30 de gen. 2009

Memòria



Avui fa 67 anys que van afusellar Tomàs Puchol. A la sentència que el condemnava a mort van posar que era culpable d'adhesió a la rebel·lió. Ell sempre va estar fidel al govern legítim de la República. Va defensar la llibertat fins a la mort. I encara queden persones que diuen que fer memòria es tornar al passat.
Canto m'ha regalat un dibuix, que podeu trobar al seu bloc, per fer memòria també de la mort injusta del meu avi i de tants altres...
SALUT i MEMÒRIA!

25 de gen. 2009

Una d'Ibers

Quan no podem saber què va passar, tenim llibertat total per inventar-ho, no?
Això fa Teresa Broseta al seu darrer llibre (pel que jo sé) Ayrin de les Alcusses, que ha publicat amb Brosquil Edicions. Una història amb la que va optenir el Premi de Narrativa de la Ciutat de Sagunt l'any 2008, ambientada entre el Pla de les Alcusses i La Vall de l'Alforí al segle IV a. C.
Si us interessen les històries que parlen d'éssers humans a qui els desborda la passió, llavors us enganxarà Ayrin de les Alcusses, com m'ha passat a mi.
Una lectura del tot recomanable.

21 de gen. 2009

Poesia i Manel Garcia Grau


Al Bloc de Joan Andrés Sorribes he pogut llegir que l'Associació Adall de Castelló està organitzant un seguit d'actes en homenatge a l'amic Manel Garcia Grau. Des d'ací vull també sumar-me a la difusió d'aquests actes. Avui dia 21 de gener a les 20 hores al Casino Antic de Castelló, alguns poetes i escriptors de Castelló recitaran poemes de Manel. Jo no m'ho vull perdre. Si voleu més informació sobre el cicle complet, la podeu trobar ací.

6 de gen. 2009

Mil sols esplèndits


Com es veu el món des de dins d'un burka? Jo crec que la finestreta que els deixen per respirar una mica, deu ser com les reixes d'una presó, però que la portes sempre amb tu.
Aquestes vacances he acabat de llegir “Mil sols esplèndids”. Me l'ha deixat la meua amiga Esther. La veritat és que ha estat un llibre ben aprofitat perquè l'hem llegit tota la colla. M'agrada compartir els llibres i no crec que el món editorial se'n resentisca per això no? A mi m'ha tocat dels últims, és per això que he tardat tant en llegir-lo. Però l'espera ha pagat la pena. Dur, eh? Molt dur això que algú et recorde que hi ha països on una dona té menys valor que un gos. Un llibre dedicat a les dones, que poden llegir els homes. Jo encara diria més: un llibre que hauríem de llegir els homes, tots els homes! Aturem ja la violència contra les dones!!
Khaled Hosseini deixa, al final, un fil prim d'esperança, teixit més amb l'empenta i el valor de les dones, que amb la confiança en la justícia del futur.
Brinde amb la darrera copa de les festes, per la valentia de les dones i condemne per sempre més la covardia violenta d'alguns homes (massa, dissortadament).
Si encara no ho heu fet, us en recomane la lectura.

5 de gen. 2009

Bolets i Bromera

Aquest ha estat un bon any per als bolets. N'hem collit des del mes d'agost. Dissabte encara vam fer una incursió al bosc i vam trobar uns fredolics i unes llenegues. No gran cosa, la veritat, però prou per fer una sopa que vam degustar en companyia dels amics.
Jo vaig ser l'encarregat de fer-la. Mentre la regirava, li pegava voltes també a l'embolic que s'ha generat entre l'AELC i Bromera. No sé per què...
D'una banda, sóc soci de l'AELC des de fa nou anys per amistat personal amb l'amic Manel Garcia Grau. Mai no he pertangut a cap junta directiva, però la meua relació amb els membres que conec al si de l'associació sempre ha estat bona. He fet bons amics a l'AELC.
Pel que fa al món editorial valencià, només puc parlar bé de la gent que conec, sempre m'he trobat amb persones honrades que miren per la seua llengua i pel seu país, i que han fet el possible per ajudar-me a créixer com a persona i com a escriptor. Els estic molt agraït a tots i a totes. Crec que les editorials valencianes, al menys les que jo conec, fan més del que poden per mantenir viva la lletra impresa en la nostra llengua al nostre país. Jo no estic per la labor d'iniciar una guerra amb cap d'elles, amb cap! Amb la misèria en la que ens toca viure, encara com, fan el que fan!
Mentre pensava en tot plegat la sopa començava a bullir. Algú va dir: cal traure la bromera. Però jo m'hi vaig repensar. La bromera l'havien feta els bolets i els bolets els havíem collit nosaltres. No em va donar la gana de traure la bromera, vaig preferir deixar-la bullir amb la resta de la sopa. Una sopa pobra, si voleu; de fet, només hi vam posar una ceba, unes pataques, una carabassa, oli, pebre i sal, a banda dels bolets i l'aigua, és clar.
És pobra la nostra sopa, potser. Però, si no la fem nosaltres, no la farà ningú.
I sabeu què? Que ens va eixir molt bona la sopa de bolets, amb Bromera i tot, i en vam fruir.
No sé per què escric aquest post, ni tampoc sé molt bé què vull dir, però ja està fet, o dit.

3 de gen. 2009

Domadora de mar a la tele

Sempre és un bon consell apagar la tele i agafar un llibre, en aquest cas Manel Àlamo, d'infoTV, n'aconsella un meu i de Canto. I ho fa per la tele. M'agrada una cadena que de tant en tant recomana apagar la televisió. Sí senyor! Gràcies.