dels episodis que protagonitzen i els enigmes que s'esforcen a resoldre"
Podeu llegir l'apunt complet ací.
I Manel Alonso aporta afirmacions com aquesta:
"En El causant l’autor es posa de part de la gent senzilla, de la gent innocent, de les víctimes de la violència, conscient que de vegades la història és com un corró que aixafa tot allò que troba al seu davant.
De la novel·la m’ha agradat i per això ho vull destacar els símils que el seu autor fa amb els tocs de la pilota valenciana a l’hora de definir la personalitat d’algun personatge, com també la magnífica i dantesta descripció que fa de la batalla de Terol"

També podeu llegir l'apunt complet ací.
Per als que ja heu llegit la novel·la ja sabeu com és d'important per al cas el quadre del Pintor Castell que podeu veure a la imatge. Als que no l'heu llegida...
Sempre us quedarà París...
O llegir-la, és clar!

Una presentació de laboratori


Estem preparant, al nostre laboratori, la presentació d'una novel.la.
Serà la setmana vinent. A la llibreria Babel de Castelló. El dimarts dia 2 de març, a les 19 hores.
Canto Nieto és l'autora dels dibuixos del llibre.
Perdoneu que no m'entretinga, però no em vull descomptar amb les gotes de Sang Reial.

11 de febr. 2010

Trist o content? Una dissidència de mi mateix

No sé si Pep Castellano, persona a la qual represente, ha d'estar trist o content amb la notícia que ara us contaré. Ja us dic que tinc una dissidència interna dins de mi mateix que ja veurem si la puc resoldre. Serà la neurosi que va a més? No. En aquest cas no és això. Eu! No crec.
M'explique, resulta que un periòdic de La Plana del qual no vull dir el nom perquè no li vull fer propaganda, ha deixat escapar (anem a dir-ho així, amb un eufemisme tendre), la firma de l'escriptor Vicent Usó, una de les millors plomes del panorama literari valencià.
I això em posa trist, perquè jo el llegia cada diumenge en la seua columna “Dissidències”. Saber que no tornarà a aparèixer entre les fulles del no esmentat periòdic em posa trist per mi, com a lector; també pel periòdic, perquè no sé si són conscients que acaben de perdre la signatura que hi posava el contrapunt a la seua publicació, i també per Vicent, perquè sé que li agradava comunicar-se amb els lectors cada diumenge a través del diari. Ja us dic que això em posa trist, o no?
Potser també em posa content, perquè potser el periòdic no es mereixia una columna com la que feia Vicent, i els lectors el podrem continuar llegint al seu bloc o a d'altres periòdics que a bon segur se'l rifaran. Però també, i això és més important, em posa content per Vicent, perquè en el fons jo sé que de moment s'ha lliurat d'una mena d'esclavitud setmanal i que tindrà més temps per dedicar-lo a una de les coses que millor sap fer: explicar històries.
Així que sense tenir-ho molt clar, i potser pecant de dissident respecte del col.lectiu d'amics de Vicent, i de mi mateix, crec que estic content que Vicent ja no col·labore en aquell periòdic del qual no he dit el nom, ni tampoc no el diré.

9 de febr. 2010

Llibre nou

Ja està!
Ja tinc un nou llibre escrit per mi, ja ha arribat a les meues mans. I també fa bona olor, tal com esperava. Potser, en aquest cas l'olor de pega supera la flaire de la tinta. Però això fara el llibre més fort, no?
I l'han fet de paper reciclat, la qual cosa m'agrada.
Què us puc dir de L'estirp de la Sang reial, que no diga ja la pàgina web de l'editorial? No ho sé. M'ho vaig passar bé mentre l'escrivia i em va eixir una jugarota d'intriga. Potser una novel·la negra? No ho sé. El que sí que us puc dir és que està ambientat en la comarca del Baix Maestrat, com l'editorial que l'ha acollit al seu si.
Canto Nieto, com gairebé sempre, ha fet les il·lustracions. A mi em semblen molt xules, què voleu que us diga? Ah, per cert! L'home que veieu a la portada no és cap bisbe ni res d'això, és el líder de la secta de l'estirp de la sang reial, el dolent de la pel·lícula. Que cara de dolent ja en fa, no?
Espere que us agrade

8 de febr. 2010

No sé què em passa...


Vaig llegint els blocs amics i, com més ho faig, més me n'adone que expliquen tan bé les coses que no em cal dir-les a mi. I, com més deixe passar el temps sense dir res, més poca importància tenen les coses que haguera volgut dir i ja no diré.
No sé què em passa..., fa un mes que no escric res al bloc, però tant m'hi fa. Supose que els ametlers no deixaran de florir per això, no?
Per cert, parlant de florir, avui em lliuren un nou llibre.
Ja us contaré si fa bona olor o no.