26 de març 2009

El causant

Ja he vist l'aspecte de la meua nova novel·la: El causant, de Perifèric Edicions. Us el presente. Espere que us agrade tant com a mi. Diuen, a l'editorial, que falta molt poc perquè el llibre estiga a les llibreries. Ja tinc ganes de tocar-lo i d'olorar-lo.

14 de març 2009

Un dia redó

Ahir va ser un dia redó. Hi ha coses que no us explicaré, però.
Només heu de saber que vam estar a una escola, la Pius XII de Vila-real, que ens van tractar de meravella unes persones de sisè curs que s'havien llegit “Thora i l'anell de la Sort” i que ens van fer una bateria de preguntes ben interessants, que ja els agradaria a molts periodistes.
Després, encara vam fer una passejada per Vila-real, tot contemplant la seua nova plaça major, em reserve, però, l'opinió envers el gust estètic de qui l'ha dissenyada.
I encara vam fer un café amb Gabi, un amic que feia anys que no vèiem i que ens va explicar com és la vida d'un reporter en un país en guerra i moltes altres coses que no ve al cas exposar.
I encara vam passar per la secció infantil de la Biblioteca Pública de Vila-real i vam fruir amb les meravelles de novetats que hi tenen.
I encara ens vam poder omplir de goig amb la Presentació Mundial (com va dir l'autor) del Músic del Bulevard Rossini, feta amb un mestratge exquisit entre la periodista Anna Artero i l'autor mateix, l'amic Vicent Usó.
I encara, amb aquell regust literari, vam sopar amb els amics un fricandó per a xuplar-se els dits que va fer Asun, l'amfitriona. I ens va donar la recepta, amb secret inclòs.
I avui comencen les festes a Castelló, el poble que m'acull des de fa tants anys i que considere meu. Va ser o no, un dia redó, eh?
Ah! per cert, El Músic del Bulevard Rossini, el llibre de Vicent Usó que Anna Artero va presentar ahir, sona així:

13 de març 2009

El músic del bulevard Rossini


M'acabe de llegir El músic del bulevard Rossini de Vicent Usó, finalista del premi Sant Jordi de 2009. Comença d'aquesta manera:
“Al final de la vesprada, el músic ambulant del bulevard Rossini copsarà per fi la immensa magnitud del seu error. Fa uns minuts que ha començat a ploure, una pluja modesta, no creguen, però tan delicada i trista que diries que frena l'ímpetu de les converses als cafés i que sumeix els vianants en un sopor malenconiós".
És una novel·la que plou i fa ploure el cos i l'ànima. És una història tendra i nostàlgica, narrada a ritme de mascletada carregada amb l'emoció de l'amor i la força de la denuncia de la injustícia social. S'ha de llegir amb els sis sentits: Sis, perquè son ben presents els cinc que coneixem, i un altre que mou l'ànima i el cos i que, com haureu comprovat, és present des de la primera paraula.
Es presentarà aquesta vesprada a la llibreria Ausiàs March de Vila-real, a les 19,30 hores.

12 de març 2009

La natura és dona


Diumenge passat, dia 8 de març, Canto, Alba i jo, vam anar a buscar espàrrecs, tan masculins, ells!
La veritat és que encara estan escassos per l'Alt Maestrat, i en vam trobar pocs. Per a fer una truita i prou.
Ara que, en lloc dels espàrrecs, la natura ens va oferir un munt de violetes.
Moltes violetes, tan morades, elles!
Això em fa pensar que la natura és dona, i feminista! I que, el dia 8 de març, és el que tocava trobar, violetes i no espàrrecs.
Així que en vaig collir unes poques i li les vaig regalar a la meua filla.
Quina sort!